Terminologia de ciències de la salut

ca virus RNA, n m
es virus ARN, n m
es virus RNA, n m
fr virus à ARN, n m
en RNA virus
en ribovirus sin. compl.

Sida

Definició

Virus en què el genoma és constituït per RNA.

ca virus RNA, n m
es virus ARN, n m
es virus RNA, n m
fr virus à ARN, n m
en RNA virus, n
en ribovirus, n sin. compl.

Virologia

Definició

Virus que té com a material genètic àcid ribonucleic, que pot ser de cadena simple o de cadena doble, lineal o segmentat.

Nota

1. Els virus RNA utilitzen aquest genoma per codificar les proteïnes necessàries per a la replicació i l'assemblatge de nous virions. La naturalesa de l'RNA determina el mecanisme de replicació i la classificació segons el sistema de Baltimore i l'ICTV. La replicació sovint es realitza al citoplasma de la cèl·lula hoste i aquests virus poden tenir o no embolcall.
2. Alguns exemples de virus RNA bicatenaris inclouen els Reoviridae, mentre que exemples de virus RNA monocatenaris inclouen els Coronaviridae i Flaviviridae.

ca virus salvatge, n m
es virus natural, n m
es virus salvaje, n m
fr virus sauvage, n m
en wild virus
en wild-type virus

Sida

Definició

Virus que, en no haver desenvolupat cap resistència ni mutació, manté intacta la seva eficàcia biològica.

Nota

En virologia general, el terme virus salvatge també fa referència a la soca d'un virus concret que circula lliurement entre la població.

ca virus salvatge, n m
es virus natural, n m
es virus salvaje, n m
fr virus sauvage, n m
en wild virus, n
en wild-type virus, n

Virologia

Definició

Virus que circula de manera natural en poblacions d'hostes sense haver estat modificat ni atenuat experimentalment.

Nota

1. Els virus salvatges són els que es troben en l'ambient o en animals i humans sense intervenció de laboratori i poden causar malalties naturals. S'oposen als virus atenuats o de laboratori utilitzats en vacunes o assaigs experimentals. L'estudi dels virus salvatges és important per a la vigilància epidemiològica, la detecció de brots i la comprensió de la dinàmica d'infecció en poblacions naturals.
2. Alguns exemples inclouen els virus del xarampió i el virus de la ràbia trobats en condicions naturals.

ca virus satèl·lit, n m
es virus satélite, n m
fr virus satellite, n m
en satellite virus, n

Virologia

Definició

Virus que no pot replicar-se per si mateix i necessita la presència d'un virus auxiliar per completar el seu cicle replicatiu.

Nota

1. Els virus satèl·lit poden influir en la replicació i la patogènesi del virus auxiliar, i sovint codifiquen algunes proteïnes estructurals, com l'embolcall, però depenen de les funcions replicatives de l'hoste o del virus coinfectant. L'estudi dels virus satèl·lit és rellevant per comprendre les interaccions entre virus, les coinfeccions i les estratègies de control víric.
2. Alguns exemples coneguts inclouen els satèl·lits del virus del mosaïc del tabac i el virus de l'hepatitis D, que depèn del virus de l'hepatitis B.

ca virus segmentat, n m
es virus segmentado, n m
fr virus segmenté, n m
en segmented virus, n

Virologia

Definició

Virus que té el genoma dividit en diversos fragments d'àcid nucleic, encapsidats junts o per separat, cadascun dels quals codifica parts específiques de les proteïnes víriques.

Nota

1. El genoma segmentat permet processos com el reassortiment, que pot generar noves combinacions genètiques quan les cèl·lules es coinfecten per diferents virus del mateix tipus. Els segments poden ser d'RNA o de DNA, tot i que la segmentació és més comuna en virus d'RNA. L'estudi dels virus segmentats és fonamental per comprendre l'evolució vírica, la variabilitat antigènica i la generació de pandèmies.
2. En els virus segmentats es produeix sovint reassortiment. Per exemple, el virus de la grip A és un virus d'RNA segmentat amb vuit segments, cadascun dels quals codifica una o més proteïnes víriques.
2. Aquest tipus d'estructura és característic de virus com els virus de la grip i els reovirus.

ca virus sense embolcall, n m
ca virus nu, n m sin. compl.
es virus desnudo, n m
es virus sin envoltura, n m
fr virus sans enveloppe, n m
fr virus nu, n m sin. compl.
en naked capsid virus, n
en naked virus, n
en nude virus, n

Virologia

Definició

Virus que té el genoma protegit exclusivament per la càpsida proteica i no presenta membrana lipídica externa derivada de l'hoste.

Nota

1. La manca d'embolcall fa que aquests virus siguin més resistents a factors ambientals com els detergents, la calor o els desinfectants, però sovint depenen de mecanismes específics de l'hoste per a l'entrada cel·lular. L'estudi dels virus sense embolcall és rellevant per a la virologia estructural, la transmissió vírica i el disseny de vacunes i de fàrmacs antivírics.
2. Alguns exemples inclouen els Adenovirus, els Picornaviridae i molts virus vegetals com els Tobamovirus.

ca virus respiratori sincicial, n m
ca virus respiratori sincític, n m sin. compl.
ca virus sincític respiratori, n m sin. compl.
ca VRS, n m sigla
ca VSR, n m sigla
es virus respiratorio sincitial, n m
es virus sincitial respiratorio, n m sin. compl.
es VRS, n m sigla
es VSR, n m sigla
fr virus respiratoire syncytial, n m
fr virus syncytial respiratoire, n m sin. compl.
fr RSV, n m sigla
fr VRS, n m sigla
en respiratory syncytial virus, n
en RS virus, n sin. compl.
en RSV, n sigla

Malalties respiratòries

Definició

Virus amb RNA monocatenari de polaritat negativa i una nucleocàpsida helicoidal, pertanyent a les famílies paramixovirus o ortopneumovirus, causant d'infeccions respiratòries agudes, que poden ser molt greus en alguns infants i en individus immunosuprimits.

Nota

1. Els virus respiratoris sincicials apareixen com un brot epidèmic durant els mesos d'hivern a les zones temperades, al mateix temps que altres infeccions estacionals com la grip o el refredat comú. En els casos greus, poden provocar bronquitis, bronquiolitis o broncopneumònia.
2. Els virus respiratoris sincicials desenvolupen sincicis patològics en teixits de l'hoste infectat.

ca virus temperat, n m
es virus atemperado, n m
fr virus tempéré, n m
en temperate virus, n

Virologia

Definició

Virus capaç d'entrar en un cicle lisogènic dins de la cèl·lula hoste, integrant el seu genoma sense provocar immediatament la destrucció cel·lular.

Nota

1. Els virus temperats poden alternar entre el cicle lisogènic i el lític, depenent de factors cel·lulars i ambientals. Aquest estat permet la persistència del virus dins de l'hoste i la transmissió a les cèl·lules filles. L'estudi dels virus temperats és fonamental per comprendre la regulació de la replicació vírica, la latència i la reactivació.
2. Els bacteriòfags temperats poden aportar característiques noves als bacteris que els allotgen (com és el cas dels bacteris que causen la diftèria). Normalment estan integrats en el cromosoma del bacteri, però també poden restar lliures, en forma de plasmidis. Els virus temperats poden recuperar, espontàniament o bé per inducció provocada, el cicle lític, i destruir la cèl·lula que els allotjava.
3. Són característics de molts bacteriòfags, com el bacteriòfag lambda, i d'alguns retrovirus animals.

ca virus vegetal, n m
ca fitovirus, n m sin. compl.
es virus vegetal, n m
fr phytovirus, n m
fr virus végétal, n m
en plant virus, n

Virologia

Definició

Virus capaç d'infectar plantes i replicar-se dins de les seves cèl·lules.

Nota

1. Els virus vegetals poden tenir un genoma d'RNA o DNA, monocatenari o bicatenari, segmentats o no, amb embolcall o sense. Són patògens intracel·lulars obligats que es transmeten principalment per vectors biològics, com els insectes fitòfags, per contacte mecànic, per llavors o per transmissió vertical. Penetren a través de ferides o punts d'infecció creats pels vectors. L'estudi dels virus vegetals és essencial per a l'agricultura, el control de plagues i la millora genètica de les plantes.
2. Les infeccions per virus vegetals poden provocar símptomes molt visibles en la planta, com ara mosaics, clorosi, nanisme, deformacions o necrosi. Tenen un impacte significatiu en l'agricultura, l'economia i la seguretat alimentària.
3. Per exemple, són virus vegetals el gènere Tobamovirus (al qual pertany el virus del mosaic del tomàquet), els Potyvirus i els Geminiviridae.

Terminologia de ciències de la salut

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota