Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  unitat terminal de tipus 2, n f
  • es  unidad terminal tipo 2, n f
  • fr  prise murale de type 2, n f
  • en  type 2 terminal unit, n

Equip respiratori i d'anestèsia

Definició
Connexió d'entrada dins d'un sistema d'eliminació del SEGA a la qual l'usuari fa connexions i desconnexions i que funciona a una pressió supraatmosfèrica.

Nota

  • Aquesta definició és una revisió de la que apareix a les normes ISO 9170-2 i ISO 7396-2 per a aclarir la distinció que el dispositiu d'alimentació del SEGA està situat a contracorrent de la unitat terminal de tipus 2, en contrast amb la unitat terminal de tipus 1, en la qual el dispositiu d'alimentació del SEGA és part de la infraestructura de canalització.
  • ca  unitat terminal ductolobel·lar, n f
  • ca  UTDL, n f sigla
  • es  unidad terminal ductolobulillar
  • es  UTDL sigla
  • fr  unité terminale ductulo-lobulaire
  • fr  UTDL sigla
  • it  unità duttulo-lobulare-terminale
  • it  UDLT sigla
  • en  terminal duct-lobular unit
  • en  TDLU sigla

Sinologia

Definició
Unitat histopatològica bàsica de la mama que constitueix l'origen de diverses lesions benignes i malignes.
  • ca  població, n f
  • ca  univers, n m sin. compl.
  • es  población
  • es  universo
  • en  population
  • en  universe

Recerca clínica de medicaments

Definició
Conjunt, finit o infinit, d'individus als quals es pretén generalitzar un resultat observat en una mostra aleatòria.
  • ca  universalisme ètic, n m
  • es  universalismo ético, n m
  • en  ethical universalism, n

Bioètica

Definició
Corrent de pensament que defensa que els judicis morals i ètics han de ser iguals per a tothom, independentment del context cultural.

Nota

  • L'universalisme ètic s'oposa al relativisme ètic.
  • ca  unitat de patologia dual, n f
  • ca  UPD, n f sigla
  • es  unidad de patología dual, n f
  • es  UPD, n f sigla
  • fr  unité de double diagnostic, n f
  • en  co-occurring disorders unit, n
  • en  dual diagnosis unit, n

Salut mental i addiccions

Definició
Unitat d'hospitalització de salut mental que funciona a la vegada com una unitat d'hospitalització d'aguts i una unitat d'hospitalització de subaguts en què s'ofereix atenció integral a persones amb un trastorn mental greu i, alhora, problemes d'abús o dependència de substàncies que necessiten tractament per a ambdues afeccions en un sol dispositiu durant un període de temps breu.
  • ca  uperització, n f
  • es  uperización, n f
  • fr  upérisation, n f
  • en  uperization, n
  • en  uperisation, n var. ling.

Seguretat alimentària

Definició
Modalitat d'esterilització UHT en què l'aliment líquid, prèviament escalfat, s'eleva a una temperatura de 150°C en menys d'un segon mitjançant la injecció directa de vapor i es refreda posteriorment per expansió en una cambra de buit d'una manera sobtada.

Nota

  • La forma uperització és un manlleu de l'anglès uperization, forma creada a partir de ultrapasteurization (en català, ultrapasteurització, substantiu que actualment se sol utilitzar com a sinònim de esterilització UHT, és a dir, com a hiperònim de uperització o, també de vegades, referit a una pasteurització elevada).
  • ca  úrac, n m
  • es  uraco
  • en  urachus

Anatomia humana

  • ca  urea, n f
  • ca  carbamida, n f sin. compl.
  • ca  carbonildiamida, n f sin. compl.
  • es  urea, n f
  • en  urea

Fisioteràpia

Definició
Diamida de l'àcid carbònic, de fórmula NH2CO-NH2, present en l'orina i, en petita quantitat, en la sang, el quil i la limfa.

Nota

  • 1. La urea és el principal metabòlit de les proteïnes i és excretada per l'orina a raó d'uns 30 grams diaris en individus adults i dieta normal mitjana.
  • 2. La urea té aplicació en síntesi orgànica, en la preparació de la hidrazina i l'àcid sulfamídic, com a aliment per al bestiar i en separacions analítiques.
  • ca  urèmia, n f
  • ca  toxúria, n f sin. compl.
  • es  toxuria, n f
  • es  uremia, n f
  • en  uremia

Fisioteràpia

Definició
Síndrome clínica causada per la retenció de substàncies nitrogenades a la sang a conseqüència d'una insuficiència renal.

Nota

  • La urèmia presenta símptomes digestius (desgana, dispèpsia, alè pudent, nàusees, diarrea), nerviosos (astènia, cefalea gravativa, insomni i somnolència, neuràlgies, mioclònies), cutanis (picor), hemàtics (anèmia, tendència hemorràgica), respiratoris (dispnea), oculars (ambliopia) i auditius (sordesa, acúfens). També provoca pericarditis i fusió de les masses musculars.
  • ca  urèmia, n f
  • es  uremia, n f
  • en  uremia

Fisioteràpia

Definició
Concentració d'urea a la sang.