hipertropia
hipertropia
Oftalmologia
- ca hipertropia, n f
- es hipertropía
- en hypertropia
Oftalmologia
Definició
Estrabisme en què l'eix visual es desvia permanentment cap amunt.
hiperventilació
hiperventilació
Infermeria
- ca hiperventilació, n f
- es hiperventilación
- fr hyperventilation
- en hyperventilation
Infermeria
Definició
Excés del volum respiratori com a conseqüència d'un increment de la freqüència o de la profunditat dels moviments respiratoris, que pot ser un signe de diverses patologies.
hiperventilació
hiperventilació
Fisioteràpia
- ca hiperventilació, n f
- es hiperventilación, n f
- en hyperventilation
Fisioteràpia
Definició
Respiració ràpida i generalment poc profunda que condueix a una reducció de la tensió de diòxid de carboni, que eventualment pot produir una alcalosi.
Nota
- 1. En individus predisposats, la hiperventilació pot provocar un accés epilèptic o una tetània.
- 2. La denominació hiperventilació sovint s'utilitza com a sinònim d'hiperpnea.
hipervigilància
hipervigilància
Psiquiatria
- ca hipervigilància, n f
- es hipervigilancia, n f
- fr hypervigilance, n f
- en hypervigilance, n
- de Hypervigilanz, n f
Psiquiatria
Definició
Intensificació de l'alerta amb una exageració de la resposta d'alarma, caracteritzada per una sensació subjectiva de claredat mental i acompanyada d'un increment en l'activitat motora i verbal.
hipnosedant
hipnosedant
Psiquiatria
- ca hipnosedant, n m
- es hipnosedante, n m
- fr hypnosédatif, n m
- en hypnosedative, n
- de Hypnosedativa, n pl
Psiquiatria
Definició
Psicofàrmac amb acció combinada hipnòtica i sedant que s'utilitza tant en el tractament de l'ansietat com en el de l'insomni.
hipnosi
hipnosi
Psiquiatria
- ca hipnosi, n f
- es hipnosis, n f
- fr hypnose, n f
- en hypnosis, n
- de Hypnose, n f
Psiquiatria
Definició
Estat de son profund produït artificialment durant el qual es presenten modificacions de l'atenció, de la memòria o un augment de la susceptibilitat a la suggestió, que s'utilitza amb finalitats terapèutiques.
hipnòtic
hipnòtic
Neurociència
- ca hipnòtic, n m
- es hipnótico
- en hypnotic
Neurociència
Definició
Substància que actua com a depressor del sistema nerviós central i que provoca el son mitjançant la disminució de l'activitat de l'escorça cerebral.
hipnòtic
hipnòtic
Infermeria
- ca hipnòtic, n m
- ca somnífer, n m sin. compl.
- es hipnótico
- es somnífero
- fr hypnotique
- fr somnifère
- en hypnotic
Infermeria
Definició
Fàrmac o agent que provoca el son.
hipnòtic
hipnòtic
Psiquiatria
- ca hipnòtic, n m
- es hipnótico, n m
- fr hypnotique, n m
- en hypnotic, n
- de Hypnotika, n pl
Psiquiatria
Definició
Psicofàrmac o agent que actua com a depressor del sistema nerviós central i que provoca el son mitjançant la disminució de l'activitat de l'escorça cerebral.
hipoactivitat
hipoactivitat
Psiquiatria
- ca hipoactivitat, n f
- es hipoactividad, n f
- fr hypoactivité, n f
- en hypoactivity, n
- de Hypoaktivität, n f
Psiquiatria
Definició
Disminució persistent de l'activitat motora.
