Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  neuròpil, n m
  • es  neuropilo
  • en  neuropil

Neurociència

Definició
Xarxa densa formada per les prolongacions de les neurones i de les cèl·lules de neuròglia i situada entre els cossos de les neurones de la substància grisa del sistema nerviós central.
  • ca  neuroplasma, n m
  • es  neuroplasma
  • en  neuroplasm

Neurociència

Definició
Citoplasma d'una neurona.
  • ca  neuropròtesi, n f
  • es  neuroprótesis
  • en  neural prostheses
  • en  neuroprostheses

Neurociència

Definició
Dispositiu electrònic que substitueix o millora la funció de segments danyats del sistema nerviós.

Nota

  • Un exemple de neuropròtesi d'ús molt generalitzat són els implants coclears.
  • ca  neuropròtesi, n f
  • es  neuroprótesis, n f
  • fr  prothèse neurale, n f
  • en  neural prostheses, n
  • en  neuroprostheses, n

Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

Definició
Dispositiu electrònic que substitueix o millora la funció de segments danyats del sistema nerviós.
  • ca  neuropròtesi, n f
  • es  neuroprótesis, n f
  • fr  neuroprothèse, n f
  • fr  prothèse neurale, n f
  • fr  prothèse neuronale, n f
  • en  neural prosthesis, n
  • en  neuronal prosthesis, n
  • en  neuroprosthesis, n

Aparells sanitaris

Definició
Aparell electrònic que substitueix o millora la funció de segments danyats del sistema nerviós.

Nota

  • La neuropròtesi s'utilitza especialment per a dotar de mobilitat persones paraplègiques, amputades o amb dificultats motrius.
  • ca  neuropsicologia, n f
  • es  neuropsicología
  • en  neuropsychology

Neurociència

Definició
Branca de la neurociència que estudia les relacions entre la funció cerebral i el comportament.

Nota

  • 1. Històricament, la neuropsicologia s'inicia amb l'estudi de les conseqüències de les lesions cerebrals en les funcions cognitives (atenció, percepció, llenguatge, memòria i funcions executives).
    2. En el vessant clínic, la neuropsicologia s'aplica en el diagnòstic i la rehabilitació de les alteracions cognitives i conductuals degudes a lesions o disfuncions cerebrals.
  • ca  neuropsicologia, n f
  • es  neuropsicología, n f
  • fr  neuropsychologie, n f
  • en  neuropsychology, n

Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

Definició
Disciplina científica que estudia les relacions entre la funció cerebral i el comportament.

Històricament, la neuropsicologia s'inicia amb l'estudi de les conseqüències de les lesions cerebrals en les funcions cognitives (atenció, percepció, llenguatge, memòria i funcions executives).

En el vessant clínic, la neuropsicologia s'aplica en el diagnòstic i la rehabilitació de les alteracions cognitives i conductuals degudes a lesions o disfuncions cerebrals.
  • ca  neuroquímica, n f
  • es  neuroquímica
  • en  neurochemistry

Neurociència

Definició
Branca de la neurociència que estudia els sistemes de transducció de senyal que regulen la transmissió de senyals bioelèctrics entre cèl·lules del sistema nerviós i els mecanismes moleculars que permeten la codificació i el processament de la informació a nivell cel·lular.

Nota

  • Fonamentalment, la neuroquímica analitza els neurotransmissors, els receptors i els sistemes de transducció de senyal.
  • ca  neuroregulina, n f
  • ca  neuregulina, n f sin. compl.
  • es  neuregulina
  • es  neurorregulina
  • en  neuroregulin

Neurociència

Definició
Proteïna implicada en el desenvolupament neural i muscular mitjançant la proliferació de cèl·lules de Schwann als nervis perifèrics i la síntesi de receptors d'acetilcolina al múscul.
  • ca  neurorehabilitació, n f
  • es  neurorrehabilitación, n f
  • fr  neuroréhabilitation, n f
  • en  neurorehabilitation, n

Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

Definició
Procés clínic complex dirigit a restituir, minimitzar o compensar les alteracions funcionals aparegudes en la persona afectada per una discapacitat com a conseqüència d'una lesió del sistema nerviós.