HTML dinàmic
HTML dinàmic
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Tecnologia web
- ca HTML dinàmic, n m
- es HTML dinámico
- en dynamic HTML
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Tecnologia web
Definició
Conjunt de tecnologies utilitzades conjuntament per a crear pàgines web que varien segons la interacció efectuada per l'usuari.
Nota
-
1. Una pàgina en HTML dinàmic executa codi de la pròpia pàgina sense necessitat de demanar i rebre una nova pàgina des del servidor.
2. L'HTML dinàmic combina els aspectes d'un llenguatge d'hipertext estàtic com HTML, d'un llenguatge script executable en el client, com JavaScript, i d'un llenguatge de definició de la presentació, com ara CSS, per a modificar l'aspecte i la funcionalitat de la pàgina en resposta a determinades accions de l'usuari. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Huan Jing
Huan Jing
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca HJ, n m
- ca Huan Jing, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Acrònim de Huan Jing, 'medi ambient'.
Constel·lació de satèl·lits de teledetecció gestionada pel CAST i destinada a l'observació de la Terra (concentració de clorofil·la, temperatura de la superfície, sòlids en suspensió, matèria orgànica soluble i contaminació).
- Els satèl·lits HJ-1-A i HJ-1-B, d'òrbita polar, a una altitud nominal de 650 km, van ser llançats el 6 de setembre de 2008. Travessen l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal és de 31 dies.
- El satèl·lit HJ-1-C, d'òrbita polar, a una altitud nominal de 500 km, va ser llançat el 18 de novembre de 2012. Travessa l'equador a les 6:00 (node descendent).
Principals sensors: càmera CCD1 (HJ-1-A i HJ-1-B), HSI2 (HJ-1-A), càmera d'IR2 (HJ-1-B), SAR (HJ-1-C).
Constel·lació de satèl·lits de teledetecció gestionada pel CAST i destinada a l'observació de la Terra (concentració de clorofil·la, temperatura de la superfície, sòlids en suspensió, matèria orgànica soluble i contaminació).
- Els satèl·lits HJ-1-A i HJ-1-B, d'òrbita polar, a una altitud nominal de 650 km, van ser llançats el 6 de setembre de 2008. Travessen l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal és de 31 dies.
- El satèl·lit HJ-1-C, d'òrbita polar, a una altitud nominal de 500 km, va ser llançat el 18 de novembre de 2012. Travessa l'equador a les 6:00 (node descendent).
Principals sensors: càmera CCD1 (HJ-1-A i HJ-1-B), HSI2 (HJ-1-A), càmera d'IR2 (HJ-1-B), SAR (HJ-1-C).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Hubble Space Telescope
Hubble Space Telescope
Teledetecció > Plataformes
- ca HST, n m
- ca Hubble Space Telescope, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definició
Acrònim de Hubble Space Telescope, 'Telescopi Espacial Hubble'.
Giny desenvolupat en cooperació per l'ESA i la NASA per a disposar d'un observatori espacial per al benefici de la comunitat astronòmica internacional.
Es va denominar d'aquesta forma en honor a l'astrònom Edwin Hubble.
Tot i que no es tracta del primer telescopi espacial, és un dels més coneguts, gràcies a la seva versatilitat i la seva grandària. L'HST, d'òrbita circular al voltant de la Terra, a 593 km sobre el nivell del mar, va ser posat en funcionament el 25 d'abril de 1990 per la tripulació del transbordador espacial Discovery (STS-31). Està gestionat per l'STScI (Space Telescope Science Institute, Institut de la Ciència del Telescopi Espacial), institut operat, entre d'altres, per la NASA. Gràcies al fet que orbita pràcticament fora de l'atmosfera (i, per tant, no es veu afectat per les distorsions que provoca en les imatges), els seus sensors poden obtenir escenes d'objectes astronòmics de resolució elevada.
Una de les característiques de l'HST és la possibilitat de ser visitat per astronautes en les anomenades missions de servei, les quals tenen com a objectiu la reparació d'elements malmesos, la instal·lació de nous elements o l'elevació de la seva òrbita.
Es preveu que estigui en funcionament fins a l'any 2014, quan el seu successor, el JWST (James Webb Space Telescope, Telescopi Espacial James Webb) sigui llançat.
Giny desenvolupat en cooperació per l'ESA i la NASA per a disposar d'un observatori espacial per al benefici de la comunitat astronòmica internacional.
Es va denominar d'aquesta forma en honor a l'astrònom Edwin Hubble.
Tot i que no es tracta del primer telescopi espacial, és un dels més coneguts, gràcies a la seva versatilitat i la seva grandària. L'HST, d'òrbita circular al voltant de la Terra, a 593 km sobre el nivell del mar, va ser posat en funcionament el 25 d'abril de 1990 per la tripulació del transbordador espacial Discovery (STS-31). Està gestionat per l'STScI (Space Telescope Science Institute, Institut de la Ciència del Telescopi Espacial), institut operat, entre d'altres, per la NASA. Gràcies al fet que orbita pràcticament fora de l'atmosfera (i, per tant, no es veu afectat per les distorsions que provoca en les imatges), els seus sensors poden obtenir escenes d'objectes astronòmics de resolució elevada.
Una de les característiques de l'HST és la possibilitat de ser visitat per astronautes en les anomenades missions de servei, les quals tenen com a objectiu la reparació d'elements malmesos, la instal·lació de nous elements o l'elevació de la seva òrbita.
Es preveu que estigui en funcionament fins a l'any 2014, quan el seu successor, el JWST (James Webb Space Telescope, Telescopi Espacial James Webb) sigui llançat.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Humidity Sounder for Brazil
Humidity Sounder for Brazil
Teledetecció > Sensors
- ca HSB, n f
- ca Humidity Sounder for Brazil, n f sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Humidity Sounder for Brazil, 'sonda d'humitat per al Brasil'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Aqua que, conjuntament amb la sonda de microones AMSU i el sensor AIRS, transportats per la mateixa plataforma, constitueix un avançat sistema operatiu de ressonància per a les futures missions de la NOAA que ofereix major precisió en les prediccions meteorològiques a curt termini, millora el seguiment de fenòmens com els huracans i permet avançar en la recerca climàtica.
Proporciona imatges en la regió espectral de les microones (banda mil·limètrica [183.31 GHz (3 bandes de diferent precisió); 150 GHz]), en 4 bandes amb una resolució espacial al nadir de 13500 m i una cobertura territorial d'uns 1650 km (dallada).
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Aqua que, conjuntament amb la sonda de microones AMSU i el sensor AIRS, transportats per la mateixa plataforma, constitueix un avançat sistema operatiu de ressonància per a les futures missions de la NOAA que ofereix major precisió en les prediccions meteorològiques a curt termini, millora el seguiment de fenòmens com els huracans i permet avançar en la recerca climàtica.
Proporciona imatges en la regió espectral de les microones (banda mil·limètrica [183.31 GHz (3 bandes de diferent precisió); 150 GHz]), en 4 bandes amb una resolució espacial al nadir de 13500 m i una cobertura territorial d'uns 1650 km (dallada).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
HV
HV
Teledetecció
- ca HV, n f
- es HV
- en HV
Teledetecció
Definició
Sistema d'operació d'un radar en el qual l'antena de transmissió crea un camp elèctric l'oscil·lació del qual és orientada en el pla vertical i el senyal de recepció de l'energia retrodispersada és de polarització horitzontal.
És un cas de polarització creuada, ja que la polarització de la radiació rebuda és ortogonal a la transmesa.
És un cas de polarització creuada, ja que la polarització de la radiació rebuda és ortogonal a la transmesa.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
HY
HY
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca HY, n m
- ca Haiyang, n m sin. compl.
- ca Ocean, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Acrònim de Haiyang, 'oceà'.
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per la CAST i destinats a l'observació dels recursos marins i al seguiment del medi ambient.
- El satèl·lit HY-1A, a una altitud nominal de 798 km, va ser llançat el 15 de maig de 2002 i va ser operatiu fins al mes d'abril de 2004. Travessava l'equador entre les 9:00 i les 10:00 (cap al final dels 2 anys de vida) en node descendent.
- El satèl·lit HY-1B, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat l'11 d'abril de 2007. Travessava l'equador entre les 9:30 i les 10:30 (cap al final dels 2 anys de vida) en node descendent.
- El satèl·lit HY-2A, segona generació de la sèrie, a una altitud nominal de 970 km, va ser llançat el 15 d'agost de 2011. Travessa l'equador a les 6:00 (node descendent). La missió de HY-2A té dues fases: la primera, amb una durada de 2 anys, destinada a l'observació oceanogràfica amb una resolució temporal de 14 dies. La segona, d'un any de durada, destinada a l'observació geodèsica, amb una resolució temporal de 168 dies.
Està previst que el satèl·lit HY-1C sigui llançat l'any 2018, i els satèl·lits HY-1D a HY-1F, entre els anys 2018 i 2023; els satèl·lits HY-2B i HY-2C està previst que siguin llançats l'any 2019, i els satèl·lits HY-2D a HY-2H, entre els anys 2020 i 2023; el satèl·lit HY-3A està previst que sigui llançat l'any 2019, i els satèl·lits HY-3B a HY-3D, entre els anys 2020 i 2024.
Principals sensors: COCTS, CZI (HY-1A i HY-1B), MWI, ALT3, KU-RFSCAT (HY-2A).
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per la CAST i destinats a l'observació dels recursos marins i al seguiment del medi ambient.
- El satèl·lit HY-1A, a una altitud nominal de 798 km, va ser llançat el 15 de maig de 2002 i va ser operatiu fins al mes d'abril de 2004. Travessava l'equador entre les 9:00 i les 10:00 (cap al final dels 2 anys de vida) en node descendent.
- El satèl·lit HY-1B, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat l'11 d'abril de 2007. Travessava l'equador entre les 9:30 i les 10:30 (cap al final dels 2 anys de vida) en node descendent.
- El satèl·lit HY-2A, segona generació de la sèrie, a una altitud nominal de 970 km, va ser llançat el 15 d'agost de 2011. Travessa l'equador a les 6:00 (node descendent). La missió de HY-2A té dues fases: la primera, amb una durada de 2 anys, destinada a l'observació oceanogràfica amb una resolució temporal de 14 dies. La segona, d'un any de durada, destinada a l'observació geodèsica, amb una resolució temporal de 168 dies.
Està previst que el satèl·lit HY-1C sigui llançat l'any 2018, i els satèl·lits HY-1D a HY-1F, entre els anys 2018 i 2023; els satèl·lits HY-2B i HY-2C està previst que siguin llançats l'any 2019, i els satèl·lits HY-2D a HY-2H, entre els anys 2020 i 2023; el satèl·lit HY-3A està previst que sigui llançat l'any 2019, i els satèl·lits HY-3B a HY-3D, entre els anys 2020 i 2024.
Principals sensors: COCTS, CZI (HY-1A i HY-1B), MWI, ALT3, KU-RFSCAT (HY-2A).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
HyMap
HyMap
Teledetecció > Sensors
- ca HyMap, n m
- ca Hyperspectral Mapper, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Hyperspectral Mapper, 'cartografiador hiperespectral'.
Sensor aeroportat destinat majoritàriament a l'estudi ambiental i l'exploració dels recursos minerals.
L'instrument és format per 4 espectròmetres, que permeten enregistrar 128 bandes: l'espectròmetre 1, en la regió espectral del VIS-IRp, en 32 bandes i amb una amplada de banda entre 15 i 16 nm; els espectròmetres 2, 3 i 4, en la regió espectral de l'IRp-IRoc, cadascun en 32 bandes i amb una amplada de banda entre 15 i 16 nm per als espectròmetres 2 i 3 i entre 18 i 20 nm per al 4. A una altitud de 2000 m sobre el nivell del terreny permeten obtenir una resolució espacial al nadir d'uns 4.000 m (5.328 m als extrems laterals de la imatge). Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial, a l'altitud indicada, d'uns 2.3095 km (dallada).
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°): 60
- Dallada (km) [c]: 2.3095, a 2 km d'altitud
- IFOV (mrad): 2.000
- Resolució espacial (m)[c]: 4.000 (nadir), 5.328 (extrems laterals de la imatge), a 2 km d'altitud
- Nombre de mostres (columnes): 512
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): espectròmetre 1 [450 a 890 nm (32 bandes)]; espectròmetre 2 [890 a 1350 nm (32 bandes)]; espectròmetre 3 [1400 a 1800 nm (32 bandes)]; espectròmetre 4 [1950 a 2480 nm (32 bandes)]
Sensor aeroportat destinat majoritàriament a l'estudi ambiental i l'exploració dels recursos minerals.
L'instrument és format per 4 espectròmetres, que permeten enregistrar 128 bandes: l'espectròmetre 1, en la regió espectral del VIS-IRp, en 32 bandes i amb una amplada de banda entre 15 i 16 nm; els espectròmetres 2, 3 i 4, en la regió espectral de l'IRp-IRoc, cadascun en 32 bandes i amb una amplada de banda entre 15 i 16 nm per als espectròmetres 2 i 3 i entre 18 i 20 nm per al 4. A una altitud de 2000 m sobre el nivell del terreny permeten obtenir una resolució espacial al nadir d'uns 4.000 m (5.328 m als extrems laterals de la imatge). Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial, a l'altitud indicada, d'uns 2.3095 km (dallada).
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°): 60
- Dallada (km) [c]: 2.3095, a 2 km d'altitud
- IFOV (mrad): 2.000
- Resolució espacial (m)[c]: 4.000 (nadir), 5.328 (extrems laterals de la imatge), a 2 km d'altitud
- Nombre de mostres (columnes): 512
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): espectròmetre 1 [450 a 890 nm (32 bandes)]; espectròmetre 2 [890 a 1350 nm (32 bandes)]; espectròmetre 3 [1400 a 1800 nm (32 bandes)]; espectròmetre 4 [1950 a 2480 nm (32 bandes)]
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Hyper-Spectral Imager 1
Hyper-Spectral Imager 1
Teledetecció > Sensors
- ca HSI 2, n f
- ca Hyper-Spectral Imager 1, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Hyper-Spectral Imager, 'captador d'imatges hiperespectrals'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la constel·lació HJ (concretament a l'HJ-1-A) que permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS i l'IRp [450,950 nm], en 128 bandes amb una resolució espacial al nadir de 100 m i una cobertura territorial d'uns 50 km (dallada).
La resolució temporal és de 31 dies, si bé gràcies a la capacitat d'apuntament transversal a la traça de la plataforma (±30°) el temps de revisita pot veure's sensiblement escurçat a 4 dies.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la constel·lació HJ (concretament a l'HJ-1-A) que permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS i l'IRp [450,950 nm], en 128 bandes amb una resolució espacial al nadir de 100 m i una cobertura territorial d'uns 50 km (dallada).
La resolució temporal és de 31 dies, si bé gràcies a la capacitat d'apuntament transversal a la traça de la plataforma (±30°) el temps de revisita pot veure's sensiblement escurçat a 4 dies.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Hyper-Spectral Imager 2
Hyper-Spectral Imager 2
Teledetecció > Sensors
- ca HSI 3, n m
- ca Hyper-Spectral Imager 2, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Hyper-Spectral Imager, 'generador d'imatges hiperespectrals'.
Sensor de teledetecció, que serà instal·lat a bord del satèl·lit EnMAP, destinat majoritàriament a l'observació del terreny i a la classificació de la vegetació.
Permetrà obtenir imatges hiperespectrals en les regions espectrals del VIS-IRoc [420 a 2450 nm], en 230 bandes amb una resolució espacial de 30 m i una amplada de banda de 6.5 nm en les bandes entre 420 i 1000 nm i de 10 nm a la resta de bandes. Les seves escenes es captaran amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribuiran amb una cobertura territorial d'uns 30 km (dallada). La plataforma en què anirà instal·lat presentarà capacitat d'apuntament transversal a la traça amb un camp d'observació d'uns 780 km. La resolució temporal serà de 80 dies i el temps de revisita podrà arribar a ser de 4 dies.
Sensor de teledetecció, que serà instal·lat a bord del satèl·lit EnMAP, destinat majoritàriament a l'observació del terreny i a la classificació de la vegetació.
Permetrà obtenir imatges hiperespectrals en les regions espectrals del VIS-IRoc [420 a 2450 nm], en 230 bandes amb una resolució espacial de 30 m i una amplada de banda de 6.5 nm en les bandes entre 420 i 1000 nm i de 10 nm a la resta de bandes. Les seves escenes es captaran amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribuiran amb una cobertura territorial d'uns 30 km (dallada). La plataforma en què anirà instal·lat presentarà capacitat d'apuntament transversal a la traça amb un camp d'observació d'uns 780 km. La resolució temporal serà de 80 dies i el temps de revisita podrà arribar a ser de 4 dies.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Hyperion
Hyperion
Teledetecció > Sensors
- ca Hyperion, n m
Teledetecció > Sensors
Definició
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit EO-1 destinat majoritàriament a l'elaboració de cartografia de detall per l'elevat nombre de bandes que proporciona.
Permet obtenir imatges hiperespectrals en les regions del VIS, l'IRp i l'IRoc, amb un total de 220 bandes de 10 nm d'amplada espectral, adquirides a través de dos espectrògrafs, l'un que capta 60 bandes entre 400 i 1000 nm i l'altre de 160 bandes entre 900 i 2500 nm. La seva resolució espacial al nadir és de 30 m, les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 12 bits, es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 7.5 km (dallada). El temps de revisita és d'aproximadament un any, si es vol efectuar un recobriment terrestre global, o molt inferior, si es renuncia a aquest recobriment per a observar una àrea amb major freqüència gràcies a la capacitat d'apuntament transversal a la traça de la plataforma.
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°): 0.624
- Dallada (km): 7.5
- IFOV (mrad): 0.04240
- Resolució espacial (m): 30 (visió nadiral), 29.89 ([c] visió nadiral), 29.89 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 250
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): espectrògraf 01: [400,1000]; espectrògraf 02: [900,2500]
Permet obtenir imatges hiperespectrals en les regions del VIS, l'IRp i l'IRoc, amb un total de 220 bandes de 10 nm d'amplada espectral, adquirides a través de dos espectrògrafs, l'un que capta 60 bandes entre 400 i 1000 nm i l'altre de 160 bandes entre 900 i 2500 nm. La seva resolució espacial al nadir és de 30 m, les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 12 bits, es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 7.5 km (dallada). El temps de revisita és d'aproximadament un any, si es vol efectuar un recobriment terrestre global, o molt inferior, si es renuncia a aquest recobriment per a observar una àrea amb major freqüència gràcies a la capacitat d'apuntament transversal a la traça de la plataforma.
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°): 0.624
- Dallada (km): 7.5
- IFOV (mrad): 0.04240
- Resolució espacial (m): 30 (visió nadiral), 29.89 ([c] visió nadiral), 29.89 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 250
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): espectrògraf 01: [400,1000]; espectrògraf 02: [900,2500]
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
