diplopiòmetre
diplopiòmetre
Oftalmologia
- ca diplopiòmetre, n m
- es diplopiómetro
- en diplopiometer
Oftalmologia
Definició
Aparell emprat per a mesurar el grau de diplopia.
diploscopi
diploscopi
Oftalmologia
- ca diploscopi, n m
- es diploscopio
- en diploscope
Oftalmologia
Definició
Instrument emprat per a estudiar la visió binocular.
dipòsit de líquid
dipòsit de líquid
Equip respiratori i d'anestèsia
- ca dipòsit de líquid, n m
- es depósito de líquido, n m
- fr réservoir de liquide, n m
- en liquid reservoir, n
Equip respiratori i d'anestèsia
Definició
Dipòsit a partir del qual es pot reomplir el recipient del líquid o que, en absència d'un recipient del líquid, subministra líquid directament a un vaporitzador o a un generador d'aerosol.
dipòsit de pressió alta
dipòsit de pressió alta
Equip respiratori i d'anestèsia
- ca dipòsit de pressió alta, n m
- es depósito de presión alta, n m
- fr réservoir haute pression, n m
- en high-pressure reservoir, n
Equip respiratori i d'anestèsia
Definició
Recipient o conjunt de recipients instal·lats permanentment amb pressions de servei nominals iguals o superiors a 3 000 kPa a 15 °C.
Nota
- Les expressions "baixa pressió" i "alta pressió" s'utilitzen de forma diferent depenent del context i inclouen les pressions del sistema de respiració (normalment inferiors a 10 kPa), les pressions de sortida d'unitats terminals (inferiors a 1 400 kPa), les pressions d'un col·lector múltiple (normalment superiors a 3 000 kPa) i les pressions d'ampolla (normalment inferiors a 30 000 kPa).
directiva
directiva
Recerca clínica de medicaments
- ca directiva, n f
- es directiva
- en directive
Recerca clínica de medicaments
Definició
Norma legal promulgada per la Unió Europea, amb categoria de recomanació, que han de complir els estats membres per a assolir uns resultats comuns.
Nota
- Les directives permeten als estats membres de la Unió Europea adaptar la normativa de la manera que els sembli més adient per a assegurar la consecució dels resultats fixats.
directriu
directriu
Recerca clínica de medicaments
- ca directriu, n f
- ca guia, n f sin. compl.
- es directriz
- en guideline
Recerca clínica de medicaments
Definició
Comunicat oficial sobre una tasca o una funció concreta per a orientar-ne la interpretació.
Nota
- Són exemples de directrius les directrius de pràctica clínica, les directrius per a l'aplicació de procediments de cribratge preventiu i les directrius per a la conducta ètica de la pràctica epidemiològica i de la recerca.
disàrtria
disàrtria
Otorrinolaringologia
- ca disàrtria, n f
- es disartria
- en dysarthria
Otorrinolaringologia
Definició
Trastorn de la parla caracteritzat per dificultat en l'articulació de les paraules produït per lesions que afecten la innervació de la musculatura articulatòria, sense alteració de les funcions superiors de comprensió o d'ideació.
disàrtria
disàrtria
Psiquiatria
- ca disàrtria, n f
- es disartria, n f
- fr dysarthrie, n f
- en dysarthria, n
- de Dysarthrie, n f
Psiquiatria
Definició
Alteració del llenguatge caracteritzada per la dificultat per articular els sons que formen les paraules, sense que hi hagi cap problema de comprensió ni de comunicació per un mitjà escrit o mímic.
Nota
- La disàrtria es pot manifestar com a reacció adversa associada al tractament amb alguns fàrmacs o en estats d'intoxicació.
disàrtria
disàrtria
Neurociència
- ca disàrtria, n f
- es disartria
- en dysarthria
Neurociència
Definició
Alteració del llenguatge caracteritzada per dificultat en l'articulació de la parla deguda a lesions que afecten la innervació de la musculatura articulatòria, sense que hi hagi cap problema de comprensió ni de comunicació per llenguatge escrit o mímic.
Nota
- La disfunció que causa la disàrtria pot produir-se a nivell de la primera motoneurona cortical, de les seves vies descendents o de la segona motoneurona (en els nuclis de la protuberància o del bulb).
disàrtria
disàrtria
Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques
- ca disàrtria, n f
- es disartria, n f
- fr dysarthrie, n f
- en dysarthria, n
Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques
Definició
Trastorn de la parla caracteritzat per dificultat en l'articulació de les paraules produït per lesions que afecten la innervació de la musculatura articulatòria, sense alteració de les funcions superiors de comprensió o d'ideació.