Back to top
  • ca  fluorescència, n f
  • es  fluorescencia
  • en  fluorescence

Teledetecció

Definició
Emissió immediata de radiació electromagnètica d'un cos causada pel flux d'energia que hi arriba procedent d'una font externa.

La fluorescència es produeix per un procés previ d'absorció, i la radiació fluorescent que se'n deriva sol ser d'una longitud d'ona més gran que la radiació excitadora (desplaçament1 de Stokes o fluorescència de Stokes) i en totes direccions, ja que es produeix per una molècula que ha absorbit fotons de longitud d'ona més curta, tot i que en algun cas (absorció de més d'un fotó per electró) pot produir-se l'efecte contrari (fluorescència anti-Stokes). A diferència de la fosforescència, la fluorescència és pràcticament immediata i breu (es produeix entre 1 ns i 1 ms després de l'excitació causada pels fotons incidents).

La radiació fluorescent pot ser induïda per la llum solar, per làsers, etc., i s'ha utilitzat en teledetecció, per exemple, com a indicador de l'estat fotosintètic de la vegetació (diferent segons el nivell d'estrès hídric, etc., i d'especial interès per les seves implicacions en el segrest de carboni) i, en general, per al seguiment dels seus processos fotoquímics.

Vegeu fosforescència.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  fluorímetre, n m
  • es  fluorímetro
  • es  fluorómetro
  • en  fluorometer

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definició
Instrument de mesura de la fluorescència.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  flux comunicatiu, n m
  • es  flujo comunicativo
  • fr  flux de communication
  • it  flusso comunicativo
  • en  communicative flow
  • de  Kommunikationsfluss

Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació

Definició
Conjunt de missatges i coneixements que a través d'un mapa o un altre producte cartogràfic el cartògraf aconsegueix comunicar.

Nota

  • El flux comunicatiu és sempre inevitablement limitat i alterat per nombrosos filtres fisiològics, psicològics i culturals que s'intercalen entre autor, mapa i lector. Com més coincideixi la interpretació d'aquest últim amb els objectius de l'autor del mapa, millor rendiment haurà donat el llenguatge cartogràfic i millor haurà resultat la comunicació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  flux de dades, n m
  • es  flujo de datos
  • en  data flow

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Processament de dades

Definició
Seqüència de passos que segueixen les dades en un sistema o en un procés, dins d'una organització.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  flux de treball, n m
  • es  flujo de trabajo
  • en  workflow

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació

Definició
Conjunt d'estats a través dels quals es desenvolupa un procés en una organització, el seguiment del qual pot ser objecte d'una aplicació informàtica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  flux energètic, n m
  • ca  flux radiant, n m sin. compl.
  • es  flujo energético
  • es  flujo radiante sin. compl.
  • en  energetic flux
  • en  radiant flux sin. compl.
  • sbl  Φ
  • sbl  F sin. compl.

Teledetecció

Definició
Energia radiada, transportada o rebuda en la unitat de temps.

El flux energètic és una magnitud de tipus general que es mesura típicament en watts (W).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  flux energètic espectral, n m
  • ca  flux radiant espectral, n m sin. compl.
  • es  flujo energético espectral
  • es  flujo radiante espectral sin. compl.
  • en  spectral energetic flux
  • en  spectral radiant flux sin. compl.
  • sbl  Φλ
  • sbl  Fλ sin. compl.

Teledetecció

Definició
Flux energètic per unitat de longitud d'ona.

El flux energètic espectral és una magnitud de tipus general que es mesura típicament en watts per micròmetre (W/μm).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  flux fotònic, n m
  • ca  irradiància fotònica, n f sin. compl.
  • es  flujo fotónico
  • es  irradiancia fotónica
  • en  photon flux
  • en  photon irradiance
  • sbl  Φp

Fotogrametria

Definició
Nombre de fotons incidents en una superfície per unitat de temps.

Nota

  • El flux fotònic es pot considerar una unitat de mesura de la intensitat lluminosa i s'expressa en fotons/(m2s).
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  flux lluminós, n m
  • ca  potència lluminosa, n f sin. compl.
  • es  flujo luminoso
  • en  luminous flux
  • sbl  F
  • sbl  Φv

Fotogrametria

Definició
Magnitud que mesura la potència lluminosa que una font de llum emet en totes direccions i que és percebuda pel sistema visual humà, el qual té una sensibilitat variable segons les diverses longituds d'ona.

Nota

  • La unitat de mesura del flux lluminós en el sistema internacional és el lumen (lm). El flux lluminós s'utilitza generalment per a expressar l'eficàcia d'una font lluminosa artificial, particularment de llums incandescents i fluorescents.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  flux no orientat, n m
  • es  flujo no orientado
  • en  undirected network flow

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes

Definició
Flux que es produeix en una xarxa no orientada quan els arcs poden ser travessats en qualsevol sentit.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8