RESURS-DK
RESURS-DK
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca RESURS-DK, n m
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Sèrie de satèl·lits destinats a l'observació terrestre.
La primera, i de moment única plataforma, té una òrbita inclinada (70.4°) i és gestionada per la Roskosmos. Va ser el primer satèl·lit civil rus destinat a l'obtenció d'imatges multiespectrals de la superfície terrestre en les bandes del VIS i de l'IRp.
El giny, a una altitud nominal entre 360 i 610 km, va ser llançat el 15 de juny de 2006. El 10 de setembre de 2010 l'altitud del satèl·lit es va modificar, i va passar a ser situada entre 567 i 574 km, en òrbita circular. La resolució temporal és de 80 dies, si bé gràcies a la capacitat d'apuntament transversal a la traça (±30°), el temps de revisita és inferior per a les zones d'apuntament.
Principal sensor: Geoton-1.
La primera, i de moment única plataforma, té una òrbita inclinada (70.4°) i és gestionada per la Roskosmos. Va ser el primer satèl·lit civil rus destinat a l'obtenció d'imatges multiespectrals de la superfície terrestre en les bandes del VIS i de l'IRp.
El giny, a una altitud nominal entre 360 i 610 km, va ser llançat el 15 de juny de 2006. El 10 de setembre de 2010 l'altitud del satèl·lit es va modificar, i va passar a ser situada entre 567 i 574 km, en òrbita circular. La resolució temporal és de 80 dies, si bé gràcies a la capacitat d'apuntament transversal a la traça (±30°), el temps de revisita és inferior per a les zones d'apuntament.
Principal sensor: Geoton-1.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
RESURS-F
RESURS-F
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca RESURS-F, n m
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Sèrie de satèl·lits gestionats per la Roskosmos i destinats a l'observació del terreny mitjançant càmeres d'alta resolució.
Cada missió tenia una durada compresa entre 14 i 30 dies, i llavors es recuperava la pel·lícula per al seu processament.
- La missió RESURS-F1, amb un total de 53 satèl·lits, tenia una òrbita no heliosíncrona, polar i quasi circular, a una altitud nominal de 275 km. El primer llançament va ser efectuat el 5 de setembre de 1979 i el darrer, el 28 de setembre de 1999.
- La missió RESURS-F2, amb un total de 9 satèl·lits, també tenia una òrbita no heliosíncrona, polar i quasi circular, i se situava a una altitud nominal de 240 km. El primer llançament va ser efectuat el 23 d'agost de 1988 i el darrer, el 26 de setembre de 1995.
Principals sensors: KFA-200, KFA-1000, MK-4, MK-4M.
Cada missió tenia una durada compresa entre 14 i 30 dies, i llavors es recuperava la pel·lícula per al seu processament.
- La missió RESURS-F1, amb un total de 53 satèl·lits, tenia una òrbita no heliosíncrona, polar i quasi circular, a una altitud nominal de 275 km. El primer llançament va ser efectuat el 5 de setembre de 1979 i el darrer, el 28 de setembre de 1999.
- La missió RESURS-F2, amb un total de 9 satèl·lits, també tenia una òrbita no heliosíncrona, polar i quasi circular, i se situava a una altitud nominal de 240 km. El primer llançament va ser efectuat el 23 d'agost de 1988 i el darrer, el 26 de setembre de 1995.
Principals sensors: KFA-200, KFA-1000, MK-4, MK-4M.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
RESURS-O
RESURS-O
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca RESURS-O, n m
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats pel ROSHYDROMET i destinats a l'observació de l'agricultura, els incendis forestals i la tundra i al seguiment de la contaminació.
- El satèl·lit RESURS-O1-1, a una altitud nominal de 574 km al perigeu i 663 km a l'apogeu, va ser llançat el 3 d'octubre de 1985 i va ser operatiu fins a l'11 de novembre de 1986.
- El satèl·lit RESURS-O1-2, a una altitud nominal de 620 km al perigeu i 678 km a l'apogeu, va ser llançat el 20 d'abril de 1988 i va ser operatiu fins a l'1 de juny de 1999.
- El satèl·lit RESURS-O1-3, a una altitud nominal de 660 km al perigeu i 690 km a l'apogeu, va ser llançat el 4 de novembre de 1994 i va ser operatiu fins al maig de 2001.
- El satèl·lit RESURS-O1-4, a una altitud nominal de 835 km, va ser llançat el 10 de juliol de 1998 i va ser operatiu fins al gener de 2002. Travessaven l'equador entre les 10:00 i les 10:30 (node ascendent).
Principals sensors: MSU-E (RESURS-O1-1, RESURS-O1-2 i RESURS-O1-3), MSU-SK (RESURS-O1-1, RESURS-O1-2, RESURS-O1-3), MSU-E1 (RESURS-O1 a RESURS-O1-4), MSU-SK1 (RESURS-O1 a RESURS-O1-4), MP-900B (RESURS-O1 a RESURS-O1-4), SAR-Travers (RESURS-O1-1).
- El satèl·lit RESURS-O1-1, a una altitud nominal de 574 km al perigeu i 663 km a l'apogeu, va ser llançat el 3 d'octubre de 1985 i va ser operatiu fins a l'11 de novembre de 1986.
- El satèl·lit RESURS-O1-2, a una altitud nominal de 620 km al perigeu i 678 km a l'apogeu, va ser llançat el 20 d'abril de 1988 i va ser operatiu fins a l'1 de juny de 1999.
- El satèl·lit RESURS-O1-3, a una altitud nominal de 660 km al perigeu i 690 km a l'apogeu, va ser llançat el 4 de novembre de 1994 i va ser operatiu fins al maig de 2001.
- El satèl·lit RESURS-O1-4, a una altitud nominal de 835 km, va ser llançat el 10 de juliol de 1998 i va ser operatiu fins al gener de 2002. Travessaven l'equador entre les 10:00 i les 10:30 (node ascendent).
Principals sensors: MSU-E (RESURS-O1-1, RESURS-O1-2 i RESURS-O1-3), MSU-SK (RESURS-O1-1, RESURS-O1-2, RESURS-O1-3), MSU-E1 (RESURS-O1 a RESURS-O1-4), MSU-SK1 (RESURS-O1 a RESURS-O1-4), MP-900B (RESURS-O1 a RESURS-O1-4), SAR-Travers (RESURS-O1-1).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
RESURS-P
RESURS-P
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca RESURS-P, n m
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona, polar quasi circular, gestionada pel ROSHYDROMET i destinada a l'observació terrestre.
- El RESURS-P1, a una altitud nominal de 475 km, va ser llançat el 25 de juny de 2013. Travessa l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal és de 3 dies.
- Els RESURS-P2 i P3, pràcticament idèntics al seu predecessor el RESURS-P1, a una altitud nominal de 475 km i 477 km, van ser llançats el 26 de desembre de 2014 i el 13 de març de 2016, respectivament. Travessen l'equador a les 10:30 (node descendent) i la resolució temporal també és de 3 dies.
Principal sensor: Geoton-2 (RESURS-P1, RESURS-P2 i RESURS-P3).
- El RESURS-P1, a una altitud nominal de 475 km, va ser llançat el 25 de juny de 2013. Travessa l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal és de 3 dies.
- Els RESURS-P2 i P3, pràcticament idèntics al seu predecessor el RESURS-P1, a una altitud nominal de 475 km i 477 km, van ser llançats el 26 de desembre de 2014 i el 13 de març de 2016, respectivament. Travessen l'equador a les 10:30 (node descendent) i la resolució temporal també és de 3 dies.
Principal sensor: Geoton-2 (RESURS-P1, RESURS-P2 i RESURS-P3).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
retallada
retallada
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
- ca retallada, n f
- es recorte
- en clipping
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
Definició
Operació que talla i extreu en un conjunt de dades a part els elements d'un conjunt de dades continguts totalment o parcialment dins del contorn general definit per la totalitat dels elements poligonals d'un altre conjunt de dades.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
reticle
reticle
Fotogrametria
- ca reticle, n m
- ca creu filar, n f sin. compl.
- es cruz filar
- en crosshair
- en filar
- en reticle
Fotogrametria
Definició
Marca en forma de creu de línies molt fines, situada en el sistema òptic d'un instrument, que serveix de referència per a assenyalar una posició amb precisió.
Nota
- Habitualment el reticle està gravat en el vidre perquè les línies siguin més fines.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
reticle
reticle
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca reticle, n m
- es retículo
- fr réticule
- it reticolo
- en crosshair
- en reticle
- de Fadenkreuz
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definició
Conjunt de dos o més fils encreuats amb què són equipats els instruments geodèsics i topogràfics i que serveix per a determinar alineacions i efectuar mesures de precisió.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
reticle de Ronchi
reticle de Ronchi
Fotogrametria
- ca reticle de Ronchi, n m
- es retícula de Ronchi
- en Ronchi grating
Fotogrametria
Definició
Malla quadriculada aplicada a un projector de llum, que pot tenir diferents densitats i que s'utilitza per a produir llum estructurada i proporcionar textura a una superfície, de manera que es facilita la correspondència de punts homòlegs o l'enfocament d'una lent.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
reticle paral·làctic
reticle paral·làctic
Fotogrametria
- ca reticle paral·làctic, n m
- es retícula paraláctica
- en parallactic grid
Fotogrametria
Definició
Malla rectangular uniforme dibuixada o gravada sobre un material transparent que s'utilitza com a marca flotant de l'estereoscopi.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
reticle perspectiu
reticle perspectiu
Fotogrametria
- ca reticle perspectiu, n m
- es retícula perspectiva
- en perspective grid
Fotogrametria
Definició
Malla de línies dibuixada o gravada sobre un material transparent que representa la xarxa perspectiva en el terreny.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
