Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  apràxia motora, n f
  • es  apraxia motora
  • en  limb-kinetic apraxia
  • en  motor apraxia

Neurociència

Definició
Apràxia caracteritzada per una alteració dels moviments d'una extremitat quan s'ha d'efectuar un acte que requereix certa habilitat.
  • ca  síndrome de Balint, n f
  • ca  apràxia oculomotora, n f sin. compl.
  • es  apraxia oculomotora
  • es  síndrome de Balint
  • en  Balint's syndrome
  • en  oculomotor apraxia

Neurociència

Definició
Síndrome caracteritzada per la presència d'atàxia òptica, apràxia de la mirada i simultagnòsia, amb conservació de la integritat dels moviments oculars, produïda per lesions parietals bilaterals.

Nota

  • 1. Les causes més freqüents de la síndrome de Balint són les ferides de bala i els infarts cerebrals bilaterals en el territori limítrof de les artèries cerebrals.
    2. La sinonímia entre les denominacions síndrome de Balint i apràxia oculomotora no és acceptada per tots els autors.
  • ca  apràxia oculomotora i malalties oculomotores relacionades, n f
  • es  apraxia oculomotora y enfermedades oculomotoras relacionadas, n f
  • fr  apraxie oculomotrice, n f
  • en  oculomotor apraxia or related oculomotor disease, n
  • cod  98688

Malalties minoritàries

  • ca  apremilast, n m
  • oc  apremilast, n m
  • es  apremilast, n m
  • fr  aprémilast, n m
  • gl  apremilast, n m
  • pt  apremilast, n m
  • en  apremilast, n
  • nl  apremilast, n
  • eu  apremilast, n
  • ar  أبريميلاست
  • CAS  608141-41-9

COVID-19

Definició
Fàrmac antiinflamatori no esteroidal, inhibidor de la fosfodiesterasa 4, que redueix la producció inflamatòria de citocines que fan els limfòcits T.

Nota

  • 1. L'apremilast s'empra en el tractament de l'artritis psoriàsica i les úlceres associades a la malaltia de Behçet. Se n'ha suggerit l'ús per al tractament de la COVID-19. És d'origen sintètic.
  • 2. La denominació apremilast és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  aprenentatge, n m
  • es  aprendizaje
  • en  learning

Neurociència

Definició
Procés cognitiu pel qual un individu adquireix informació, habilitats o patrons de comportament nous com a resultat de l'experiència i mostra canvis en el seu comportament.

Nota

  • L'aprenentatge requereix el funcionament correcte dels mecanismes de memòria i es tradueix en canvis plàstics cerebrals relacionats amb canvis en els pesos de les sinapsis i en els nivells d'activitat neuronals.
  • ca  aprenentatge, n m
  • es  aprendizaje
  • en  learning

Neurociència

Definició
Capacitat de les xarxes neuronals artificials de modificar els pesos de les connexions en funció dels patrons d'entrada-sortida, mitjançant un algorisme d'aprenentatge.

Nota

  • Les xarxes neuronals artificials poden presentar diferents tipus d'aprenentatge. Comunament, es distingeix entre aprenentatge supervisat i aprenentatge no supervisat.
  • ca  aprenentatge, n m
  • es  aprendizaje, n m
  • en  learning, n

Educació per a la salut

Definició
Procés sociocognitiu pel qual una persona adquireix o modifica els seus coneixements, les seves habilitats, la seva conducta, els seus valors o les seves pautes culturals com a conseqüència de l'ensenyament, l'estudi, l'experiència, el raonament o l'observació.

Nota

  • L'aprenentatge pot ser analitzat des de diferents perspectives, en funció de la teoria de l'aprenentatge que es prengui com a referència.
  • ca  aprenentatge associatiu, n m
  • es  aprendizaje asociativo
  • en  associative learning

Neurociència

Definició
Aprenentatge en què s'estableixen relacions entre diferents elements, ja sigui entre estímuls i respostes o entre representacions mentals d'esdeveniments.

Nota

  • Es distingeix entre dos tipus d'aprenentatge associatiu: el condicionament clàssic i el condicionament operant.
  • ca  aprenentatge d'evitació, n m
  • es  aprendizaje de evitación
  • en  avoidance learning

Neurociència

Definició
Aprenentatge associatiu consistent a establir una relació entre un estímul condicionat i un estímul incondicionat nociu o no plaent, de tal manera que el subjecte aprèn a evitar l'exposició a aquest estímul.
  • ca  aprenentatge discriminatiu, n m
  • es  aprendizaje discriminativo
  • en  discrimination learning

Neurociència

Definició
Aprenentatge associatiu consistent en la distinció entre estímuls després d'un reforçament experimental específic.