òrbita terrestre baixa
òrbita terrestre baixa
Teledetecció > Òrbites
- ca òrbita terrestre baixa, n f
- ca LEO, n f sin. compl.
- es órbita terrestre baja
- es LEO sin. compl.
- en low Earth orbit
- en LEO sin. compl.
Teledetecció > Òrbites
Definició
Òrbita circular o quasi circular d'altitud compresa entre 160 km i 1000 km.
Convé tenir en compte que la fricció amb l'atmosfera terrestre impedeix orbitar substancialment per sota d'aquestes òrbites, cosa que seria possible en un planeta sense atmosfera o amb una atmosfera diferent.
És una òrbita àmpliament utilitzada pels satèl·lits d'observació de la Terra, ja que la seva proximitat al planeta permet una resolució espacial més elevada (per exemple, els satèl·lits de la sèrie RESURS-F, iniciada el 1979, orbitaven a una altitud entre 240 i 275 km i aconseguien resolucions entre 7 i 30 m). El seu curt període orbital permet una alta resolució temporal i, si la plataforma o el sensor tenen capacitat d'apuntament transversal a la traça, un temps de revisita inferior.
Els satèl·lits en aquesta òrbita tenen un període orbital d'uns 90 minuts (per exemple, el Landsat-7 té un període orbital de 99.8 minuts i viatja a una velocitat de 7.5 km/s).
LEO és l'acrònim de low Earth orbit ('òrbita terrestre baixa').
Convé tenir en compte que la fricció amb l'atmosfera terrestre impedeix orbitar substancialment per sota d'aquestes òrbites, cosa que seria possible en un planeta sense atmosfera o amb una atmosfera diferent.
És una òrbita àmpliament utilitzada pels satèl·lits d'observació de la Terra, ja que la seva proximitat al planeta permet una resolució espacial més elevada (per exemple, els satèl·lits de la sèrie RESURS-F, iniciada el 1979, orbitaven a una altitud entre 240 i 275 km i aconseguien resolucions entre 7 i 30 m). El seu curt període orbital permet una alta resolució temporal i, si la plataforma o el sensor tenen capacitat d'apuntament transversal a la traça, un temps de revisita inferior.
Els satèl·lits en aquesta òrbita tenen un període orbital d'uns 90 minuts (per exemple, el Landsat-7 té un període orbital de 99.8 minuts i viatja a una velocitat de 7.5 km/s).
LEO és l'acrònim de low Earth orbit ('òrbita terrestre baixa').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
òrbita terrestre mitjana
òrbita terrestre mitjana
Teledetecció > Òrbites
- ca òrbita terrestre mitjana, n f
- ca MEO, n f sin. compl.
- es órbita terrestre media
- es MEO sin. compl.
- en medium Earth orbit
- en MEO sin. compl.
Teledetecció > Òrbites
Definició
Òrbita circular o quasi circular d'altitud compresa entre les de l'òrbita terrestre baixa i l'òrbita geosíncrona, típicament entre 5000 km i 25000 km, utilitzada principalment per les constel·lacions de satèl·lits de telecomunicacions i de navegació.
Exemples de constel·lacions amb òrbita terrestre mitjana són GLONASS i NAVSTAR (les plataformes d'aquesta darrera constel·lació tenen un període orbital d'unes 12 hores i viatgen a una velocitat de 3.9 km/s).
MEO és l'acrònim de medium Earth orbit ('òrbita terrestre mitjana').
Exemples de constel·lacions amb òrbita terrestre mitjana són GLONASS i NAVSTAR (les plataformes d'aquesta darrera constel·lació tenen un període orbital d'unes 12 hores i viatgen a una velocitat de 3.9 km/s).
MEO és l'acrònim de medium Earth orbit ('òrbita terrestre mitjana').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
orbitador
orbitador
Teledetecció > Plataformes
- ca orbitador, n m
- es orbitador
- en orbiter
Teledetecció > Plataformes
Definició
Part d'un transbordador espacial, amb aparença d'avió, dissenyada per a transportar una tripulació, material científic i tècnic divers, etc., situar-se en òrbita al voltant de la Terra i, un cop finalitzada la seva missió, retornar-hi mitjançant aterratge.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
orbital
orbital
Teledetecció > Òrbites
- ca orbital, adj
- es orbital
- es orbitario -ria sin. compl.
- en orbital
Teledetecció > Òrbites
Definició
Relatiu o pertanyent a una òrbita.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
orbital
orbital
Cartografia > Teledetecció
- ca orbital, adj
- es orbital
- fr orbital -ale
- it orbitale
- en orbital
- de Kreisbahn-
- de Umlaufbahn-
Cartografia > Teledetecció
Definició
Relatiu o pertanyent a l'òrbita.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
orbitar
orbitar
Teledetecció > Òrbites
- ca orbitar, v intr
- es orbitar
- en orbit, to
Teledetecció > Òrbites
Definició
Girar, un satèl·lit o un cos celeste, al voltant d'un altre cos, típicament un planeta en el cas de la teledetecció.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Orbiting Carbon Observatory 1
Orbiting Carbon Observatory 1
Teledetecció > Plataformes
- ca OCO 1, n m
- ca Orbiting Carbon Observatory 1, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definició
Acrònim de Orbiting Carbon Observatory, 'observatori orbitant del carboni'.
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionat per la NASA i destinat a l'estudi de la distribució i la variabilitat de les fonts i els embornals de carboni.
L'OCO, a una altitud nominal de 705 km, va fallar en el llançament, el 24 de febrer de 2009, però se'n preveu continuïtat a través del satèl·lit OCO-2. Estava previst que travessés l'equador a les 13:15 (node ascendent).
Formava part de la constel·lació de satèl·lits A-Train.
Principal sensor: OCO.
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionat per la NASA i destinat a l'estudi de la distribució i la variabilitat de les fonts i els embornals de carboni.
L'OCO, a una altitud nominal de 705 km, va fallar en el llançament, el 24 de febrer de 2009, però se'n preveu continuïtat a través del satèl·lit OCO-2. Estava previst que travessés l'equador a les 13:15 (node ascendent).
Formava part de la constel·lació de satèl·lits A-Train.
Principal sensor: OCO.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Orbiting Carbon Observatory 2
Orbiting Carbon Observatory 2
Teledetecció > Sensors
- ca OCO 2, n m
- ca Orbiting Carbon Observatory 2, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Orbiting Carbon Observatory, 'observatori orbitant del carboni'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit OCO destinat majoritàriament a l'estudi del perfil de CO2.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRp [760 nm (1024 bandes)] i l'IRoc [1610 nm (1024 bandes); 2060 nm (1024 bandes)], en bandes denominades oxigen (la corresponent a l'IRp), i CO2 (les de l'IRoc), amb una resolució espectral de 0.04 nm, 0.08 nm i 0.10 nm, respectivament. Les seves imatges es capten amb tecnologia d'escaneig per línies, presenten una resolució espacial de 1290 m (transversal a la traça) per 2250 m (al llarg de la traça) i una cobertura territorial d'uns 10 km (dallada). El sensor presenta capacitat d'apuntament nadiral, cap a les zones de miralleig o bé cap a un objectiu concret.
Aquest sensor mai no ha arribat a estar en funcionament, atès que el satèl·lit va fallar en el llançament.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit OCO destinat majoritàriament a l'estudi del perfil de CO2.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRp [760 nm (1024 bandes)] i l'IRoc [1610 nm (1024 bandes); 2060 nm (1024 bandes)], en bandes denominades oxigen (la corresponent a l'IRp), i CO2 (les de l'IRoc), amb una resolució espectral de 0.04 nm, 0.08 nm i 0.10 nm, respectivament. Les seves imatges es capten amb tecnologia d'escaneig per línies, presenten una resolució espacial de 1290 m (transversal a la traça) per 2250 m (al llarg de la traça) i una cobertura territorial d'uns 10 km (dallada). El sensor presenta capacitat d'apuntament nadiral, cap a les zones de miralleig o bé cap a un objectiu concret.
Aquest sensor mai no ha arribat a estar en funcionament, atès que el satèl·lit va fallar en el llançament.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Orbiting Carbon Observatory-2 1
Orbiting Carbon Observatory-2 1
Teledetecció > Plataformes
- ca OCO-2 1, n m
- ca Orbiting Carbon Observatory-2 1, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definició
Acrònim de Orbiting Carbon Observatory-2, 'observatori orbitant del carboni-2'.
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, substitut del satèl·lit OCO, gestionat per la NASA i destinat a l'estudi de la distribució i la variabilitat de les fonts i els embornals de carboni.
Va ser llançat el 2 de juliol de 2014 i travessa l'equador a les 13:15 (node ascendent). La resolució temporal és de 16 dies.
Com el seu predecessor, l'OCO-2 forma part de la constel·lació de satèl·lits A-Train i orbita 15 minuts abans que l'Aqua.
Principal sensor: OCO-2.
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, substitut del satèl·lit OCO, gestionat per la NASA i destinat a l'estudi de la distribució i la variabilitat de les fonts i els embornals de carboni.
Va ser llançat el 2 de juliol de 2014 i travessa l'equador a les 13:15 (node ascendent). La resolució temporal és de 16 dies.
Com el seu predecessor, l'OCO-2 forma part de la constel·lació de satèl·lits A-Train i orbita 15 minuts abans que l'Aqua.
Principal sensor: OCO-2.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Orbiting Carbon Observatory-2 2
Orbiting Carbon Observatory-2 2
Teledetecció > Sensors
- ca OCO-2 2, n m
- ca Orbiting Carbon Observatory-2 2, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Orbiting Carbon Observatory-2, 'observatori orbitant del carboni-2'.
Sensor de teledetecció, instal·lat a bord del satèl·lit OCO-2, destinat majoritàriament a l'estudi del perfil de CO2 a l'atmosfera.
La seva configuració és pràcticament idèntica a la del seu predecessor, el sensor OCO, instal·lat a la plataforma fallida del mateix nom.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRp [758,772 nm] i l'IRoc [1594,1619 nm; 2042,2082 nm], en 3 bandes denominades oxigen (la corresponent a l'IRp) i CO2 (les de l'IRoc). Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies, presenten una resolució espacial de 1290 m (transversal a la traça) per 2250 m (al llarg de la traça) i una cobertura territorial d'uns 10.6 km (dallada). El sensor presenta capacitat d'apuntament en 3 modes d'observació: nadiral (sempre que l'angle d'il·luminació zenital sigui superior a 85°), respecte a les zones de miralleig (cosa que permet mesures més precises) o bé cap a un objectiu concret.
Sensor de teledetecció, instal·lat a bord del satèl·lit OCO-2, destinat majoritàriament a l'estudi del perfil de CO2 a l'atmosfera.
La seva configuració és pràcticament idèntica a la del seu predecessor, el sensor OCO, instal·lat a la plataforma fallida del mateix nom.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRp [758,772 nm] i l'IRoc [1594,1619 nm; 2042,2082 nm], en 3 bandes denominades oxigen (la corresponent a l'IRp) i CO2 (les de l'IRoc). Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies, presenten una resolució espacial de 1290 m (transversal a la traça) per 2250 m (al llarg de la traça) i una cobertura territorial d'uns 10.6 km (dallada). El sensor presenta capacitat d'apuntament en 3 modes d'observació: nadiral (sempre que l'angle d'il·luminació zenital sigui superior a 85°), respecte a les zones de miralleig (cosa que permet mesures més precises) o bé cap a un objectiu concret.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
