Back to top
  • ca  enginyeria inversa, n f
  • es  ingeniería inversa
  • en  reverse engineering

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

Definició
Procés d'obtenir el model lògic d'una base de dades a partir de la seva estructura efectiva de taules, generalment per mitjà d'algun programa de CASE.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  enginyeria inversa, n f
  • es  ingeniería inversa
  • en  reverse engineering

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

Definició
Procés de desassemblar un programa compilat per a obtenir-ne el codi font o, en general, d'esbrinar els principis tècnics d'implementació d'un dispositiu.

Nota

  • L'enginyeria inversa és il·legal en la major part dels casos, tret que es porti a terme en condicions i per mitjans legítims.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  Enhanced Metafile
  • ca  EMF sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Gràfics per ordinador

Definició
Format millorat dels fitxers gràfics de Windows, que utilitza 32 bits per a la codificació dels gràfics, en lloc dels 16 del format WMF original.

Nota

  • Literalment, metafitxer millorat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  Enhanced Thematic Mapper
  • ca  ETM sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció

Definició
Sensor multiespectral transportat pel satèl·lit Landsat 6, de característiques similars al sensor TM de les generacions 4 i 5 dels satèl·lits de la sèrie Landsat, amb la novetat d'afegir una vuitena banda de tipus pancromàtic de 15 m de resolució espacial.

L'ETM no va arribar a operar a causa del llançament fallit del satèl·lit Landsat 6.

Nota

  • Literalment, cartografiador temàtic millorat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  ETM, n m
  • ca  Enhanced Thematic Mapper, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Enhanced Thematic Mapper, 'cartografiador temàtic millorat'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Landsat-6 destinat majoritàriament a l'estudi de les terres emergides.

Les seves característiques eren molt similars a les de l'ETM+, i la diferència més destacable era que la banda 6 (IRol) tenia una resolució espacial de 120 m, però, atès que el Landsat-6 no va assolir la seva òrbita, l'ETM mai no va arribar a proporcionar imatges.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  ETM+, n m
  • ca  Enhanced Thematic Mapper Plus, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Enhanced Thematic Mapper Plus, 'cartografiador temàtic millorat plus'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Landsat-7 destinat majoritàriament a l'obtenció d'imatges d'alta resolució de la superfície de la Terra.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS, l'IRp, l'IRoc i l'IRol amb una resolució espacial al nadir d'uns 15 m per a la banda pancromàtica (malgrat que alguns autors suggereixen que la resolució espacial real és d'uns 18 m), de 30 m per a les bandes VIS, IRp i IRoc, i de 60 m per a la banda IRol, en bandes denominades numèricament de manera correlativa, tot i que la banda 7 està situada espectralment entre les bandes 5 i 6 per a mantenir la mateixa numeració que en el sensor TM. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 9 bits, si bé es transmeten a 8 bits; la conversió de radiàncies a ND pot ser efectuada en mode d'alt i baix guany segons les característiques radiomètriques de l'escena generada, o fins i tot en els dos modes simultanis en el cas de la banda tèrmica. Les imatges es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 180 km (dallada).

A causa d'una anomalia en el corrector del captador de línies esdevinguda el 31 de maig de 2003, el recobriment espacial ha quedat reduït a un 78% de la superfície original de cada escena (anomenades SLC-off), ja que només està complet als 22 km centrals de la traça i l'escena és progressivament menor cap als extrems laterals, on arriba a presentar alternances de continuïtat/discontinuïtat de les dades de fins a 450 m de longitud al llarg de la traça. Cal esmentar que l'efecte del mode d'adquisició sense el corrector del captador de línies és diferent segons el nivell de processament aplicat a les imatges; així, les imatges corregides radiomètricament en el nivell anomenat 1R contenen línies duplicades al llarg de les vores de l'escena, les quals disminueixen progressivament cap al centre; en canvi, les imatges corregides geomètricament en el nivell anomenat 1G se sotmeten a un procés d'interpolació de 2 píxels per a evitar aquestes duplicitats que, alhora, provoca que tinguin una mica més d'àrea útil (tot i que interpolada).

Informació tècnica del sensor:

- FOV (°): 15.00
- Dallada (km): 180
- IFOV (mrad): 0.0185 x 0.0213
- Resolució espacial (m): 13 x 15 (tot i que alguns autors suggereixen que la resolució espacial real és de 18 m), 13.31 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 12000
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 08: [520,900]

- FOV (°): 15.00
- Dallada (km): 180
- IFOV (mrad): 0.0425
- Resolució espacial (m): 30 (visió nadiral), 30.57 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 6000
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 01: [441,514]; 02: [519,601]; 03: [605,666]; 04: [756,882]; 05: [1547,1748]; 07: [2064,2345]

- FOV (°): 15.00
- Dallada (km): 180
- IFOV (mrad): 0.0852
- Resolució espacial (m): 60 (visió nadiral), 61.29 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 3000
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 06: [10400,12500]

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  Enhanced Thematic Mapper Plus
  • ca  ETM+ sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció

Definició
Versió millorada del sensor multiespectral ETM, amb la qual va equipat el satèl·lit Landsat 7.

Les principals millores afecten les característiques tècniques del sensor (precisió, calibratge, etc.). Pel que fa a les imatges, la principal novetat és la millora de la resolució espacial del canal tèrmic, que passa de 120 a 60 m, i també la disponibilitat efectiva de la vuitena banda pancromàtica de 15 m de resolució espacial, ja prevista en el sensor ETM.

Nota

  • Literalment, cartografiador temàtic millorat plus.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  enllaç, n m
  • es  enlace
  • en  link

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Consulta

Definició
Procediment, anàleg a l'enllaç dels documents d'hipertext, emprat en determinats programes de SIG per a associar documents als elements d'una o més capes visualitzades en una vista de mapa.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  enllaç, n m
  • es  enlace
  • en  link

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Tecnologia web

Definició
Imatge o text dins d'un document d'hipertext que actua com a botó per a desencadenar la visualització d'un document relacionat o el pas a una altra part del mateix document.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  enllaç, n m
  • ca  vincle, n m
  • es  enlace
  • es  vínculo
  • en  link
  • en  relate

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades

Definició
Operació de relació entre taules que estableix una connexió entre els registres de dues taules basant-se en un camp clau comú a ambdues taules.

Nota

  • A diferència de la unió relacional, l'enllaç no combina la informació de les dues taules, sinó que les manté separades però enllaçades, de manera que una selecció sobre una de les taules causa la selecció dels registres vinculats de l'altra taula, i viceversa. Això el fa apte per a relacionar taules que mantenen relacions 1:N.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8