meridià magnètic
meridià magnètic
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca meridià magnètic, n m
- es meridiano magnético
- fr méridien magnétique
- it meridiano magnetico
- en magnetic meridian
- de magnetischer Meridian
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Cadascuna de les línies isògones compreses entre els dos pols magnètics de la Terra.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
meridià principal
meridià principal
Fotogrametria
- ca línia principal, n f
- ca meridià principal, n m sin. compl.
- es línea principal
- es meridiano principal
- en principal line
- en principal meridian
Fotogrametria
Definició
Línia d'intersecció del pla principal amb el pla imatge, que uneix el nadir i el punt principal.
Nota
- L'escala de la imatge canvia al llarg de la línia principal, però roman constant en la perpendicular. La línia principal està orientada en la direcció de màxima inclinació de la imatge.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
meridià principal
meridià principal
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca meridià principal, n m
- es meridiano principal
- fr méridien central
- it meridiano centrale
- en meridian of origin
- de Hauptmeridian
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Meridià central d'una zona d'un fus que serveix com a eix d'ordenades en un sistema de coordenades.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
meridià zero
meridià zero
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca meridià inicial, n m
- ca meridià d'origen, n m sin. compl.
- ca meridià zero, n m sin. compl.
- es meridiano cero
- es meridiano de origen
- es meridiano inicial
- fr méridien d'origine
- it meridiano di origine
- en prime meridian
- de Nullmeridian
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Meridià que, per convencionalisme, es pren com a origen per a determinar, cap a l'est o cap a l'oest, la longitud geogràfica de cada punt de la Terra, mesurada en graus sexagesimals.
Nota
- Actualment es pren com a meridià inicial el que passa per l'antic observatori de Greenwich (Londres); antigament n'havien estat definits d'altres, com els de París i Madrid. A Catalunya es proposà el de Montserrat.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
meridiana
meridiana
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca línia meridiana, n f
- ca meridiana, n f sin. compl.
- es línea meridiana
- es meridiana
- fr méridienne
- it meridiana
- en meridian line
- de Meridianlinie
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Diàmetre de l'esfera celeste determinat per la intersecció del pla meridià amb l'horitzó vertader d'un lloc.
Nota
- Les interseccions de la línia meridiana amb l'esfera celeste constitueixen els punts cardinals nord i sud.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
meridional
meridional
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca meridional, adj
- ca austral, adj sin. compl.
- es meridional
- fr méridional -ale
- it meridionale
- en southern
- de südlich
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Relatiu o pertanyent a l'hemisferi sud.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
MERIS
MERIS
Teledetecció > Sensors
- ca MERIS, n m
- ca Medium Resolution Imaging Spectrometer, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Medium Resolution Imaging Spectrometer, 'espectròmetre d'imatges de resolució mitjana'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Envisat destinat majoritàriament a l'estudi dels oceans (seguiment dels paràmetres biofísics i bioquímics com la contaminació i l'erosió a les zones costaneres i als icebergs), de l'atmosfera (seguiment de la distribució i l'altitud dels núvols, el contingut de vapor d'aigua i d'aerosols) i de la terra (seguiment de la vegetació i de la biomassa, de les aigües continentals, de l'agricultura i dels boscos).
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS i l'IRp, en bandes denominades numèricament de manera correlativa amb una resolució espacial al nadir de 300 m en resolució completa (generalment emprada per a dades sobre la terra i a demanda dels usuaris), i de 1200 m en resolució reduïda, generalment emprada per a dades de l'oceà. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 12 bits, es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 1150 km (dallada total combinada dels 5 mòduls idèntics que formen l'instrument), amb una resolució temporal de 3 dies.
El 8 d'abril de 2012 aquest sensor, com tots els de l'Envisat, va deixar de ser operatiu.
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°): 68.5 (FOV combinat dels 5 mòduls)
- Dallada (km): 1150 (dallada combinada dels 5 mòduls)
- IFOV (mrad)[c]: 0.3750
- Resolució espacial (completa) (m) [c]: 300 (visió nadiral), 492.13 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Resolució espacial (reduïda) (m) [c]: 1200 (visió nadiral), 1966.5 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 3700 (valor combinat dels 5 mòduls)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 01: 412; 02: 442; 03: 490; 04: 510; 05: 560; 06: 620; 07: 665; 08: 681; 09: 705; 10: 754; 11: 760; 12: 775; 13: 865; 14: 890; 15: 900
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Envisat destinat majoritàriament a l'estudi dels oceans (seguiment dels paràmetres biofísics i bioquímics com la contaminació i l'erosió a les zones costaneres i als icebergs), de l'atmosfera (seguiment de la distribució i l'altitud dels núvols, el contingut de vapor d'aigua i d'aerosols) i de la terra (seguiment de la vegetació i de la biomassa, de les aigües continentals, de l'agricultura i dels boscos).
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS i l'IRp, en bandes denominades numèricament de manera correlativa amb una resolució espacial al nadir de 300 m en resolució completa (generalment emprada per a dades sobre la terra i a demanda dels usuaris), i de 1200 m en resolució reduïda, generalment emprada per a dades de l'oceà. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 12 bits, es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 1150 km (dallada total combinada dels 5 mòduls idèntics que formen l'instrument), amb una resolució temporal de 3 dies.
El 8 d'abril de 2012 aquest sensor, com tots els de l'Envisat, va deixar de ser operatiu.
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°): 68.5 (FOV combinat dels 5 mòduls)
- Dallada (km): 1150 (dallada combinada dels 5 mòduls)
- IFOV (mrad)[c]: 0.3750
- Resolució espacial (completa) (m) [c]: 300 (visió nadiral), 492.13 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Resolució espacial (reduïda) (m) [c]: 1200 (visió nadiral), 1966.5 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 3700 (valor combinat dels 5 mòduls)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 01: 412; 02: 442; 03: 490; 04: 510; 05: 560; 06: 620; 07: 665; 08: 681; 09: 705; 10: 754; 11: 760; 12: 775; 13: 865; 14: 890; 15: 900
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
MERSI-I
MERSI-I
Teledetecció > Sensors
- ca MERSI-I, n m
- ca Medium Resolution Spectral Imager, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Medium Resolution Spectral Imager-I, 'generador d'imatges espectrals de resolució mitjana-I'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie FY (concretament als FY-3A a 3C), destinat majoritàriament a l'estudi diürn dels núvols, de la temperatura de la superfície terrestre i de la superfície del mar, del color de l'aigua del mar, dels aerosols i del vapor d'aigua.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [412 nm; 443 nm; 470 nm; 490 nm; 520 nm; 550 nm; 565 nm; 650 nm (2 bandes de diferent resolució espacial); 685 nm], l'IRp [765 nm; 865 nm (2 bandes de diferent resolució espacial); 905 nm; 940 nm; 980 nm; 1030 nm], l'IRoc [1640 nm; 2130 nm] i l'IRol [11500 nm], en 20 bandes denominades numèricament de manera correlativa, amb una resolució espacial al nadir de 250 m en el VIS [470 nm; 550 nm; 650 nm], l'IRp [865 nm] i l'IRol [11500 nm] (corresponents a les bandes 01 a 05) i de 1000 m en la resta de bandes (corresponents a les bandes 06 a 20). Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal, es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 2800 km (dallada) i presenten una resolució temporal d'1 dia.
El 31 de maig de 2015 aquest sensor va deixar de ser operatiu al satèl·lit FY-3C.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie FY (concretament als FY-3A a 3C), destinat majoritàriament a l'estudi diürn dels núvols, de la temperatura de la superfície terrestre i de la superfície del mar, del color de l'aigua del mar, dels aerosols i del vapor d'aigua.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [412 nm; 443 nm; 470 nm; 490 nm; 520 nm; 550 nm; 565 nm; 650 nm (2 bandes de diferent resolució espacial); 685 nm], l'IRp [765 nm; 865 nm (2 bandes de diferent resolució espacial); 905 nm; 940 nm; 980 nm; 1030 nm], l'IRoc [1640 nm; 2130 nm] i l'IRol [11500 nm], en 20 bandes denominades numèricament de manera correlativa, amb una resolució espacial al nadir de 250 m en el VIS [470 nm; 550 nm; 650 nm], l'IRp [865 nm] i l'IRol [11500 nm] (corresponents a les bandes 01 a 05) i de 1000 m en la resta de bandes (corresponents a les bandes 06 a 20). Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal, es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 2800 km (dallada) i presenten una resolució temporal d'1 dia.
El 31 de maig de 2015 aquest sensor va deixar de ser operatiu al satèl·lit FY-3C.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
MERSI-II
MERSI-II
Teledetecció > Sensors
- ca MERSI-II, n m
- ca Medium Resolution Spectral Imager-II, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Medium Resolution Spectral Imager-II, 'generador d'imatges espectrals de resolució mitjana-II'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie FY (concretament a l'FY-3D i també, en un futur, de l'FY-3E a l'FY-3H), evolució del sensor MERSI-I a bord dels satèl·lits FY-3A a FY-3C, destinat majoritàriament a l'estudi diürn dels núvols, de la temperatura de la superfície terrestre i de la superfície del mar, del color de l'aigua del mar, dels aerosols i del vapor d'aigua.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [412 nm; 443 nm; 470 nm; 490 nm; 550 nm; 555 nm; 650 nm; 670 nm], l'IRp [709 nm; 746 nm; 865 nm (2 bandes de diferent amplada de banda); 905 nm; 936 nm; 940 nm; 1030 nm o 1240 nm], l'IRoc [1380 nm; 1640 nm; 2130 nm], l'IRom [3800 nm; 4050 nm; 7200 nm] i l'IRol [8550 nm: 10800 nm; 12000 nm], en 25 bandes amb una resolució espacial al nadir de 250 m en el VIS [470 nm; 550 nm; 650 nm], l'IRp [865 nm] i l'IRol [10800 nm; 12000 nm] i de 1000 m en la resta de bandes. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal, es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 2900 km (dallada) i presenten una resolució temporal diària en les bandes del VIS, IRp i IRoc i de 12 h en les bandes de l'IRom i IRol.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie FY (concretament a l'FY-3D i també, en un futur, de l'FY-3E a l'FY-3H), evolució del sensor MERSI-I a bord dels satèl·lits FY-3A a FY-3C, destinat majoritàriament a l'estudi diürn dels núvols, de la temperatura de la superfície terrestre i de la superfície del mar, del color de l'aigua del mar, dels aerosols i del vapor d'aigua.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [412 nm; 443 nm; 470 nm; 490 nm; 550 nm; 555 nm; 650 nm; 670 nm], l'IRp [709 nm; 746 nm; 865 nm (2 bandes de diferent amplada de banda); 905 nm; 936 nm; 940 nm; 1030 nm o 1240 nm], l'IRoc [1380 nm; 1640 nm; 2130 nm], l'IRom [3800 nm; 4050 nm; 7200 nm] i l'IRol [8550 nm: 10800 nm; 12000 nm], en 25 bandes amb una resolució espacial al nadir de 250 m en el VIS [470 nm; 550 nm; 650 nm], l'IRp [865 nm] i l'IRol [10800 nm; 12000 nm] i de 1000 m en la resta de bandes. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal, es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 2900 km (dallada) i presenten una resolució temporal diària en les bandes del VIS, IRp i IRoc i de 12 h en les bandes de l'IRom i IRol.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
mescla additiva
mescla additiva
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
- ca addició cromàtica, n f
- ca mescla additiva, n f sin. compl.
- es adición cromática
- fr addition chromatique
- it sintesi additiva
- en chromatic addition
- de chromatische Addition
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
Definició
Obtenció de colors a partir de l'addició dosificada de llum blava, verda i vermella sobre una superfície blanca.
Nota
-
1. Les pantalles d'ordinador i de televisió constitueixen una aplicació d'aquest principi.
2. Addició cromàtica és conceptualment oposat a subtracció cromàtica. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
