donant d'oòcits
donant d'oòcits
Bioètica
- ca donant d'oòcits, n f
- ca donant d'òvuls, n f sin. compl.
- es donante de ovocitos, n f
- es donante de óvulos, n f
- en oocyte donor, n
Bioètica
Definició
Donant que subministra oòcits en un banc d'oòcits perquè siguin utilitzats amb finalitats reproductives per un receptor o amb finalitats de recerca biomèdica.
donant d'òvuls
donant d'òvuls
Bioètica
- ca donant d'oòcits, n f
- ca donant d'òvuls, n f sin. compl.
- es donante de ovocitos, n f
- es donante de óvulos, n f
- en oocyte donor, n
Bioètica
Definició
Donant que subministra oòcits en un banc d'oòcits perquè siguin utilitzats amb finalitats reproductives per un receptor o amb finalitats de recerca biomèdica.
donant de gàmetes
donant de gàmetes
Bioètica
- ca donant de gàmetes, n m, f
- es donante de gametos, n m, f
- en gamete donor, n
Bioètica
Definició
Donant que subministra semen o oòcits en un banc de gàmetes perquè siguin utilitzats amb finalitats reproductives per un receptor o amb finalitats de recerca biomèdica.
donant de semen
donant de semen
Bioètica
- ca donant de semen, n m
- ca donant d'esperma, n m sin. compl.
- es donante de esperma, n m
- es donante de semen, n m
- en sperm donor, n
Bioètica
Definició
Donant que subministra semen en un banc de semen perquè sigui utilitzat amb finalitats reproductives per un receptor o amb finalitats de recerca biomèdica.
donant incompatible
donant incompatible
Bioètica
- ca donant incompatible, n m, f
- es donante incompatible, n m, f
- en incompatible donor, n
Bioètica
Definició
Donant que presenta diferències antigèniques significatives amb el receptor, per la qual cosa els seus òrgans, teixits o cèl·lules generarien rebuig en el receptor, o la seva sang o derivats sanguinis li provocarien una reacció adversa.
donant mort | donant morta
donant mort | donant morta
Bioètica
- ca donant cadàver, n m, f
- ca donant mort | donant morta, n m, f
- es donante cadáver, n m, f
- es donante cadavérico | donante cadavérica, n m, f
- es donante fallecido | donante fallecida, n m, f
- es donante muerto | donante muerta, n m, f
- en cadaveric donor, n
- en dead donor, n
Bioètica
Definició
Persona difunta que no ha deixat constància de la seva oposició a la donació i de la qual s'extreuen òrgans o teixits per al trasplantament.
Nota
- El plural de donant cadàver és donants cadàver.
donant viu | donant viva
donant viu | donant viva
Bioètica
- ca donant viu | donant viva, n m, f
- es donante vivo | donante viva, n m, f
- en life donor, n
Bioètica
Definició
Donant d'òrgans o de teixits l'obtenció dels quals és compatible amb la vida i la funció dels quals pot ser compensada per l'organisme de manera adequada.
Nota
- Els òrgans que pot donar un donant viu són un dels dos ronyons o un lòbul hepàtic.
dopamina
dopamina
Neurociència
- ca dopamina, n f
- es dopamina
- en dopamine
Neurociència
Definició
Catecolamina que actua com a precursor immediat de la norepinefrina i com a neurotransmissor al sistema nerviós central.
Nota
- La dopamina és el neurotransmissor de diverses vies del sistema nerviós, principalment de les vies mesolímbica, mesocortical i nigroestriatal. La degeneració de les neurones de la via nigroestriatal produeix un dèficit de dopamina que es relaciona amb la malaltia de Parkinson.
dopamina
dopamina
Psiquiatria
- ca dopamina, n f
- es dopamina, n f
- fr dopamine, n f
- en dopamine, n
- de Dopamin, n n
Psiquiatria
Definició
Neurotransmissor present en el sistema nerviós central que actua com a precursor immediat de la norepinefrina.
dopaminèrgic -a
dopaminèrgic -a
Psiquiatria
- ca dopaminèrgic -a, adj
- es dopaminérgico -ca, adj
- fr dopaminergique, adj
- en dopaminergic, adj
- de dopaminerg, adj
- de dopaminergisch, adj sin. compl.
Psiquiatria
Definició
Que actua mitjançant la dopamina o com la dopamina.
