Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
permitivitat

Teledetecció

  • ca  permitivitat, n f
  • es  permitividad
  • en  permittivity
  • sbl  ε

Teledetecció

Definició
Constant que expressa la influència d'un medi sobre un camp elèctric extern, les forces d'atracció o de repulsió entre cossos electritzats, mesurada en farads per metre (F/m).

Si el medi és isòtrop la permitivitat absoluta és el quocient entre la inducció elèctrica o desplaçament2 D i la intensitat de camp elèctric E (ε = D/E), mentre que si no ho és cal definir-la amb un tensor. La permitivitat absoluta del buit, ε0, val 8.8542·10-12 F/m. La permitivitat relativa, εr, també anomenada constant dielèctrica, és la relació entre l'absoluta i la del buit (ε/ε0).

Les diferències de permitivitat entre medis diferents provoquen reflexions en les transicions entre medis que són més importants quan les diferències, o contrast dielèctric, són grans.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
permitivitat

Fotogrametria

  • ca  permitivitat, n f
  • ca  constant dielèctrica, n f sin. compl.
  • es  constante dieléctrica
  • es  permitividad dieléctrica relativa
  • en  dielectric constant
  • en  relative dielectric permittivity
  • sbl  κ
  • sbl  e
  • sbl  εr

Fotogrametria

Definició
Paràmetre de mesura de la capacitat d'un material dielèctric per a emmagatzemar una càrrega d'un camp electromagnètic i transmetre posteriorment aquesta energia.

Nota

  • Com més gran sigui el valor de la permitivitat d'un material, més lentament es desplaçarà l'energia en travessar-lo. La permitivitat de l'aire és 1, de 3 a 5 la de l'asfalt, 15 la del sòl conreat i 80 la de l'aigua dolça. La presència d'humitat n'incrementa el valor.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
permitivitat relativa

Teledetecció

  • ca  constant dielèctrica, n f
  • ca  permitivitat relativa, n f sin. compl.
  • es  constante dieléctrica
  • es  permitividad relativa sin. compl.
  • en  dielectric constant
  • en  relative permittivity sin. compl.
  • sbl  εr

Teledetecció

Definició
(Vegeu la informació d'aquest concepte a permitivitat n f.)

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
persistència

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

  • ca  persistència, n f
  • es  persistencia
  • en  persistence

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

Definició
Capacitat de retenir l'estat, fins i tot l'existència, d'un objecte en un emmagatzematge permanent, com ara una base de dades o un fitxer.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
personalització de programari

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

  • ca  personalització de programari, n f
  • es  personalización de software
  • en  software customization

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

Definició
Programació d'un programari de propòsit general per a modificar-ne l'aspecte de la interfície, implementar procediments de treball determinats o desenvolupar aplicacions a mida de finalitats específiques per a usuaris finals.

Nota

  • 1. La personalització de programari constitueix una de les necessitats bàsiques per a la implantació corporativa d'un SIG i, en general, de qualsevol sistema d'informació per a facilitar als usuaris finals les eines específiques per a realitzar les seves tasques.

    2. Antigament, en el cas dels SIG, la personalització de programari es duia a terme per mitjà de llenguatges de propietat de cada programa. Actualment es realitza per mitjà de llenguatges de programació genèrics.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
perspectiu -iva

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

  • ca  perspectiu -iva, adj
  • es  perspectivo -va
  • fr  perspectif -ive
  • it  in prospettiva
  • en  perspective
  • de  perspektivisch

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

Definició
Relatiu o pertanyent a la perspectiva.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
perspectiva

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

  • ca  perspectiva, n f
  • es  perspectiva
  • fr  perspective
  • it  prospettiva
  • en  perspective
  • de  Perspektive

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

Definició
Representació d'un cos tridimensional projectat sobre un pla.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
perspectiva aèria

Fotogrametria

  • ca  perspectiva aèria, n f
  • es  perspectiva aérea
  • en  aerial perspective

Fotogrametria

Definició
Efecte visual produït per la llum atmosfèrica en una imatge, pel qual els objectes distants tenen menys contrast que els propers, fet que proporciona sensació de profunditat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
perspectiva cavallera

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

  • ca  perspectiva cavallera, n f
  • es  perspectiva caballera
  • fr  perspective cavalière
  • it  prospettiva cavaliera
  • en  cavalier perspective
  • de  Kavaliersperspektive

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

Definició
Perspectiva que s'obté mitjançant una projecció ortogràfica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
perspectiva central

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

  • ca  perspectiva central, n f
  • ca  perspectiva clàssica, n f sin. compl.
  • ca  perspectiva polar, n f sin. compl.
  • es  perspectiva central
  • es  perspectiva polar
  • fr  perspective à points de fuite
  • fr  perspective centrale
  • it  prospettiva centrale
  • en  central perspective
  • de  Zentralsperspektive

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

Definició
Perspectiva en la qual les línies projectades passen per un punt de fuga fix propi.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3