conducte tiroglòs
conducte tiroglòs
Anatomia humana
- ca conducte tiroglòs, n m
- es conducto tirogloso
- en thyroglossal duct
- TA ductus thyroglossus
Anatomia humana
conducte toràcic
conducte toràcic
Anatomia humana
- ca conducte toràcic, n m
- ca conducte limfàtic esquerre, n m sin. compl.
- es conducto linfático izquierdo
- es conducto torácico
- en left lymphatic duct
- en thoracic duct
- TA ductus thoracicus
Anatomia humana
conducte utricular
conducte utricular
Otorrinolaringologia
- ca conducte utricular, n m
- es conducto utricular
- en utricular duct
Otorrinolaringologia
Definició
Conducte estret del laberint membranós que uneix l'utricle amb el conducte endolimfàtic.
conducte utriculosacular
conducte utriculosacular
Anatomia humana
- ca conducte utriculosacular, n m
- es conducto utriculosacular
- en utriculosaccular duct
- TA ductus utriculosaccularis
Anatomia humana
conducte venós
conducte venós
Anatomia humana
- ca conducte venós, n m
- ca conducte d'Aranzi, n m sin. compl.
- es conducto de Arancio
- es conducto venoso
- en duct of Arantius
- en ductus venosus
Anatomia humana
conducte vertebral
conducte vertebral
Anatomia humana
- ca conducte raquidi, n m
- ca canal vertebral, n m sin. compl.
- ca conducte vertebral, n m sin. compl.
- es canal vertebral
- es conducto raquídeo
- es conducto vertebral
- en medullary canal
- en vertebral canal
- TA canalis vertebralis
Anatomia humana
conducte vidià
conducte vidià
Anatomia humana
- ca conducte pterigoidal, n m
- ca conducte vidià, n m sin. compl.
- es conducto pterigoideo
- es conducto vidiano
- en pterygoid canal
- en vidian canal
- TA canalis pterygoideus
Anatomia humana
conducte vitel·lí
conducte vitel·lí
Anatomia humana
- ca conducte omfalomesentèric, n m
- ca conducte vitel·lí, n m sin. compl.
- es conducto onfalomesentérico
- es conducto vitelino
- en omphalomesenteric duct
- en vitelline duct
Anatomia humana
conductisme
conductisme
Neurociència
- ca conductisme, n m
- es conductismo
- en behaviorism
Neurociència
Definició
Doctrina empirista que explica els mecanismes d'aprenentatge com a fenòmens basats en la modificació de reflexos, entesos com a associacions entre senyals i respostes condicionades.
conductisme
conductisme
Psiquiatria
- ca conductisme, n m
- es conductismo, n m
- fr béhaviorisme, n m
- en behaviorism [US], n
- en behaviourism [GB], n
- de Behaviorismus, n m
Psiquiatria
Definició
Teoria segons la qual l'estudi científic dels fenòmens psicològics i del funcionament psíquic humà només pot basar-se en les dades observables del comportament exterior.
