Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
- ca proveïdor de serveis, n m
- es proveedor de servicios
- en service provider
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
- ca proveïdor de serveis d'aplicacions, n m
- es proveedor de servicios de aplicaciones
- en application service provider
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
- ca proveïment participatiu, n m
- es proveimiento participativo
- en crowdsourcing
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
Definició
Nota
-
1. La denominació proveïment participatiu s'utilitza, en un sentit ampli, per a descriure les iniciatives per les quals el públic genera la informació o les solucions a un problema de forma participativa.
2. En sentit estricte, el proveïment participatiu es diferencia dels projectes de desenvolupament col·laboratiu pel fet que la iniciativa correspon en aquest cas a una organització o persona, que és client, que pretén o pot utilitzar els resultats com a part de les seves activitats, eventualment comercials. També es diferencia pel fet que pot existir algun tipus de remuneració o compensació pels resultats obtinguts, i que aquests poden ser proporcionats per altres organitzacions. En els projectes de desenvolupament col·laboratiu, en canvi, la iniciativa parteix directament del públic, la participació és voluntària i sense compensació i el projecte sol tenir caràcter obert i no lucratiu. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
- ca proximitat, n f
- es proximidad
- en proximity
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
Definició
Nota
- Per a determinar la proximitat, generalment es recorre a una quantificació per mitjà de la distància.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Sensors
- ca PSA, n m
- ca Pressure Sensor A, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit MONITOR-E-1 destinat a obtenir imatges de la superfície terrestre.
Permet obtenir imatges pancromàtiques [510,850 nm] en una banda amb una resolució espacial al nadir de 8 m. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 90 km (dallada). El satèl·lit presenta capacitat d'apuntament transversal i longitudinal a la traça (±30°) amb un camp d'observació de 730 km.
Aquest sensor opera simultàniament amb el sensor RDSA, a bord de la mateixa plataforma.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca pseudocodi, n m
- es seudocódigo
- en pseudocode
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Visualització
- ca pseudocolor, n m
- ca color amb paleta, n m sin. compl.
- es pseudocolor
- es color con paleta sin. compl.
- en pseudocolor
- en color palette sin. compl.
Teledetecció > Visualització
Definició
El pseudocolor és típicament emprat en teledetecció per a representar la imatge resultant d'una classificació, en què els colors són atribuïts de manera arbitrària a cada classe d'acord amb les convencions habituals en cartografia (blau per a l'aigua, verd per als boscos, etc.).
Vegeu color real, color natural, color fals i escala de grisos.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca pseudodistància, n f
- es pseudodistancia
- fr pseudodistance
- it pseudodistanza
- en pseudodistance
- de Pseudoentfernung
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Fotogrametria
- ca pseudoimatge, n f
- es pseudoimagen
- en pseudoimage
Fotogrametria
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
- ca pseudonode, n m
- es seudonodo
- en pseudonode
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8