Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  patogen -ògena, adj
  • es  patógeno -na, adj
  • fr  pathogène, adj
  • en  pathogenic, adj

Seguretat alimentària

Definició
Que causa o pot causar una malaltia o una alteració a una planta, un animal o l'ésser humà.
  • ca  patogènesi, n f
  • es  patogénesis, n f
  • en  pathogenesis

Fisioteràpia

Definició
Conjunt de modificacions i reaccions que tenen lloc en un organisme durant el desenvolupament d'una malaltia.
  • ca  patogènesi, n f
  • ca  patogenèsia, n f sin. compl.
  • es  patogenesia
  • es  patogénesis
  • fr  pathogenèse
  • fr  pathogénésie
  • en  pathogenesis

Homeopatia

Definició
Conjunt d'efectes produïts per l'administració experimental d'una substància medicamentosa o per una intoxicació.

Nota

  • 1. El conjunt de patogènesis es recullen en una matèria mèdica pura.

    2. S. Hahnemann va utilitzar el terme malaltia artificial per referir-se als efectes produïts per una substància medicamentosa sobre un subjecte, tant si es tractava d'un experimentador com d'un pacient.
  • ca  patogènesi, n f
  • ca  patogenèsia, n f sin. compl.
  • es  patogenesia
  • es  patogénesis
  • fr  pathogenèse
  • fr  pathogénésie
  • en  pathogenesis

Homeopatia

Definició
Conjunt d'efectes produïts per l'administració experimental d'una substància medicamentosa o per una intoxicació.

Nota

  • 1. El conjunt de patogènesis es recullen en una matèria mèdica pura.

    2. S. Hahnemann va utilitzar el terme malaltia artificial per referir-se als efectes produïts per una substància medicamentosa sobre un subjecte, tant si es tractava d'un experimentador com d'un pacient.
  • ca  patogènia, n f
  • es  patogenia
  • fr  pathogénie
  • en  pathogenesis
  • en  pathogeny

Infermeria

Definició
Branca de la patologia que tracta de la generació i del desenvolupament de les malalties.
  • ca  patogènia, n f
  • ca  etiopatogènia, n f sin. compl.
  • es  etiopatogenia, n f
  • es  patogenia, n f
  • en  etiopathogenesis
  • en  pathogeny

Fisioteràpia

Definició
Branca de la patologia que tracta de la generació i del desenvolupament de les malalties.
  • ca  patogenicitat, n f
  • es  patogenicidad, n f
  • fr  pathogénicité, n f
  • en  pathogenicity

Sida

Definició
Capacitat d'un microorganisme per a causar una malaltia.
  • ca  patogenicitat, n f
  • es  patogenicidad, n f
  • fr  pathogénicité, n f
  • en  pathogenicity, n

Malalties infeccioses

Definició
Capacitat que posseeixen els microorganismes per a produir una malaltia, ja sigui espontàniament en l'espècie humana o bé experimentalment en els animals de laboratori.

Nota

  • La patogenicitat és un atribut general o qualitatiu referit a una espècie microbiana determinada, que permet de comparar-la amb altres microbis i condiciona el tipus de malaltia que produeix. Per exemple l'estafilococ daurat i la neissèria de la meningitis són patògens, mentre que els lactobacils no ho són.
  • ca  patogenicitat, n f
  • oc  patogenicitat, n f
  • es  patogenicidad, n f
  • fr  pathogénicité, n f
  • gl  patoxenicidade, n f
  • pt  patogenicidade, n f
  • en  pathogenicity, n
  • nl  pathogeniteit, n
  • nl  ziekteverwekkend vermogen, n
  • eu  patogenotasun, n
  • ar  الإمراض

COVID-19

Definició
Capacitat que posseeixen els microorganismes per a produir una malaltia, ja sigui espontàniament en animals i en l'espècie humana o bé experimentalment en animals de laboratori.

Nota

  • La patogenicitat és un atribut general o qualitatiu referit a una espècie de microorganisme determinada, que permet de comparar-la amb altres i es relaciona amb el tipus de malaltia que produeix. Per exemple, l'estafilococ daurat i la neissèria de la meningitis són patògens, mentre que els lactobacils no ho són.
  • ca  patognòmic -a, adj
  • ca  patognomònic -a, adj sin. compl.
  • es  patognómico -ca, adj
  • es  patognomónico -ca, adj
  • en  pathognomic
  • en  pathognomonic

Fisioteràpia

Definició
Dit del símptoma o el signe específic d'un estat morbós determinat, suficient per a identificar-lo.