Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  estratificació, n f
  • es  estratificación
  • en  stratification

Recerca clínica de medicaments

Definició
Partició d'una població.
  • ca  estrep, n m
  • es  estribo
  • en  stape
  • en  stirrup
  • TA  stapes

Anatomia humana

  • ca  estrep, n m
  • es  estribo
  • en  stapes

Neurociència

Definició
Osset situat a la part interna de l'orella mitjana que, activat per l'enclusa, fa vibrar la membrana de la finestra oval que posa en moviment el fluid endolimfàtic de la còclea.
  • ca  estrep, n m
  • es  estribo
  • en  stapes
  • en  stirrup
  • TA  stapes

Otorrinolaringologia

Definició
Osset de l'orella situat a la part medial de l'orella mitjana, que s'articula pel seu cap amb l'enclusa i s'insereix per la base a la finestra vestibular.
  • ca  estreptococ, n m
  • es  estreptococo, n m
  • fr  streptococcus, n m
  • fr  streptocoque, n m
  • en  streptococcus, n
  • nc  Streptococcus

Seguretat alimentària

Definició
Gènere de bacteris grampositius, anaerobis facultatius, immòbils, en forma de coc, de la família de les estreptococcàcies, que es presenten en cadenes o parells, els quals poden causar toxiinfeccions alimentàries.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: 37ºC de temperatura.
  • 2. Reservori i localització habitual: La pell, les mucoses de la boca, l'aparell digestiu, respiratori i genitourinari de l'ésser humà i d'animals. També es troba en plantes, al sòl, i en aigua bruta.
  • 3. Grup de risc: Qualsevol persona.
  • 4. Transmissió per via alimentària: No és la via de transmissió principal. Associada, principalment, al consum d'aliments contaminats, sobretot llet i productes derivats, productes elaborats amb llet o carn crua o poc cuita, i marisc.
  • ca  estreptolisina O, n f
  • es  estreptolisina O
  • fr  streptolysine O
  • en  streptolysin O

Immunologia

Definició
Antigen hemolític produït pels estreptococs β-hemolítics del grup A.
  • ca  estrès, n m
  • es  estrés
  • en  stress

Neurociència

Definició
Estat de tensió mental o corporal provocat per un factor físic o emocional que pot arribar a generar una malaltia.
  • ca  estrès, n m
  • es  estrés
  • fr  stress
  • en  stress

Infermeria

Definició
Estat de tensió mental o corporal provocat per un factor físic o emocional, capaç de generar una malaltia.
  • ca  estrès, n m
  • es  estrés, n m
  • fr  stress, n m
  • en  stress, n
  • de  Stress, n m

Psiquiatria

Definició
Estat de tensió de l'organisme provocat per una situació d'amenaça o d'agressió fisiològica, psíquica, social, etc.

Nota

  • En plural, estressos.
  • ca  estrès, n m
  • es  estrés, n m
  • en  stress

Fisioteràpia

Definició
Estat de tensió mental o corporal provocat per un factor físic o emocional que pot arribar a generar una malaltia.