sensitòmetre
sensitòmetre
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca sensitòmetre, n m
- es sensitómetro
- en sensitometer
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Aparell per a mesurar la sensibilitat de la pel·lícula fotogràfica.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
sensitometria
sensitometria
Fotogrametria
- ca sensitometria, n f
- es sensitometría
- en sensitometry
Fotogrametria
Definició
Tècnica que s'ocupa dels procediments per a la determinació dels efectes químics i físics de la llum sobre les emulsions sensibles de pel·lícules fotogràfiques i plaques fotogràfiques.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
sensor
sensor
Fotogrametria
- ca sensor, n m
- es sensor
- en sensor
Fotogrametria
Definició
Dispositiu utilitzat per a detectar o mesurar el valor d'una propietat física, que indica, registra o respon a la seva magnitud.
Nota
- El sensor genera una càrrega que es converteix en un senyal que posteriorment s'amplifica i es digitalitza.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
sensor
sensor
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
- ca sensor, n m
- ca escàner, n m sin. compl.
- es escáner
- es sensor
- en scanner
- en sensor
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
Definició
Dispositiu electrònic capaç de detectar i mesurar energia en forma de radiació emesa o reflectida, i de convertir les mesures en un senyal que pot ser transmès i enregistrat.
Nota
- Els sensors emprats per a obtenir imatges de la superfície terrestre tenen un disseny especial que permet realitzar un escombratge o mostreig espacial, i enregistrar mesures a un determinat interval de distància que, combinat amb el desplaçament de la plataforma que transporta el sensor, permet formar la imatge.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
sensor
sensor
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca sensor, n m
- ca instrument, n m sin. compl.
- es sensor
- es instrumento sin. compl.
- en sensor
- en instrument sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Dispositiu sensible a determinats estímuls (en teledetecció, típicament a la radiació electromagnètica o a les ones sonores, però també a camps gravitacionals, etc.), els quals transmet com a senyal a un altre dispositiu o sistema, que els emmagatzema com a dades o els utilitza com a informació.
Les dades recollides amb sensors de teledetecció provenen majoritàriament de l'emissió o de la reflexió de l'energia electromagnètica dels objectes observats, i amb aquestes dades s'acostuma a formar imatges.
Els sensors de teledetecció es classifiquen segons diversos criteris, els principals dels quals són:
- segons si la font d'energia que utilitzen per a l'obtenció de les dades és produïda per ells mateixos o és externa, cas en el qual s'anomenen sensors actius (per exemple, els radars) o sensors passius (per exemple, les fotografies aèries convencionals);
- segons el tipus d'informació enregistrada, cas en el qual s'anomenen sensors analògics (per exemple, les càmeres mètriques de fotografia aèria majoritàries durant el segle XX) o sensors digitals (per exemple, els sensors de la majoria de satèl·lits, com l'MSS dels Landsat-1 a Landsat-5);
- segons la natura de l'estímul destaquen els sonars i els gradiòmetres de gravetat, però, sobretot, els que responen a radiació electromagnètica.
. La classificació d'aquests darrers es fa segons la regió espectral a què són sensibles, cas en el qual es distingeixen els següents grups principals (de fet, quan l'interval espectral és molt ampli en realitat internament el sensor és format per diferents sistemes que utilitzen tecnologies diferents): sensors òptics (per exemple, l'HRG de l'SPOT-5), sensors tèrmics i sensors de microones (per exemple, el MIRAS de l'SMOS o l'X-SAR del TerraSAR-X).
Des d'un punt de vista espectral hi ha també casos particulars, com els sensors pancromàtics (per exemple, la càmera pancromàtica de l'IRS-P5) o els sensors de molt ampli abast espectral (per exemple, el MODIS del Terra, amb bandes del VIS a l'IRol; el BBR de l'EarthCare, amb bandes de l'UV a l'IRom i de l'UV a l'IRl, o l'aeroportat AVIRIS, amb bandes de l'UV a l'IRoc).
Els sensors també es poden classificar segons les diferents tècniques emprades per a recollir les dades, cas en el qual es distingeix entre sensors fotogràfics (com els de les càmeres mètriques analògiques habituals en fotogrametria durant el segle XX), sensors d'escaneig transversal (com el TM dels Landsat-4 i Landsat-5), sensors d'escaneig per línies (com l'HRV dels SPOT-1 a SPOT-3), captadors d'imatges senceres digitals (com els de les modernes càmeres mètriques), sensors d'antena (com els dels sistemes de radar), sondes1 (com el sodar), gradiòmetres de gravetat (com l'EGG del GOCE), etc.
El terme sensor sovint s'usa com a sinònim de radiòmetre i de les seves variants, l'espectròmetre i l'espectroradiòmetre.
Les dades recollides amb sensors de teledetecció provenen majoritàriament de l'emissió o de la reflexió de l'energia electromagnètica dels objectes observats, i amb aquestes dades s'acostuma a formar imatges.
Els sensors de teledetecció es classifiquen segons diversos criteris, els principals dels quals són:
- segons si la font d'energia que utilitzen per a l'obtenció de les dades és produïda per ells mateixos o és externa, cas en el qual s'anomenen sensors actius (per exemple, els radars) o sensors passius (per exemple, les fotografies aèries convencionals);
- segons el tipus d'informació enregistrada, cas en el qual s'anomenen sensors analògics (per exemple, les càmeres mètriques de fotografia aèria majoritàries durant el segle XX) o sensors digitals (per exemple, els sensors de la majoria de satèl·lits, com l'MSS dels Landsat-1 a Landsat-5);
- segons la natura de l'estímul destaquen els sonars i els gradiòmetres de gravetat, però, sobretot, els que responen a radiació electromagnètica.
. La classificació d'aquests darrers es fa segons la regió espectral a què són sensibles, cas en el qual es distingeixen els següents grups principals (de fet, quan l'interval espectral és molt ampli en realitat internament el sensor és format per diferents sistemes que utilitzen tecnologies diferents): sensors òptics (per exemple, l'HRG de l'SPOT-5), sensors tèrmics i sensors de microones (per exemple, el MIRAS de l'SMOS o l'X-SAR del TerraSAR-X).
Des d'un punt de vista espectral hi ha també casos particulars, com els sensors pancromàtics (per exemple, la càmera pancromàtica de l'IRS-P5) o els sensors de molt ampli abast espectral (per exemple, el MODIS del Terra, amb bandes del VIS a l'IRol; el BBR de l'EarthCare, amb bandes de l'UV a l'IRom i de l'UV a l'IRl, o l'aeroportat AVIRIS, amb bandes de l'UV a l'IRoc).
Els sensors també es poden classificar segons les diferents tècniques emprades per a recollir les dades, cas en el qual es distingeix entre sensors fotogràfics (com els de les càmeres mètriques analògiques habituals en fotogrametria durant el segle XX), sensors d'escaneig transversal (com el TM dels Landsat-4 i Landsat-5), sensors d'escaneig per línies (com l'HRV dels SPOT-1 a SPOT-3), captadors d'imatges senceres digitals (com els de les modernes càmeres mètriques), sensors d'antena (com els dels sistemes de radar), sondes1 (com el sodar), gradiòmetres de gravetat (com l'EGG del GOCE), etc.
El terme sensor sovint s'usa com a sinònim de radiòmetre i de les seves variants, l'espectròmetre i l'espectroradiòmetre.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
sensor 3CCD
sensor 3CCD
Fotogrametria
- ca sensor 3CCD, n m
- es sensor 3CCD
- en 3CCD sensor
- en triple CCD sensor
Fotogrametria
Definició
Sensor CCD que disposa d'un divisor de feix, habitualment un prisma tricroic, que separa cada banda de l'espectre corresponent a l'espai de color RGB i la dirigeix a un sensor diferent, per a mesurar la intensitat de cada component de la radiació.
Nota
- La denominació sensor 3CCD conté una sigla, CCD, que correspon a l'anglès charge-coupled device ('dispositiu acoblat per càrrega').
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
sensor actiu
sensor actiu
Fotogrametria
- ca sensor actiu, n m
- es sensor activo
- es sistema activo
- en active sensing system
- en active sensor
Fotogrametria
Definició
Sensor que capta l'energia reflectida per una superfície o un objecte en la mateixa longitud d'ona que ha estat emesa pel mateix sensor.
Nota
- Són sensors actius els sensors de radar o els lidars. Els sensors actius es poden basar en una tecnologia de triangulació per a aplicacions que requereixen una precisió superior a 10 cm i en tecnologia de temps de retorn per a aplicacions amb una demanda de precisió inferior.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
sensor actiu
sensor actiu
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
- ca sensor actiu, n m
- es sensor activo
- en active sensor
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
Definició
Sensor que disposa d'una font pròpia d'emissió d'energia, de la qual mesura posteriorment la reflectància, en lloc de limitar-se a enregistrar la radiació solar reflectida per la superfície terrestre.
Nota
- El radars i els lidars utilitzen sensors actius.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
sensor actiu
sensor actiu
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca sensor actiu, n m
- ca sistema actiu, n m sin. compl.
- es sensor activo
- es sistema activo sin. compl.
- en active sensor
- en active system sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Sensor capaç d'emetre un senyal propi, típicament radiació electromagnètica o ones sonores, vers un objecte que es vol observar i, si l'objecte proporciona un eco cap al sensor, de captar-lo i transformar-lo en un senyal, analògic o digital segons el sensor.
A part de la intensitat, que lògicament varia en funció de la reflectància de l'objecte, en la majoria de casos el senyal d'eco és de característiques similars a l'emès, tot i que també pot presentar canvis en aspectes com la polarització (habitual en radar) o, fins i tot, en la longitud d'ona (per exemple, en la fluorescència induïda per làser).
Els dos casos més habituals de sensors actius d'observació de la Terra que envien i reben radiació electromagnètica són el lidar i el radar, mentre que el cas habitual de sensors actius que treballen amb ones sonores és el sonar.
En els sensors actius el senyal rebut pot ser modificat per les característiques del medi de transmissió (en els seus trajectes d'emissió des del sensor i d'eco des de l'objecte), per les característiques dels objectes circumdants, etc., però actuen en condicions més controlades que els sensors passius per tal com en els primers es coneixen les característiques del senyal enviat a l'objecte d'estudi (intensitat del senyal, polarització, etc.). Com a contrapartida, però, la seva construcció és molt més costosa i complexa (disseny d'emissor i receptor, per exemple) i, en certes longituds d'ona, estan fortament limitats pel que fa a la quantitat d'energia necessària per a generar el senyal que es vol enviar.
D'altra banda, els sensors actius poden operar de dia i de nit (cosa que en el cas dels sensors passius basats en radiació electromagnètica pràcticament només s'esdevé en longituds d'ona de l'IRt o més grans).
Finalment, cal destacar que els sensors actius emprats per a estudis d'altimetria permeten obtenir dades sobre superfícies, com la de la sorra, la de l'aigua o la del gel, on la manca de textura fa que les tècniques fotogramètriques clàssiques (basades sobretot en imatges de sensors passius que operen en longituds d'ona del VIS i l'IRp) no trobin punts homòlegs i presentin importants problemes.
A part de la intensitat, que lògicament varia en funció de la reflectància de l'objecte, en la majoria de casos el senyal d'eco és de característiques similars a l'emès, tot i que també pot presentar canvis en aspectes com la polarització (habitual en radar) o, fins i tot, en la longitud d'ona (per exemple, en la fluorescència induïda per làser).
Els dos casos més habituals de sensors actius d'observació de la Terra que envien i reben radiació electromagnètica són el lidar i el radar, mentre que el cas habitual de sensors actius que treballen amb ones sonores és el sonar.
En els sensors actius el senyal rebut pot ser modificat per les característiques del medi de transmissió (en els seus trajectes d'emissió des del sensor i d'eco des de l'objecte), per les característiques dels objectes circumdants, etc., però actuen en condicions més controlades que els sensors passius per tal com en els primers es coneixen les característiques del senyal enviat a l'objecte d'estudi (intensitat del senyal, polarització, etc.). Com a contrapartida, però, la seva construcció és molt més costosa i complexa (disseny d'emissor i receptor, per exemple) i, en certes longituds d'ona, estan fortament limitats pel que fa a la quantitat d'energia necessària per a generar el senyal que es vol enviar.
D'altra banda, els sensors actius poden operar de dia i de nit (cosa que en el cas dels sensors passius basats en radiació electromagnètica pràcticament només s'esdevé en longituds d'ona de l'IRt o més grans).
Finalment, cal destacar que els sensors actius emprats per a estudis d'altimetria permeten obtenir dades sobre superfícies, com la de la sorra, la de l'aigua o la del gel, on la manca de textura fa que les tècniques fotogramètriques clàssiques (basades sobretot en imatges de sensors passius que operen en longituds d'ona del VIS i l'IRp) no trobin punts homòlegs i presentin importants problemes.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
sensor actiu de microones
sensor actiu de microones
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca radar 1, n m
- ca sensor actiu de microones, n m sin. compl.
- es radar
- es sensor activo de microondas sin. compl.
- en radar
- en active microwave sensor sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Sensor actiu de teledetecció que emet un feix de microones i enregistra l'energia reflectida després que l'ona emesa hagi interactuat amb la superfície.
L'origen de la denominació (radio detection and ranging, 'detecció d'ones de ràdio i distància') té relació amb l'ús inicial de l'instrument per a la detecció i la localització de vaixells i avions a través de l'eco d'ones de ràdio.
Gràcies al fet que les longituds d'ona de les microones són més grans que la mida de la majoria de les partícules de l'atmosfera, els radars poden treballar en qualsevol condició atmosfèrica, cosa que permet la seva aplicació en regions de la Terra amb una elevada coberta de núvols. A diferència del que succeeix en els sensors òptics, els senyals de radar són coherents, és a dir, conserven la freqüència i la fase, de manera que es pot obtenir informació addicional de les superfícies observades. A més, pel fet de ser un tipus de sensor actiu pot enregistrar dades en qualsevol moment, tant de dia com de nit. Els radars es poden classificar segons el nombre d'antenes (monoestàtic, biestàtic i multiestàtic), segons la tècnica emprada (radars d'obertura real i radars d'obertura sintètica), etc. Els principals components en l'estructura i el funcionament d'un radar són el transmissor, l'antena (normalment emprada per a la transmissió i la recepció), el receptor i l'etapa de processament i presentació de dades.
La denominació radar prové de l'acrònim lexicalitzat anglès radar (radio detection and ranging, 'detecció d'ones de ràdio i distància').
L'origen de la denominació (radio detection and ranging, 'detecció d'ones de ràdio i distància') té relació amb l'ús inicial de l'instrument per a la detecció i la localització de vaixells i avions a través de l'eco d'ones de ràdio.
Gràcies al fet que les longituds d'ona de les microones són més grans que la mida de la majoria de les partícules de l'atmosfera, els radars poden treballar en qualsevol condició atmosfèrica, cosa que permet la seva aplicació en regions de la Terra amb una elevada coberta de núvols. A diferència del que succeeix en els sensors òptics, els senyals de radar són coherents, és a dir, conserven la freqüència i la fase, de manera que es pot obtenir informació addicional de les superfícies observades. A més, pel fet de ser un tipus de sensor actiu pot enregistrar dades en qualsevol moment, tant de dia com de nit. Els radars es poden classificar segons el nombre d'antenes (monoestàtic, biestàtic i multiestàtic), segons la tècnica emprada (radars d'obertura real i radars d'obertura sintètica), etc. Els principals components en l'estructura i el funcionament d'un radar són el transmissor, l'antena (normalment emprada per a la transmissió i la recepció), el receptor i l'etapa de processament i presentació de dades.
La denominació radar prové de l'acrònim lexicalitzat anglès radar (radio detection and ranging, 'detecció d'ones de ràdio i distància').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
