paranoia
paranoia
Psiquiatria
- ca trastorn delirant, n m
- ca paranoia, n f sin. compl.
- es paranoia, n f
- es trastorno delirante, n m
- fr paranoïa, n f
- fr trouble délirant, n m
- en delusional disorder, n
- en paranoia, n
- de Paranoia, n f
- de wahnhafte Störung, n f
Psiquiatria
Definició
Trastorn psicòtic caracteritzat per la presència d'un deliri crònic, sistematitzat, irrebatible a l'argumentació lògica, que té una durada mínima d'un mes.
paranoide
paranoide
Psiquiatria
- ca paranoide, adj
- es paranoide, adj
- fr paranoïde, adj
- en paranoid, adj
- de paranoid, adj
Psiquiatria
Definició
Que tendeix a la ideació centrada en deliris de perjudici.
paraoliva
paraoliva
Anatomia humana
- ca nucli accessori de l'oliva, n m
- ca paraoliva, n f sin. compl.
- es núcleo olivar accesorio
- es paraoliva
- en accessory olivary nucleus
Anatomia humana
paraovari
paraovari
Anatomia humana
- ca epoòfor, n m
- ca cos pampiniforme, n m sin. compl.
- ca paraovari, n m sin. compl.
- ca paroòfor, n m sin. compl.
- es cuerpo pampiniforme
- es epoóforo
- es paraovario
- en epoophoron
- en pampiniform body
- en paraovarium
- TA epoophoron
Anatomia humana
paraparèsia
paraparèsia
Fisioteràpia
- ca paraparèsia, n f
- es paraparesia, n f
- en paraparesis
Fisioteràpia
Definició
Parèsia que afecta els dos membres inferiors.
paraparèsia
paraparèsia
Neurociència
- ca paraparèsia, n f
- es paraparesia
- en paraparesis
Neurociència
Definició
Parèsia de les dues extremitats inferiors.
paraplegia
paraplegia
Fisioteràpia
- ca paraplegia, n f
- es paraplejia, n f
- en paraplegia
Fisioteràpia
Definició
Paràlisi motora d'ambdues extremitats inferiors, produïda per una lesió de la via piramidal corticomuscular en la seva neurona central o en la seva neurona perifèrica.
Nota
- 1. En la paraplegia de presentació clínica aguda, si la causa mèdica radica en una lesió medul·lar (compressió per fractura o neoplàsia vertebral, mal de Pott, hemorràgia o infart medul·lar, mielitis transversa aguda, etc.) s'observa també incontinència urinària i fecal, i hipoestèsia o anestèsia de les extremitats inferiors o del tronc fins a una zona concreta (nivell sensitiu), acompanyades inicialment (fase d'inhibició medul·lar) d'hipotonia muscular i abolició dels reflexos tendinosos, seguit ulteriorment (fase d'alliberament medul·lar) dels signes de la paràlisi espàstica. En canvi, si es tracta d'una lesió cerebral (isquèmia de l'artèria cerebral anterior, trombosi del si longitudinal superior, hidrocefàlia aguda, etc.) hi ha símptomes associats de somnolència, confusió o convulsions sense un nivell sensitiu toràcic. La paraplegia d'instauració subaguda o crònica (medul·lopatia per espondilosi cervical, esclerosi múltiple, siringomièlia, aracnoïditis, etc.) és espàstica amb hiperreflèxia i signe de Babinski bilateral.
- 2. Vegeu els termes relacionats paraparèsia i diplegia.
paraplegia
paraplegia
Neurociència
- ca paraplegia, n f
- es paraplejía
- en paraplegia
Neurociència
Definició
Paràlisi de la meitat inferior del cos caracteritzada per l'exaltació dels reflexos tendinosos i la presència del signe de Babinski, causada per una lesió traumàtica o no traumàtica a la part inferior de la medul·la espinal que altera les projeccions corticoespinals cap a les motoneurones.
paraplegia
paraplegia
Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques
- ca paraplegia, n f
- es paraplejía, n f
- fr paraplégie, n f
- en paraplegia, n
Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques
Definició
Paràlisi motora d'ambdues extremitats inferiors, produïda per una lesió de la via piramidal en la seva neurona central o en la seva neurona perifèrica.
Nota
- La denominació paraplegia està formada a partir de para- i del grec plegé 'accident, cop'.
paraplegia espàstica
paraplegia espàstica
Neurociència
- ca paraplegia espàstica, n f
- es paraplejía espástica
- en spastic paraplegia
Neurociència
Definició
Paraplegia caracteritzada per hipertonia muscular.
