Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  trastorn mental, n m
  • ca  malaltia mental, n f sin. compl.
  • ca  trastorn, n m sin. compl.
  • es  enfermedad mental, n f
  • es  trastorno, n m
  • es  trastorno mental, n m
  • en  disorder, n
  • en  mental disorder, n
  • en  mental health disorder, n
  • en  mental illness, n
  • en  psychiatric disorder, n

Bioètica

Definició
Alteració conductual, psíquica o mental que suposa canvis funcionals significatius en la vida d'una persona i li provoca algun grau de patiment a ella o al seu entorn, la qual pot ser deguda a la interacció de factors biològics, psicològics i socials.
  • ca  trastorn mental, n m
  • ca  malaltia mental, n f sin. compl.
  • ca  trastorn, n m sin. compl.
  • ca  trastorn psiquiàtric, n m sin. compl.
  • es  enfermedad mental, n f
  • es  trastorno, n m
  • es  trastorno mental, n m
  • es  trastorno psiquiátrico, n m
  • fr  maladie mentale, n f
  • fr  trouble, n m
  • fr  trouble mental, n m
  • en  disorder, n
  • en  mental disorder, n
  • en  mental illness, n

Salut mental i addiccions

Definició
Alteració conductual, psíquica o mental deguda a la interacció de factors biològics, psicològics i socials, que provoca canvis funcionals significatius en la vida d'una persona i un grau de patiment, sovint intens, en la persona afectada i el seu entorn.

Nota

  • 1. Els trastorns mentals tenen una repercussió que pot arribar a ser significativa o, en els casos més greus, devastadora, en la vida de les persones afectades. Per exemple, en l'àmbit social els trastorns mentals són objecte d'estigma i poden dur les persones afectades a situacions de discriminació i exclusió social. En l'àmbit del treball poden suposar una incapacitat laboral, que pot ser temporal o permanent, i requerir suport en el treball ordinari o bé un treball protegit. En l'àmbit escolar poden requerir la intervenció dels equips d'assessorament i orientació pedagògica i del conjunt de professionals del centre de desenvolupament infantil i d'atenció precoç, així com la utilització de l'aula integral de suport, el reforç del suport intensiu per a l'escolarització inclusiva o l'escolarització en un centre d'educació especial.
  • 2. Els trastorns mentals poden comportar conseqüències legals i plantejar conflictes ètics en el tractament de les persones que els pateixen. Legalment, les persones amb un trastorn mental poden ser objecte d'una modificació de la capacitat, que pot ser parcial o total, i requerir una curatela o una tutela, per exemple. Des del punt de vista de l'ètica, les mesures restrictives que s'utilitzen en alguns serveis assistencials són qüestionables i, en qualsevol cas, han d'estar regulades. L'objectiu, en aquest aspecte, és la contenció zero.
  • 3. Per als trastorns mentals es disposa de tractaments eficaços, però en la societat encara hi ha la creença que no es poden tractar i que les persones que els pateixen són difícils, poc intel·ligents o incapaces de prendre decisions.
  • 4. Alguns dels trastorns mentals principals són les addiccions, els trastorns per ús de substàncies, els trastorns de la personalitat, els trastorns del desenvolupament, la depressió, l'ansietat, l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, la demència i la psicosi.
  • 5. Els trastorns mentals es poden classificar en trastorns mentals greus i trastorns mentals lleus.
  • ca  trastorn mental, n m
  • ca  malaltia mental, n f sin. compl.
  • ca  trastorn, n m sin. compl.
  • es  enfermedad mental, n f
  • es  trastorno, n m
  • es  trastorno mental, n m
  • fr  maladie mentale, n f
  • fr  trouble, n m
  • fr  trouble mental, n m
  • en  disorder, n
  • en  mental disorder, n
  • en  mental illness, n
  • de  Geisteskrankheit, n f
  • de  seelische Störung, n f
  • de  Störung, n f

Psiquiatria

Definició
Alteració conductual o psicològica que suposa canvis funcionals significatius en la vida de l'individu, i que pot ser deguda a causes biològiques, socials, psicològiques o genètiques.
  • ca  trastorn adaptatiu, n m
  • es  trastorno adaptativo
  • en  adjustment disorder

Neurociència

Definició
Trastorn caracteritzat per una reacció desadaptativa davant un estrès psicosocial identificable, que pot manifestar-se en forma de símptomes depressius ansiosos, conductuals o combinats.
  • ca  trastorn adaptatiu, n m
  • es  trastorno adaptativo, n m
  • fr  trouble de l'adaptation, n m
  • en  adjustment disorder, n
  • de  Anpassungsstörung, n f

Psiquiatria

Definició
Trastorn caracteritzat per una reacció desadaptativa davant un estrès psicosocial identificable, que pot manifestar-se en forma de símptomes depressius ansiosos, conductuals o combinats.
  • ca  trastorn de l'estat d'ànim, n m
  • ca  trastorn afectiu, n m sin. compl.
  • es  trastorno afectivo
  • es  trastorno del estado de ánimo
  • en  affective disorder
  • en  mood disorder

Neurociència

Definició
Trastorn caracteritzat per una alteració de l'estat d'ànim, que pot tendir cap a un estat deprimit o un estat eufòric.

Nota

  • Els trastorns de l'estat d'ànim inclouen els trastorns depressius i els trastorns bipolars.
  • ca  trastorn de l'estat d'ànim, n m
  • ca  trastorn afectiu, n m sin. compl.
  • es  trastorno afectivo, n m
  • es  trastorno del estado ánimo, n m
  • en  affective disorder
  • en  mood disorder

Fisioteràpia

Definició
Trastorn caracteritzat per una alteració de l'estat d'ànim, ja sigui en el sentit de la depressió o en el de l'eufòria.
  • ca  trastorn de l'estat d'ànim, n m
  • ca  trastorn afectiu, n m sin. compl.
  • es  trastorno afectivo, n m
  • es  trastorno del estado de ánimo, n m
  • fr  trouble affectif, n m
  • fr  trouble de l'humeur, n m
  • en  affective disorder, n
  • en  mood disorder, n
  • de  affektive Störung, n f
  • de  Affektstörung, n f

Psiquiatria

Definició
Trastorn caracteritzat per una alteració de l'estat d'ànim, ja sigui en el sentit de la depressió o en el de l'eufòria.

Nota

  • Els trastorns de l'estat d'ànim inclouen els trastorns depressius i els trastorns bipolars.
  • ca  trastorn afectiu estacional, n m
  • es  trastorno afectivo estacional, n m
  • fr  dépression saisonnière, n f
  • fr  trouble affectif saisonnier, n m
  • en  seasonal affective disorder, n
  • en  winter blues, n
  • de  saisonale affektive Störung, n f

Psiquiatria

Definició
Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per l'aparició d'una depressió major en certes èpoques de l'any, preferentment a l'inici de la tardor o de l'hivern, coincidint amb la disminució de llum ambiental, i per símptomes atípics, com ara la hipersòmnia i la hiperfàgia.
  • ca  trastorn aïllat hereditari de les plaquetes gegants, n m
  • es  trastorno aislado hereditario de las plaquetas gigantes, n m
  • fr  macrothrombocytopénie héréditaire isolée, n f
  • en  isolated hereditary giant platelet disorder, n
  • en  isolated hereditary macrothrombocytopenia, n sin. compl.
  • cod  220452

Malalties minoritàries