Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  estàndard OGC, n m
  • ca  especificació OGC, n f sin. compl.
  • es  especificación OGC
  • es  estándar OGC
  • en  OGC specification
  • en  OGC standard

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials

Definició
Cadascun dels estàndards definits per Open Geospatial Consortium (OGC) per als serveis que formen l'arquitectura interoperable de tecnologies de la informació geoespacial, establerta per l'OGC en l'OpenGIS Abstract Specification.

Nota

  • Els estàndards OGC són el principal producte elaborat per Open Geospatial Consortium. La implementació d'aquestes especificacions per part de diferents fabricants o desenvolupadors de programari permet que els seus productes puguin interoperar, encara que hagin estat implementats de forma completament independent.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  especificacions cartogràfiques, n f pl
  • es  especificaciones cartográficas
  • en  extraction guide
  • en  map specifications

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials

Definició
Definició detallada i precisa dels continguts, les característiques, la precisió i l'estructura per a la producció d'una cartografia.

Nota

  • Les especificacions cartogràfiques indiquen les entitats reals que s'han de representar, els elements que cal emprar per a la seva representació, les convencions i les regles de decisió que s'han d'aplicar, els procediments de captació, l'error de posicionament admissible, els atributs que s'han de recollir i la forma de codificació, de simbolització i de propietats gràfiques, com també l'organització i l'estructura de la informació en fitxers digitals o bé especificacions de dibuix en el cas de cartografia analògica.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  especificacions tècniques, n f pl
  • es  especificaciones técnicas
  • en  technical specifications

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG

Definició
Conjunt de descripcions de les característiques tècniques d'un producte, especialment en el cas d'un programari.

Nota

  • Les especificacions tècniques se solen explicitar per endavant com a conjunt de requisits que el producte ha de complir.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  espectral 1, adj
  • es  espectral
  • en  spectral

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definició
Relatiu o pertanyent a l'espectre electromagnètic.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  espectral 2, adj
  • es  espectral
  • en  spectral

Teledetecció

Definició
Dit de l'expressió d'una magnitud física radiomètrica efectuada en relació amb la unitat de longitud d'ona o amb un submúltiple.

El símbol emprat és el mateix que el de la magnitud física considerada però amb un subíndex λ; les unitats es refereixen a les unitats de la longitud d'ona. Així, per exemple, la radiància s'expressa amb el símbol L i té com a unitats W·m-2·sr-1, mentre que la radiància espectral s'expressa amb el símbol Lλ i té com a unitats W·m-2·sr-1μm-1.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  espectraló, n m

Teledetecció > Radiometria

Definició
Material utilitzat com a superfície de referència per a un calibratge radiomètric en l'UV (en longituds d'ona superiors a 250 nm), el VIS, l'IRp i l'IRoc.

L'espectraló és una resina termoplàstica, estable a temperatures fins a 350-400 °C, que presenta una reflexió lambertiana molt perfecta i una reflectància superior al 99% entre 400 nm i 1500 nm, i superior al 95% entre 250 nm i 400 nm i entre 1500 nm i 2500 nm. La seva natura hidròfuga el fa superior al sulfat de bari en ambients on el sulfat de bari pugui presentar una reflectància més baixa en l'IR per absorció d'humitat.

La denominació espectraló és una adaptació al català de la marca registrada Spectralon®.

Vegeu també cos negre2.

Nota

  • La denominació espectraló prové de la marca comercial Spectralon.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  espectre electromagnètic, n m
  • es  espectro electromagnético
  • en  electromagnetic spectrum

Fotogrametria

Definició
Conjunt de totes les freqüències possibles de la radiació electromagnètica, dividit en regions i bandes per a diferenciar zones de característiques homogènies que aporten informació diferent sobre la realitat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  espectre electromagnètic, n m
  • ca  EEM, n m sin. compl.
  • ca  EMS, n m sin. compl.
  • es  espectro electromagnético
  • es  EEM sin. compl.
  • es  EMS sin. compl.
  • en  electromagnetic spectrum
  • en  EMS sin. compl.

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definició
Conjunt de totes les radiacions electromagnètiques conegudes, des dels raigs gamma (els de longitud d'ona més curta i de major freqüència) fins a les ones de ràdio i televisió (les de longitud d'ona més llarga i de menor freqüència).

De manera convencional, l'espectre electromagnètic es divideix en diferents regions, definides per intervals de longitud d'ona, freqüència o nombre d'ona (vegeu regió espectral).

En teledetecció es treballa sobretot en les regions espectrals ubicades entre l'UV i les microones. En aquest àmbit, les unitats de mesura més comunes per a referir-se a radiacions de l'espectre electromagnètic es relacionen amb la longitud d'ona: per a les més curtes s'utilitzen els micròmetres o els nanòmetres, mentre que per a les més llargues (microones) s'utilitzen els centímetres, si bé normalment en aquest cas és més freqüent utilitzar unitats de freqüència (gigahertzs).

EMS és l'acrònim de electromagnetic spectrum ('espectre electromagnètic').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  espectre electromagnètic, n m
  • es  espectro electromagnético
  • fr  spectre électromagnétique
  • it  spettro elettromagnetico
  • en  electromagnetic spectrum
  • de  Emissionsspektrum

Cartografia > Teledetecció

Definició
Conjunt ordenat de totes les ones electromagnètiques conegudes.

Nota

  • Les ones electromagnètiques se solen classificar i ordenar segons les longituds, les freqüències o l'energia corresponent. L'espectre electromagnètic es divideix en diferents dominis espectrals, bandes o canals, com l'ultraviolat, el visible i l'infraroig.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  espectre fotogràfic, n m
  • es  espectro fotográfico
  • en  photographic spectrum

Fotogrametria

Definició
Regió de l'espectre electromagnètic, amb longituds d'ona compreses entre 0,3 µm i 3,0 µm, que inclou part de la regió de l'ultraviolat, tot l'espectre visible i l'infraroig fotogràfic.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8