Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  disgènesi reticular, n f
  • ca  deficiència d'AK2, n f sin. compl.
  • en  reticular dysgenesis, n
  • en  AK2 deficiency, n sin. compl.
  • en  congenital aleukocytosis, n sin. compl.
  • en  De Vaal disease, n sin. compl.
  • en  generalized hematopoietic hypoplasia, n sin. compl.
  • en  SCID with leukopenia, n sin. compl.
  • en  severe combined immunodeficiency with leukopenia, n sin. compl.

Malalties minoritàries

  • ca  disgènesi, n f
  • ca  disgenèsia, n f sin. compl.
  • es  disgenesia, n f
  • es  disgénesis, n f
  • en  dysgenesis

Fisioteràpia

Definició
Desenvolupament anòmal o defectuós.
  • ca  disgenèsia, n f
  • es  disgenesia, n f
  • en  dysgenesis

Fisioteràpia

Definició
Alteració de la facultat de procrear.
  • ca  disgèusia, n f
  • es  disgeusia
  • en  dysgeusia

Neurociència

Definició
Trastorn caracteritzat per una percepció anormal dels estímuls gustatius, habitualment desagradable.

Nota

  • La disgèusia pot donar-se com a conseqüència de patologies cerebrals, com a efecte secundari de tractaments o com a simptomatologia relacionada amb altres afeccions.
  • ca  disgíria associada a una tubulinopatia, n f
  • es  disgiria asociada a una tubulinopatía, n f
  • fr  dysgyrie associée à une tubulinopathie, n f
  • en  tubulinopathy-associated dysgyria, n
  • cod  467166

Malalties minoritàries

  • ca  disglòssia, n f
  • es  disglosia

Otorrinolaringologia

Definició
Trastorn consistent en una alteració de l'articulació de les paraules produït per malformacions o lesions de la llengua, els llavis, la mandíbula, el maxil·lar i el paladar tou.
  • ca  disgregació mental, n f
  • es  disgregación mental, n f
  • fr  désagrégation mentale, n f
  • en  absentmindedness, n
  • en  mental deterioration, n
  • de  Zerfahrenheit, n f

Psiquiatria

Definició
Alteració del curs del pensament caracteritzada per una manca d'estructuració i de coherència mentals.
  • ca  dishormogènesi tiroidal familiar, n f
  • es  dishormogénesis tiroidea familiar, n f
  • fr  hypothyroïdie familiale par anomalie de l'hormonosynthèse thyroïdienne, n f
  • fr  dyshormonosynthèse thyroïdienne, n f sin. compl.
  • en  familial thyroid dyshormonogenesis, n
  • en  thyroid dyshormonogenesis, n sin. compl.
  • cod  95716

Malalties minoritàries

  • ca  dislàlia, n f
  • es  dislalia
  • en  dyslalia

Neurociència

Definició
Alteració de la parla caracteritzada per la dificultat a pronunciar algun fonema o a produir un so vocàlic diferent al que es vol expressar a causa d'alteracions dels òrgans perifèrics de la fonació.
  • ca  dislàlia, n f
  • es  dislalia
  • en  dyslalia

Otorrinolaringologia

Definició
Trastorn de la parla caracteritzat per la dificultat d'articular un o més fonemes o de produir un so vocàlic diferent al que es vol expressar, a causa d'alteracions dels òrgans perifèrics de l'aparell fonador.

Nota

  • La dislàlia pot ser simple, si afecta un sol fonema, o múltiple, si n'afecta més d'un.