Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  blennorràgia, n f
  • ca  catarro uretral, n m sin. compl.
  • ca  catarro veneri, n m sin. compl.
  • es  blenorragia, n f
  • fr  blennorrhée, n f
  • en  blennorrhagia, n

Malalties infeccioses

Definició
Malaltia infecciosa provocada pel bacteri Neisseria gonorrhoeae, generalment transmesa per contacte sexual i localitzada a l'aparell genital.

Nota

  • La blennorràgia es manifesta en l'home, després d'un període d'incubació de 2 a 10 dies, amb una uretritis amb secreció primer serosa i després mucopurulenta; la micció és dolorosa. El procés es pot estendre a la pròstata, a les vesícules seminals i a l'epidídim.

    En la dona, la blennorràgia és molt menys aparatosa que en l'home i molt sovint passa totalment desapercebuda. Els punts més freqüentment afectats són la uretra i el coll uterí. La uretritis, després d'una incubació igual a la de l'home, es manifesta per disúria i per una secreció purulenta escassa, i gairebé sempre es complica amb símptomes d'irritació del coll vesical (pol·laciúria, tenesme). La localització al coll uterí, la més típica, dona lloc a una cervicitis que, pel fet de passar desapercebuda, constitueix un important focus de disseminació de la malaltia. El procés es pot estendre fins a la trompa de Fal·lopi i pot provocar-ne l'obliteració i, com a conseqüència, esterilitat. D'altres possibles localitzacions en les dones són la vulvar, l'anorectal, i fins la conjuntival i l'articular.

    Hi ha formes atenuades de blennorràgia, produïdes per gèrmens atacats mitjançant una antibioteràpia insuficient o inoportuna. Impròpiament, s'ha utilitzat el terme gonorrea per a referir-se a la gonoblennorrea, la forma crònica de la uretritis gonocòccica.
  • ca  catatímia, n f
  • es  catatímia, n f
  • fr  catathymie, n f
  • en  catathymia, n
  • de  Katathymie, n f

Psiquiatria

Definició
Mecanisme psíquic compensador consistent en una deformació inconscient de la realitat percebuda segons els desitjos o les pors de la persona.

Nota

  • La catatímia és secundària a estats emocionals intensos.
  • ca  catatonia, n f
  • es  catatonia, n f
  • es  catatonía, n f
  • fr  catatonie, n f
  • en  catatonia, n
  • de  Katatonie, n f

Psiquiatria

Definició
Alteració psicomotora caracteritzada per un comportament motor anormal i per períodes d'hiperactivitat o d'hipoactivitat extremes.

Nota

  • En la catatonia es poden presentar diferents anomalies motores, com ara catalèpsia, excitació catatònica, estupor catatònica, rigidesa catatònica i flexibilitat cèria.
  • ca  catatonia, n f
  • es  catatonia
  • es  catatonía
  • en  catatonia

Neurociència

Definició
Alteració psicomotora caracteritzada per un comportament motor anormal i per períodes d'hiperactivitat o d'hipoactivitat extremes.
  • ca  anomalia de DiGeorge, n f
  • ca  síndrome del tercer i del quart arcs faringis, n f sin. compl.
  • ca  síndrome velocardiofacial, n f sin. compl.
  • ca  CATCH22, n f sigla
  • es  anomalía de DiGeorge
  • es  síndrome del tercer y del cuarto arcos faríngeos
  • es  síndrome velocardiofacial
  • es  CATCH22 sigla
  • fr  anomalie de DiGeorge
  • fr  syndrome de DiGeorge
  • fr  syndrome velocardiofacial
  • fr  CATCH22 sigla
  • en  DiGeorge anomaly
  • en  third and fourth arch syndrome
  • en  third and fourth pouch syndrome
  • en  velo-cardio-facial syndrome
  • en  CATCH22 sigla

Immunologia

Definició
Immunodeficiència primària d'herència autosòmica recessiva, causada per un defecte congènit de desenvolupament embrionari que provoca hipoplàsia del timus i de les paratiroides i malformacions cardíaques, caracteritzada per la disminució del nombre de limfòcits T i la reducció de la seva funcionalitat.

Nota

  • L'anomalia de DiGeorge és deguda a delecions en el cromosoma 22.
  • ca  catecolamina, n f
  • es  catecolamina
  • en  catecholamine

Neurociència

Definició
Mononamina derivada de la tirosina, formada per un grup amino i un grup catecol, que actua al sistema nerviós central i al sistema nerviós perifèric.

Nota

  • La família de les catecolamines comprèn la dopamina, la noradrenalina i l'adrenalina.
  • ca  catecolamina, n f
  • es  catecolamina, n f
  • fr  catécholamine, n f
  • en  catecholamine, n
  • de  Catecholamine, n f
  • de  Katecholamine, n f

Psiquiatria

Definició
Substància de síntesi endògena amb acció estimulant del sistema nerviós simpàtic.

Nota

  • Per exemple, l'adrenalina, la dopamina o la norepinefrina.
  • ca  categorització, n f
  • es  categorización
  • fr  catégorisation
  • en  categorization

Infermeria

Definició
Paradigma infermer que considera que els fenòmens poden dividir-se en categories, classes o grups definits, considerats com a elements aïllats o manifestacions simplificables.
  • ca  catepsina, n f
  • es  catepsina
  • fr  cathepsine
  • en  cathepsin

Immunologia

Definició
Proteasa majoritària als endosomes de les cèl·lules presentadores d'antigen, que intervé probablement en la generació de fragments peptídics a partir d'antígens proteics exògens que s'uneixen a les molècules d'histocompatibilitat de classe II.
  • ca  catepsina D, n f
  • es  catepsina D
  • fr  cathepsine D
  • it  catepsina D
  • en  cathepsin D

Sinologia

Definició
Enzim hidrolític intracel·lular que intervé en la biosíntesi d'enllaços peptídics i en l'autòlisi post mortem dels teixits.

Nota

  • Hi ha indicis que la catepsina D contribueix a la proliferació, la invasió i el desenvolupament de metàstasis en el carcinoma mamari. La síntesi de catepsina D és un marcador de resposta als estrògens i pot estar regulada per la via dels receptors d'estrògens en alguns carcinomes mamaris.