pendent
pendent
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca pendent, n m
- es pendiente
- fr pente
- it pendenza
- en slope
- de Hang
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definició
Inclinació de la superfície d'un terreny, que pot ser mesurada en valors angulars (graus), gradients o percentatges.
Nota
- És habitual la realització de mapes de pendents destinats a una multitud d'usos: urbanístics, forestals, obres públiques, etc.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
pendent topogràfic
pendent topogràfic
Teledetecció > Model digital del terreny
- ca pendent topogràfic, n m
- es pendiente topográfica
- en topographic slope
Teledetecció > Model digital del terreny
Definició
Inclinació de la superfície del terreny.
S'expressa en graus respecte a l'horitzontal, o en percentatge d'elevació respecte a un cert recorregut.
Conjuntament amb l'azimut topogràfic, el pendent topogràfic és usat en teledetecció en processos de càlcul de simulació d'il·luminacions, correccions radiomètriques, etc.
Vegeu MDP.
S'expressa en graus respecte a l'horitzontal, o en percentatge d'elevació respecte a un cert recorregut.
Conjuntament amb l'azimut topogràfic, el pendent topogràfic és usat en teledetecció en processos de càlcul de simulació d'il·luminacions, correccions radiomètriques, etc.
Vegeu MDP.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
penetració de radar
penetració de radar
Teledetecció
- ca penetració de radar, n f
- es penetración de radar
- en radar penetration
Teledetecció
Definició
Capacitat d'entrada de les microones en un medi, com ara la sorra seca o la coberta d'un bosc.
Generalment la penetració de radar és proporcional a la longitud d'ona i inversament proporcional al coeficient que representen les pèrdues tangencials del medi de propagació.
La profunditat de penetració (Dpen) per a molts materials naturals (excepte aquells amb una conductivitat elevada com l'aigua) és determinada per:
Dpen = λ/(π·tanδ),
on λ és la longitud d'ona i δ són les pèrdues tangencials.
Generalment la penetració de radar és proporcional a la longitud d'ona i inversament proporcional al coeficient que representen les pèrdues tangencials del medi de propagació.
La profunditat de penetració (Dpen) per a molts materials naturals (excepte aquells amb una conductivitat elevada com l'aigua) és determinada per:
Dpen = λ/(π·tanδ),
on λ és la longitud d'ona i δ són les pèrdues tangencials.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
penjada
penjada
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Tecnologia web
- ca penjada, n f
- ca pujada, n f
- es carga
- es subida
- en upload
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Tecnologia web
Definició
Transferència de fitxers des d'un ordinador local a un servidor a través d'Internet.
Nota
- En el context dels SIG, i en particular de les aplicacions web de SIG, es transfereixen dades des d'un ordinador local al servidor perquè es puguin processar, en cas d'aplicacions de serveis web de geoprocessament, o, en el cas més habitual, d'afegir dades locals com a capes en el client web de visualització de serveis de mapes.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
penjant
penjant
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
- ca penjant, adj
- es colgante
- en dangling
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
Definició
Dit del node o arc anòmal que en una topologia arc-node és un error potencial.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
pentaprisma
pentaprisma
Fotogrametria
- ca pentaprisma, n m
- es pentaprisma
- en pentaprism
Fotogrametria
Definició
Prisma de cinc cares que desvia un feix incident en un angle de 90º mitjançant la reflexió en dues cares internes que tenen superfícies reflectores.
Nota
- El pentaprisma s'utilitza en el visor per a evitar l'observació en vertical.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
percepció
percepció
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
- ca percepció, n f
- es percepción
- fr perception
- it percezione
- en perception
- de Wahrnehmung
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
Definició
Adquisició d'informació i coneixements, en el context cartogràfic, mitjançant els òrgans sensorials, principalment la vista, a partir del mapa amb el seu llenguatge cartogràfic.
Nota
- Els processos de percepció visual són estudiats per la Gestalttheorie i s'integren de ple en les teories de la comunicació i de la informació.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
percepció de la profunditat
percepció de la profunditat
Fotogrametria
- ca percepció de la profunditat, n f
- es percepción de la profundidad
- en depth perception
Fotogrametria
Definició
Capacitat de reconèixer visualment la separació entre objectes aparentment pròxims i d'identificar les diferències de distància.
Nota
- Per aconseguir la percepció de la profunditat, en la visió estereoscòpica s'utilitza la paral·laxi, mentre que en la visió monoscòpica s'utilitzen altres paràmetres, com la mida relativa, la mida familiar dels objectes, la textura, l'angle d'elevació sobre l'eix visual, la perspectiva aèria, les ombres i els punts morts.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
percepció remota
percepció remota
Cartografia > Teledetecció
- ca teledetecció, n f
- ca percepció remota, n f sin. compl.
- es percepción remota
- es teledetección
- fr télédétection
- it telerilevamento
- en remote sensing
- de Fernerkundung
Cartografia > Teledetecció
Definició
Conjunt de tècniques que permeten obtenir informacions sobre la naturalesa i les propietats dels objectes sense contacte físic amb ells, a distància, mitjançant la captació i mesura de les ones electromagnètiques que emeten o reflecteixen els objectes, tant dins del camp del visible com en les bandes amb longituds d'ona més curtes o més llargues.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
percepció remota
percepció remota
Teledetecció
- ca teledetecció, n f
- ca percepció remota, n f sin. compl.
- es teledetección
- es percepción remota sin. compl.
- en remote sensing
Teledetecció
Definició
Ciència i tecnologies que tenen per finalitat l'obtenció remota de dades a través de sensors, així com el seu processament i la seva anàlisi aplicats a l'observació, des de l'espai, des de l'aire o des del terreny, de la Terra, de l'Univers, dels fons marins, etc.
La teledetecció tant permet mesurar i fer seguiment de fenòmens (temperatura, evapotranspiració, etc.) com identificar i fer seguiment d'entitats espacials (construccions humanes, camps de conreus, etc.). L'obtenció remota implica que no calgui el contacte directe o total del sensor amb l'objecte d'estudi i, quan aquell no és o no retorna en un breu temps a les nostres mans, implica també la transmissió de les dades. Per al primer objectiu hom utilitza com a font d'informació típicament radiació electromagnètica o ones sonores, però també camps gravitacionals, etc., captats des de tot tipus de plataformes, mentre que per al segon hom utilitza telecomunicacions, tot i que també es van emprar, històricament, sistemes més rudimentaris, com el llançament de pel·lícules al mar des de satèl·lits que prenien dades fotogràfiques.
Les plataformes en òrbita permeten una de les majors riqueses de la teledetecció: la multitemporalitat, molt important tant des del punt de vista de seguiment diari (per exemple, de freqüència cada 15 min en imatges meteorològiques), setmanal o mensual (aplicat a cultius, vegetació natural o dinàmica oceànica), com des del punt de vista interanual (registre històric coherent al llarg de desenes d'anys, impagable per a la comprensió de fenòmens naturals o antropogènics).
La diversitat i la sofisticació actual dels sensors permet l'altra gran riquesa de la teledetecció: les imatges multiespectrals, que permeten una capacitat d'interpretació de la realitat molt superior, més enllà del que són capaços de captar els òrgans dels sentits humans.
El processament de dades de teledetecció comprèn, de manera destacada, la correcció geomètrica i la correcció radiomètrica de les dades, així com l'aplicació de tractaments visuals diversos en el domini del millorament d'imatges (fases de preprocessament). El producte més bàsic de la teledetecció és la cartografia d'imatge, però amb una anàlisi adequada de les dades, sobretot a través d'anàlisi visual d'imatges i, avui de forma molt rellevant, d'anàlisi digital d'imatges, és possible obtenir productes útils per a la cartografia topogràfica (com ara MDE) i mapes temàtics, tant de tipus quantitatiu (temperatura o salinitat del mar, biomassa, clorofil·la, etc.), com categòrics (cobertes del sòl, classes forestals, creixement urbà, etc.).
La teledetecció, doncs, ha significat un abans i un després en camps tan importants com la meteorologia, la climatologia, l'oceanografia, l'agricultura o el canvi ambiental global o local (seguiments de desertificació, de l'estat dels casquets polars, d'activitats humanes, etc.) gràcies a una visió que va des d'allò sinòptic a allò a d'elevat detall territorial.
La denominació remote sensing va ser utilitzada per primer cop l'any 1958 per la geògrafa Evelyn Pruitt, de l'Oficina de Recerca Naval dels Estats Units d'Amèrica, per a descriure la fotografia aèria basada en imatges de satèl·lit i altres formes de recollida remota de dades. L'ús actual de la denominació, però, és en relació amb els conceptes descrits anteriorment i, doncs, en sentit ampli avui inclou àmbits com la fotografia aèria, la fotogrametria, la captació de dades des de satèl·lits artificials o vaixells oceanogràfics i, fins i tot, la radiometria de camp i la radiometria de laboratori, alguns iniciats a mitjan segle XIX amb la captació de fotografies des de globus i continuats durant el primer terç del segle XX amb la combinació de la fotografia i l'aviació.
Un dels aspectes que ha fet avançar especialment la disciplina ha estat la disponibilitat d'imatges digitals, que han permès el processament amb ordinadors, amb la qual cosa s'ha aconseguit un tractament massiu de les dades i una interpretació molt menys subjectiva.
La teledetecció, com a part de la ciència de la informació geogràfica, s'integra amb altres dades a través dels sistemes d'informació geogràfica1 i és paradigmàticament multidisciplinària, ja que tant hi treballen en primera línia, com sobre els resultats, estudiosos i professionals de les ciències de la terra, la física, l'enginyeria, l'estadística, les ciències de la computació o les ciències humanes.
La teledetecció tant permet mesurar i fer seguiment de fenòmens (temperatura, evapotranspiració, etc.) com identificar i fer seguiment d'entitats espacials (construccions humanes, camps de conreus, etc.). L'obtenció remota implica que no calgui el contacte directe o total del sensor amb l'objecte d'estudi i, quan aquell no és o no retorna en un breu temps a les nostres mans, implica també la transmissió de les dades. Per al primer objectiu hom utilitza com a font d'informació típicament radiació electromagnètica o ones sonores, però també camps gravitacionals, etc., captats des de tot tipus de plataformes, mentre que per al segon hom utilitza telecomunicacions, tot i que també es van emprar, històricament, sistemes més rudimentaris, com el llançament de pel·lícules al mar des de satèl·lits que prenien dades fotogràfiques.
Les plataformes en òrbita permeten una de les majors riqueses de la teledetecció: la multitemporalitat, molt important tant des del punt de vista de seguiment diari (per exemple, de freqüència cada 15 min en imatges meteorològiques), setmanal o mensual (aplicat a cultius, vegetació natural o dinàmica oceànica), com des del punt de vista interanual (registre històric coherent al llarg de desenes d'anys, impagable per a la comprensió de fenòmens naturals o antropogènics).
La diversitat i la sofisticació actual dels sensors permet l'altra gran riquesa de la teledetecció: les imatges multiespectrals, que permeten una capacitat d'interpretació de la realitat molt superior, més enllà del que són capaços de captar els òrgans dels sentits humans.
El processament de dades de teledetecció comprèn, de manera destacada, la correcció geomètrica i la correcció radiomètrica de les dades, així com l'aplicació de tractaments visuals diversos en el domini del millorament d'imatges (fases de preprocessament). El producte més bàsic de la teledetecció és la cartografia d'imatge, però amb una anàlisi adequada de les dades, sobretot a través d'anàlisi visual d'imatges i, avui de forma molt rellevant, d'anàlisi digital d'imatges, és possible obtenir productes útils per a la cartografia topogràfica (com ara MDE) i mapes temàtics, tant de tipus quantitatiu (temperatura o salinitat del mar, biomassa, clorofil·la, etc.), com categòrics (cobertes del sòl, classes forestals, creixement urbà, etc.).
La teledetecció, doncs, ha significat un abans i un després en camps tan importants com la meteorologia, la climatologia, l'oceanografia, l'agricultura o el canvi ambiental global o local (seguiments de desertificació, de l'estat dels casquets polars, d'activitats humanes, etc.) gràcies a una visió que va des d'allò sinòptic a allò a d'elevat detall territorial.
La denominació remote sensing va ser utilitzada per primer cop l'any 1958 per la geògrafa Evelyn Pruitt, de l'Oficina de Recerca Naval dels Estats Units d'Amèrica, per a descriure la fotografia aèria basada en imatges de satèl·lit i altres formes de recollida remota de dades. L'ús actual de la denominació, però, és en relació amb els conceptes descrits anteriorment i, doncs, en sentit ampli avui inclou àmbits com la fotografia aèria, la fotogrametria, la captació de dades des de satèl·lits artificials o vaixells oceanogràfics i, fins i tot, la radiometria de camp i la radiometria de laboratori, alguns iniciats a mitjan segle XIX amb la captació de fotografies des de globus i continuats durant el primer terç del segle XX amb la combinació de la fotografia i l'aviació.
Un dels aspectes que ha fet avançar especialment la disciplina ha estat la disponibilitat d'imatges digitals, que han permès el processament amb ordinadors, amb la qual cosa s'ha aconseguit un tractament massiu de les dades i una interpretació molt menys subjectiva.
La teledetecció, com a part de la ciència de la informació geogràfica, s'integra amb altres dades a través dels sistemes d'informació geogràfica1 i és paradigmàticament multidisciplinària, ja que tant hi treballen en primera línia, com sobre els resultats, estudiosos i professionals de les ciències de la terra, la física, l'enginyeria, l'estadística, les ciències de la computació o les ciències humanes.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
