temps de resposta
temps de resposta
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica general
- ca temps de resposta, n m
- es tiempo de respuesta
- en response time
- en wait time
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica general
Definició
Temps que transcorre entre l'enviament o la petició d'execució d'una instrucció a un ordinador i l'obtenció dels resultats corresponents.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
temps de resposta
temps de resposta
Fotogrametria
- ca temps de resposta, n m
- es tiempo de respuesta
- en response time
Fotogrametria
Definició
Temps mínim necessari per a produir un canvi mesurable o perceptible en un dispositiu.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
temps de retorn
temps de retorn
Fotogrametria
- ca temps de retorn, n m
- es tiempo de retorno
- en time of flight
- en travelling time
Fotogrametria
Definició
Temps invertit per un senyal des del moment en què surt de l'emissor fins que arriba a l'objectiu, és reflectit i retorna al sensor.
Nota
- El valor del temps de retorn s'utilitza per a mesurar distàncies.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
temps de revisita
temps de revisita
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
- ca temps de revisita, n m
- es tiempo de revisita
- en revisit time
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
Definició
Temps mínim que necessita un sensor satel·litari per a tornar a observar una mateixa zona de la Terra.
El temps de revisita està relacionat amb les característiques de la plataforma (resolució temporal i capacitat d'apuntament, quan en té) i amb les del sensor (dallada, també influïda per l'altura orbital, i capacitat d'apuntament, quan en té). Així, en els sensors amb capacitat d'apuntament, el temps de revisita pot ser sensiblement inferior a la resolució temporal, mentre que en els sensors que sempre tenen la mateixa actitud (sense capacitat d'apuntament) i òrbites heliosíncrones subrecurrents, coincideix, a l'equador, amb la resolució temporal. Tal com passa en el cas de la resolució temporal, en els sensors en òrbites polars, el temps de revisita disminueix molt sensiblement en les latituds més properes als pols, cosa que fa que s'hagi suggerit de proporcionar-lo no com una dada estàtica, sinó, per exemple, a l'equador i a 40° de latitud.
Quan hi ha diverses plataformes que transporten un mateix sensor en òrbites desplaçades entre si i amb capacitat d'apuntament, es pot utilitzar la denominació temps de revisita de constel·lació, que sol ser força petit.
Vegeu resolució temporal.
El temps de revisita està relacionat amb les característiques de la plataforma (resolució temporal i capacitat d'apuntament, quan en té) i amb les del sensor (dallada, també influïda per l'altura orbital, i capacitat d'apuntament, quan en té). Així, en els sensors amb capacitat d'apuntament, el temps de revisita pot ser sensiblement inferior a la resolució temporal, mentre que en els sensors que sempre tenen la mateixa actitud (sense capacitat d'apuntament) i òrbites heliosíncrones subrecurrents, coincideix, a l'equador, amb la resolució temporal. Tal com passa en el cas de la resolució temporal, en els sensors en òrbites polars, el temps de revisita disminueix molt sensiblement en les latituds més properes als pols, cosa que fa que s'hagi suggerit de proporcionar-lo no com una dada estàtica, sinó, per exemple, a l'equador i a 40° de latitud.
Quan hi ha diverses plataformes que transporten un mateix sensor en òrbites desplaçades entre si i amb capacitat d'apuntament, es pot utilitzar la denominació temps de revisita de constel·lació, que sol ser força petit.
Vegeu resolució temporal.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
temps de transferència
temps de transferència
Fotogrametria
- ca temps de transferència, n m
- es tiempo de transferencia
- en acquisition time
Fotogrametria
Definició
Temps necessari per a transferir la càrrega emmagatzemada en el sensor, que depèn del nombre de fotodetectors.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
temps mitjà a Greenwich
temps mitjà a Greenwich
Teledetecció
- ca temps universal coordinat, n m
- ca GMT, n m sin. compl.
- ca temps mitjà a Greenwich, n m sin. compl.
- ca UTC, n m sin. compl.
- es tiempo universal coordinado
- es GMT sin. compl.
- es tiempo medio en Greenwich sin. compl.
- es UTC sin. compl.
- en coordinated universal time
- en GMT sin. compl.
- en Greenwich mean time sin. compl.
- en UTC sin. compl.
Teledetecció
Definició
Sistema horari de 24 h a 0° de longitud (a l'observatori de Greenwich, Anglaterra).
És el sistema de referència respecte del qual es calcula tots els corresponents a altres zones horàries, conegut de forma abreujada com a UTC, i és àmpliament utilitzat en teledetecció (per exemple, per a donar referències globals d'hores de pas de satèl·lits, tot i que per a aquesta finalitat també s'empra sovint l'hora solar1).
Atès que es mesura amb rellotges atòmics i que la Terra s'alenteix respecte d'aquest temps atòmic, s'afegeix segons de salt al final de juny i al desembre per a sincronitzar la rotació del planeta amb el sistema UTC quan el Servei Internacional de Rotació de la Terra i Sistemes de Referència, International Earth Rotation and Reference Systems Service (IERS), ho determina.
L'hora expressada en aquest sistema es coneix a vegades com Hora Zulu i es designa amb la lletra Z.
GTM és l'acrònim de Greenwich mean time ('temps mitjà a Greenwich').
És el sistema de referència respecte del qual es calcula tots els corresponents a altres zones horàries, conegut de forma abreujada com a UTC, i és àmpliament utilitzat en teledetecció (per exemple, per a donar referències globals d'hores de pas de satèl·lits, tot i que per a aquesta finalitat també s'empra sovint l'hora solar1).
Atès que es mesura amb rellotges atòmics i que la Terra s'alenteix respecte d'aquest temps atòmic, s'afegeix segons de salt al final de juny i al desembre per a sincronitzar la rotació del planeta amb el sistema UTC quan el Servei Internacional de Rotació de la Terra i Sistemes de Referència, International Earth Rotation and Reference Systems Service (IERS), ho determina.
L'hora expressada en aquest sistema es coneix a vegades com Hora Zulu i es designa amb la lletra Z.
GTM és l'acrònim de Greenwich mean time ('temps mitjà a Greenwich').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
temps universal coordinat
temps universal coordinat
Teledetecció
- ca temps universal coordinat, n m
- ca GMT, n m sin. compl.
- ca temps mitjà a Greenwich, n m sin. compl.
- ca UTC, n m sin. compl.
- es tiempo universal coordinado
- es GMT sin. compl.
- es tiempo medio en Greenwich sin. compl.
- es UTC sin. compl.
- en coordinated universal time
- en GMT sin. compl.
- en Greenwich mean time sin. compl.
- en UTC sin. compl.
Teledetecció
Definició
Sistema horari de 24 h a 0° de longitud (a l'observatori de Greenwich, Anglaterra).
És el sistema de referència respecte del qual es calcula tots els corresponents a altres zones horàries, conegut de forma abreujada com a UTC, i és àmpliament utilitzat en teledetecció (per exemple, per a donar referències globals d'hores de pas de satèl·lits, tot i que per a aquesta finalitat també s'empra sovint l'hora solar1).
Atès que es mesura amb rellotges atòmics i que la Terra s'alenteix respecte d'aquest temps atòmic, s'afegeix segons de salt al final de juny i al desembre per a sincronitzar la rotació del planeta amb el sistema UTC quan el Servei Internacional de Rotació de la Terra i Sistemes de Referència, International Earth Rotation and Reference Systems Service (IERS), ho determina.
L'hora expressada en aquest sistema es coneix a vegades com Hora Zulu i es designa amb la lletra Z.
GTM és l'acrònim de Greenwich mean time ('temps mitjà a Greenwich').
És el sistema de referència respecte del qual es calcula tots els corresponents a altres zones horàries, conegut de forma abreujada com a UTC, i és àmpliament utilitzat en teledetecció (per exemple, per a donar referències globals d'hores de pas de satèl·lits, tot i que per a aquesta finalitat també s'empra sovint l'hora solar1).
Atès que es mesura amb rellotges atòmics i que la Terra s'alenteix respecte d'aquest temps atòmic, s'afegeix segons de salt al final de juny i al desembre per a sincronitzar la rotació del planeta amb el sistema UTC quan el Servei Internacional de Rotació de la Terra i Sistemes de Referència, International Earth Rotation and Reference Systems Service (IERS), ho determina.
L'hora expressada en aquest sistema es coneix a vegades com Hora Zulu i es designa amb la lletra Z.
GTM és l'acrònim de Greenwich mean time ('temps mitjà a Greenwich').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
tendència
tendència
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
- ca tendència, n f
- es tendencia
- en trend
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
Definició
Variació estructural, no aleatòria, d'una variable distribuïda en l'espai, que pot ser descrita per mitjà d'una funció matemàtica.
Nota
-
1. La tendència pot ser descrita, per exemple, per un polinomi.
2. Juntament amb el soroll aleatori i la correlació espacial, la tendència és un dels tres components de la variació d'una variable regionalitzada. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
tendència central
tendència central
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística
- ca tendència central, n f
- es tendencia central
- en central tendency
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística
Definició
Tendència que presenta la distribució dels valors d'una variable amb relació a un valor representatiu del conjunt respecte al qual s'assemblen més o menys la resta de valors.
Nota
-
1. La mitjana, la mediana, la moda i altres estadístics són mesures de la tendència central.
2. El concepte de tendència central s'aplica també en termes espacials per a determinar el punt central, ponderat o no pels valors d'una variable, d'un conjunt de punts. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
tensor
tensor
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica
- ca tensor, n m
- es tensor
- en tensor
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica
Definició
Funció multilineal.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
