HF
HF
- ca HF, n f
- ca freqüència alta, n f sin. compl.
- es HF
- es frecuencia alta sin. compl.
- en HF
- en high frequency sin. compl.
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definició
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les radiofreqüències, de longituds d'ona compreses, segons l'IEEE i l'ITU, entre 10 i 100 m (freqüència entre 30 i 3 MHz), emprada en radiotelefonia, navegació per ràdio, etc.
HF és l'acrònim de high frequency ('freqüència alta').
HF és l'acrònim de high frequency ('freqüència alta').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
