Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  con axònic, n m
  • ca  turó axònic, n m sin. compl.
  • es  colina axónica
  • es  cono axónico
  • en  axon hillock

Neurociència

Definició
Regió prominent del cos de la neurona on comença l'axó i on es produeix sovint el llindar d'excitabilitat menor.
  • ca  turunda, n f
  • es  tapón quirúrgico
  • es  torunda
  • fr  tampon
  • en  tent
  • en  turunda

Infermeria

Definició
Manyoc de gasa, cotó o material sintètic similar, preparat generalment per un professional infermer durant una intervenció quirúrgica, utilitzat per a absorbir un líquid o netejar una superfície petita del cos.
  • ca  trastorn per ús de substàncies, n m
  • ca  TUS, n m sigla
  • es  trastorno por consumo de sustancias, n m
  • es  trastorno por uso de sustancias, n m
  • es  TUS, n m sigla
  • fr  trouble lié à l'usage de substances, n m
  • fr  trouble lié à l'utilisation de substances, n m
  • fr  TLU, n m sigla
  • fr  TUS, n m sigla
  • en  substance use disorder, n
  • en  SUD, n sigla

Salut mental i addiccions

Definició
Patró de comportament patològic relacionat amb el consum habitual, generalment abusiu, de drogues o fàrmacs, que provoca un deteriorament o un malestar clínicament significatiu i comporta un cert grau d'addicció, problemes socials i problemes de salut mental i física.

Nota

  • 1. El trastorn per ús de substàncies provoca canvis en el comportament (com ara canvis en l'estat d'ànim, irritabilitat, hiperactivitat o pèrdua de motivació), canvis físics (com ara tremolors, parla inarticulada, pèrdua o increment de pes, o mida anormal de les pupil·les) i canvis socials (com ara canvis en el cercle d'amistats o d'activitats de lleure, problemes legals o problemes econòmics).
  • 2. Els trastorns per ús de substàncies acostumen a estar causats pel consum d'alcohol, cafeïna, nicotina, cànnabis, al·lucinògens, ansiolítics, sedants, inhalants, opiacis, estimulants i dissolvents, entre d'altres substàncies.
  • ca  trastorn per ús de substàncies, n m
  • ca  TUS, n m sigla
  • es  trastorno por consumo de sustancias, n m
  • es  TUS, n m sigla
  • fr  trouble lié à l'usage de substances, n m
  • fr  trouble lié à l'utilisation de substances, n m
  • fr  TLU, n m sigla
  • fr  TUS, n m sigla
  • en  substance use disorder, n
  • en  SUD, n sigla
  • de  Substanzgebrauchsstörung, n f
  • de  SGS, n f sigla

Psiquiatria

Definició
Patró de comportament patològic relacionat amb el consum habitual, generalment abusiu, de drogues o fàrmacs, que provoca un deteriorament o un malestar clínicament significatiu i comporta un cert grau d'addicció, problemes socials i problemes de salut mental i física.

Nota

  • 1. El trastorn per ús de substàncies provoca canvis en el comportament (com ara canvis en l'estat d'ànim, irritabilitat, hiperactivitat o pèrdua de motivació), canvis físics (com ara tremolors, parla inarticulada, pèrdua o increment de pes, o mida anormal de les pupil·les) i canvis socials (com ara canvis en el cercle d'amistats o d'activitats de lleure, problemes legals o problemes econòmics).
  • 2. Els trastorns per ús de substàncies acostumen a estar causats pel consum d'alcohol, cafeïna, nicotina, cànnabis, al·lucinògens, ansiolítics, sedants, inhalants, opiacis, estimulants i dissolvents, entre d'altres substàncies.
  • ca  tutela, n f
  • es  tutela, n f
  • fr  tutelle, n f
  • en  guardianship, n
  • en  tutorship, n

Salut mental i addiccions

Definició
Figura jurídica de suport i protecció de la capacitat d'obrar que té per objecte guardar, protegir i representar una persona sotmesa a una modificació de la capacitat, generalment total.

Nota

  • 1. La tutela es materialitza amb el nomenament judicial d'un tutor o una tutora o d'una fundació tutelar. En primera instància, es recomana que sigui una persona de la família qui exerceixi la tutela, si bé en alguns casos aquesta opció pot no ser la més indicada, per exemple en persones amb trastorns de conducta associats al seu trastorn mental.
  • 2. La tutela implica la substitució de la voluntat de la persona afectada per la del tutor o la tutora en els aspectes de la vida que es determinin en la sentència. Per aquest motiu, com que comporta la negació de la competència i la voluntat de la persona, i d'acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), actualment es qüestiona aquesta institució i es tendeix a plantejar la necessitat de la persona amb discapacitat de tenir suports específics per a poder decidir sobre la seva vida.
  • ca  tutela, n f
  • es  tutela, n f
  • en  guardianship, n
  • en  tutorship, n

Bioètica

Definició
Figura jurídica que té per objecte la guarda, la protecció, la representació i l'administració del patrimoni de menors d'edat no emancipats o de les persones a qui se'ls ha modificat judicialment la capacitat legal.

Nota

  • 1. La tutela s'exerceix mitjançant el càrrec de tutor, nomenat pel jutge i ocupat per una persona física, normalment un familiar, o bé per persones jurídiques sense afany de lucre que es dediquin a la protecció de menors o de persones incapacitades (entitats tutelars).
  • 2. La figura de la tutela implica la substitució de la voluntat de la persona per la del seu tutor en aquells aspectes de la vida que hagin estat determinats en la sentència d'incapacitació. Per aquest motiu, pel fet que comporta la negació de la voluntat de la persona, aquesta institució està actualment qüestionada i es tendeix a plantejar la necessitat de la persona incapacitada de tenir un suport específic per a poder decidir sobre la seva vida, en comptes de negar la seva capacitat.
  • ca  tutor | tutora, n m, f
  • es  tutor | tutora, n m, f
  • fr  tuteur | tutrice, n m, f
  • en  legal guardian, n
  • en  tutor, n

Salut mental i addiccions

Definició
Persona física o jurídica en qui recau l'exercici de la tutela.

Nota

  • El tutor o la tutora acostuma a ser una persona de l'àmbit familiar.
  • ca  tutor | tutora, n m, f
  • es  tutor | tutora, n m, f
  • en  tutor, n

Bioètica

Definició
Persona en qui recau l'exercici de la tutela.

Nota

  • En dret català el tutor que només té cura dels béns rep el nom d'administrador patrimonial.
  • ca  tutorial, n m
  • es  tutorial, n m
  • en  tutorial, n

Educació per a la salut

Definició
Recurs didàctic, sovint en suport digital, que detalla els passos que cal seguir per a poder executar autònomament un determinat procés o assolir gradualment uns determinats objectius d'aprenentatge.