Terminologia de ciències de la salut

ca subicle, n m
es subículo
en subiculum

Neurociència

Definició

Regió de la formació hipocàmpica els axons de la qual, juntament amb els axons de l'hipocamp, contribueixen a la formació del fòrnix.

Nota

El subicle constitueix l'àrea de transició entre la circumvolució parahipocàmpica i l'hipocamp.

ca subicle del promontori, n m
es subículo del promontorio
en subiculum of promontory
TA subiculum promontorii

Anatomia humana

ca subicle del promontori, n m
es subículo del promontorio
en subiculum of promontory
TA subiculum promontorii

Otorrinolaringologia

Definició

Rebava òssia que limita posteriorment amb el si timpànic.

ca contenció física, n f
ca restricció física, n f
ca immobilització física, n f sin. compl.
ca subjecció física, n f sin. compl.
es contención física, n f
es inmovilización física, n f
es restricción física, n f
es sujeción física, n f
en physical restraint, n

Bioètica

Definició

Mesura restrictiva consistent en la limitació parcial o total de la mobilitat d'una persona mitjançant l'aplicació de força per part d'una altra, cos a cos, i sense l'aplicació de dispositius mecànics, amb l'objectiu d'impedir que faci moviments que puguin suposar un risc per a ella mateixa o per als altres.

Nota

1. La contenció física, com la contenció farmacològica i la contenció mecànica, és una mesura que compromet els drets de la persona, i per això actualment hi ha la consciència que cal una reducció dràstica d'aquesta pràctica. No s'ha de dur a terme si no s'han exhaurit altres alternatives, com ara la contenció verbal.
2. Quan s'aplica, la contenció física ha d'estar fonamentada en l'evitació d'un dany molt probable, greu i imminent, i s'ha de limitar al temps mínim necessari.

ca contenció física, n f
ca restricció física, n f
ca immobilització física, n f sin. compl.
ca subjecció física, n f sin. compl.
es contención física, n f
es inmovilización física, n f
es restricción física, n f
es sujeción física, n f
fr contention manuelle, n f
fr contention physique, n f
en physical restraint, n

Salut mental i addiccions

Definició

Mesura restrictiva consistent en la limitació parcial o total de la mobilitat d'una persona mitjançant l'aplicació de força per part d'una altra persona, o més d'una, cos a cos, i sense l'aplicació de dispositius mecànics, amb l'objectiu d'impedir que faci moviments que puguin suposar un risc per a ella o per a altres persones.

ca contenció mecànica, n f
ca restricció mecànica, n f
ca immobilització mecànica, n f sin. compl.
ca subjecció mecànica, n f sin. compl.
es contención mecánica, n f
es inmovilización mecánica, n f
es restricción mecánica, n f
es sujeción mecánica, n f
en mechanical restraint, n

Bioètica

Definició

Mesura restrictiva consistent en la limitació parcial o total de la mobilitat d'una persona mitjançant un dispositiu tècnic o tèxtil o un element del mobiliari, en contacte o molt proper a la persona, amb l'objectiu d'impedir que faci moviments que puguin suposar un risc per a ella mateixa o per als altres.

Nota

1. La contenció mecànica, com la contenció farmacològica i la contenció física, és una mesura que compromet els drets de la persona, i per això actualment hi ha la consciència que cal una reducció dràstica d'aquesta pràctica. No s'ha de dur a terme si no s'han exhaurit altres alternatives, com ara la contenció verbal.
2. Quan s'aplica, la contenció mecànica ha d'estar fonamentada en l'evitació d'un dany molt probable, greu i imminent, i s'ha de limitar al temps mínim necessari.

ca contenció mecànica, n f
ca restricció mecànica, n f
ca immobilització mecànica, n f sin. compl.
ca subjecció mecànica, n f sin. compl.
es contención mecánica, n f
es inmovilización mecánica, n f
es restricción mecánica, n f
es sujeción mecánica, n f
fr contention, n f
fr contention mécanique, n f
en mechanical restraint, n

Salut mental i addiccions

Definició

Mesura restrictiva consistent en la limitació parcial o total de la mobilitat d'una persona mitjançant un dispositiu tècnic o tèxtil o un element del mobiliari, en contacte o molt proper a la persona, amb l'objectiu d'impedir que faci moviments que puguin suposar un risc per a ella o per a altres persones.

ca contenció zero, n f
ca subjecció zero, n f sin. compl.
es contención cero, n f
fr zéro contention, n f
en zero restraint, n

Salut mental i addiccions

Definició

Conjunt d'estratègies d'un servei assistencial orientades a limitar al màxim l'ús de mesures restrictives, especialment la contenció mecànica, i, fins i tot, a prescindir-ne, com a tècnica per a afrontar les situacions que suposen un risc per a una persona o per a terceres persones.

Nota

La contenció zero posa en primer pla el respecte a l'autonomia, la dignitat i l'autoestima de les persones ateses.

ca participant, n m, f
ca individu, n m sin. compl.
ca subjecte, n m sin. compl.
es participante
es sujeto del ensayo
en participant
en subject
en trial subject
en trialist

Recerca clínica de medicaments

Definició

Persona que se sotmet a un tractament o que és objecte d'una recerca o un experiment.

ca participant, n m, f
ca individu, n m sin. compl.
ca subjecte, n m sin. compl.
es participante, n m, f
es sujeto del ensayo, n m
en participant, n
en subject, n
en trial subject, n
en trialist, n

Bioètica

Definició

Persona que és objecte d'una recerca o un experiment.

Terminologia de ciències de la salut

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició