periec -a
periec -a
- ca periec -a, adj
- es perieco -ca
- fr périoecien -ienne
- it perieco
- en perioeci
- de Periöke
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Dit de les persones situades sobre el mateix paral·lel de latitud però en meridians oposats, de manera que quan per als uns és migdia per als altres és mitjanit.
Nota
- La denominació periec procedeix de l'antiga Grècia i és conceptualment complementària de antec.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
