Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ajust combinat del bloc, n m
  • ca  orientació integrada del sensor, n f sin. compl.
  • es  ajuste combinado del bloque
  • es  orientación integrada del sensor
  • en  combined block adjustment
  • en  integrated sensor orientation

Fotogrametria

Definició
Ajust del bloc dut a terme amb paràmetres de deriva i coordenades de posició del sensor com a observacions addicionals.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  orientació interna, n f
  • ca  orientació interior, n f sin. compl.
  • es  orientación interior
  • es  orientación interna
  • en  interior orientation

Fotogrametria

Definició
Procés de determinació de les relacions geomètriques internes d'una càmera o d'un sensor amb la finalitat de reconstruir el feix perspectiu en les condicions de presa de la imatge, tenint en compte la posició del punt principal, la distància principal i la compensació de les distorsions, utilitzant les marques fiducials o una placa reticulada.

Nota

  • Com a resultat del procés d'orientació interna es defineix un sistema de coordenades imatge, en el qual es poden realitzar mesures fiables mitjançant la transformació del sistema de coordenades d'un píxel. Per fer-ho calen, almenys, quatre marques fiducials, tot i que és recomanable tenir-ne vuit.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  orientació interna, n f
  • ca  orientació interior, n f sin. compl.
  • es  orientación interior
  • es  orientación interna
  • en  interior orientation

Fotogrametria

Definició
Procés de determinació de les relacions geomètriques internes d'una càmera o d'un sensor amb la finalitat de reconstruir el feix perspectiu en les condicions de presa de la imatge, tenint en compte la posició del punt principal, la distància principal i la compensació de les distorsions, utilitzant les marques fiducials o una placa reticulada.

Nota

  • Com a resultat del procés d'orientació interna es defineix un sistema de coordenades imatge, en el qual es poden realitzar mesures fiables mitjançant la transformació del sistema de coordenades d'un píxel. Per fer-ho calen, almenys, quatre marques fiducials, tot i que és recomanable tenir-ne vuit.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  orientació relativa, n f
  • es  orientación relativa
  • en  relative orientation

Fotogrametria

Definició
Fase de l'orientació externa consistent en la determinació de les orientacions angulars i les posicions relatives de les imatges d'un parell estereoscòpic.

Nota

  • L'orientació relativa es basa en la condició de coplanarietat del punt imatge i els centres de projecció. S'identifica un mínim de cinc parells de punts homòlegs, amb una posició de von Gruber en l'àrea de cavalcament. S'elimina la paral·laxi y dels punts de la imatge i s'obté un model estereoscòpic amb escala, posició i orientació arbitràries. S'obtenen tres orientacions relatives d'una imatge respecte de l'altra.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  orientació topogràfica, n f
  • es  orientación topográfica
  • en  topographic aspect

Teledetecció > Model digital del terreny

Definició
Direcció de la superfície del terreny respecte del nord veritable, habitualment mesurada a través de l'azimut topogràfic.

Juntament amb el pendent topogràfic, té un paper de primer ordre en la determinació de l'angle d'incidència (i, per tant, de la irradiància rebuda per la superfície que es vol estudiar) i de l'angle de visió (i, per tant, de la radiància rebuda pel sensor).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  orientar-se, v intr pron
  • es  orientarse
  • en  wayfind, to

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació

Definició
Esbrinar el camí que s'ha de seguir per a assolir una destinació, generalment poc familiar, en un espai real o virtual.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  orientat -ada a objectes, adj
  • es  orientado -da a objetos
  • en  object-oriented

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

Definició
Dit de la programació, les bases de dades i els models de dades que es basen en objectes, seguint els principis d'encapsulació, modularitat, polimorfisme i herència.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  origen, n m
  • es  origen
  • en  origin

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes

Definició
Localització que es pren com a inici d'una ruta, d'un desplaçament o d'un flux.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  origen, n m
  • es  origen
  • en  origin

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia

Definició
Punt d'intersecció dels eixos d'un sistema de coordenades, que es pren com a referència per a mesurar les coordenades.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  orla, n f
  • es  orla
  • fr  cartouche
  • it  cartiglio
  • en  cartouche
  • de  Kartusche

Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació

Definició
Adorn dibuixat en un mapa, sovint en forma de rotllo, en el qual s'inclou el títol, la llegenda i altres informacions complementàries.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3