Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  el·lipsoide de Hayford, n m
  • ca  el·lipsoide internacional, n m
  • ca  el·lipsoide de 1909, n m sin. compl.
  • ca  el·lipsoide internacional de 1924, n m sin. compl.
  • es  elipsoide de Hayford
  • es  elipsoide internacional
  • en  Hayford ellipsoid
  • en  international ellipsoid

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia

Definició
El·lipsoide de referència definit per un semieix major de 6.378.388,0 m i un aplatament igual a 1/297,00.

Nota

  • L'el·lipsoide de Hayford, de 1909, és la base del European Datum 1950 (ED50) i de la majoria de sistemes geodèsics de referència d'Europa fins a la dècada de 1990.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  el·lipsoide aplatat, n m
  • ca  el·lipsoide oblat, n m sin. compl.
  • ca  esferoide oblat, n m sin. compl.
  • es  elipsoide oblato
  • es  esferoide oblato
  • en  oblate ellipsoid
  • en  oblate spheroid

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia

Definició
El·lipsoide de revolució generat a l'entorn de l'eix menor, el qual coincideix amb l'eix vertical.

Nota

  • L'el·lipsoide aplatat s'empra com a el·lipsoide de referència per a representar la forma de la superfície terrestre.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  el·lipsoide prolat, n m
  • ca  esferoide prolat, n m sin. compl.
  • es  elipsoide prolato
  • es  esferoide prolato
  • en  prolate ellipsoid
  • en  prolate spheroid

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia

Definició
El·lipsoide de revolució generat a l'entorn de l'eix major, el qual coincideix amb l'eix vertical.

Nota

  • L'el·lipsoide prolat produeix una forma semblant a un meló en sentit vertical.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  el·lipsoide de referència, n m
  • ca  el·lipsoide de referència geodèsic, n m sin. compl.
  • ca  el·lipsoide terrestre, n m sin. compl.
  • es  elipsoide de referencia
  • es  elipsoide de referencia geodésico
  • es  elipsoide terrestre
  • en  Earth ellipsoid
  • en  reference ellipsoid
  • en  terrestrial reference ellipsoid

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia

Definició
El·lipsoide aplatat emprat com a model teòric de la forma d'una part o de tota la Terra per a establir el dàtum geodèsic i el sistema geodèsic de referència.

Nota

  • L'el·lipsoide de referència s'especifica mitjançant la longitud dels dos semieixos, o la d'un semieix i el valor de l'aplatament. Hi ha nombrosos el·lipsoides de referència, apropiats, cadascun d'ells, per a diferents regions de la Terra. Al final de la dècada de 1980 s'han començat a formular el·lipsoides de referència d'abast global.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  el·lipsoide terrestre, n m
  • ca  el·lipsoide, n m sin. compl.
  • es  elipsoide terrestre
  • es  elipsoide sin. compl.
  • en  Earth ellipsoid
  • en  ellipsoid sin. compl.

Teledetecció > Georeferenciació

Definició
Figura geomètrica utilitzada com a model de la superfície terrestre amb la finalitat que sigui semblant a la seva forma i la seva grandària reals, alhora que regular i parametritzada, aspectes, aquests darrers, que permeten aplicar-hi convenientment projeccions cartogràfiques.

L'el·lipsoide terrestre es modelitza a través dels paràmetres de l'el·lipse que el genera per revolució sobre el seu semieix menor. Típicament s'empren com a paràmetres de l'el·lipsoide terrestre el seu semieix major, a, i l'invers del seu aplatament, 1/f, tot i que també s'usen el semieix major i el semieix menor, b, o el semieix major i l'excentricitat1, e. Cal fer notar que l'el·lipsoide terrestre no recull les variacions orogràfiques de la morfologia de la Terra ni tampoc representa una superfície amb un potencial gravitatori igual (vegeu geoide).

Existeixen més d'una trentena d'el·lipsoides terrestres, entre els quals destaquen l'el·lipsoide internacional de 1924, que va adoptar l'el·lipsoide de Hayford 1909, (a = 6378.388 km, 1/f = 297), i el WGS 1984 (a = 6378.137 km, 1/f = 298.2572235630).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  el·lipsoide terrestre, n m
  • ca  el·lipsoide de referència, n m sin. compl.
  • ca  el·lipsoide internacional, n m sin. compl.
  • es  elipsoide de referencia
  • es  elipsoide terrestre
  • fr  ellipsoïde de référence
  • fr  ellipsoïde terrestre
  • it  ellissoide terrestre
  • en  terrestrial ellipsoid
  • de  Erdellipsoid

Cartografia > Geodèsia

Definició
El·lipsoide de revolució que s'aproxima al geoide, utilitzat com a base de referència en treballs geodèsics i cartogràfics i, especialment, per a aplicar els diferents sistemes de projecció cartogràfica i donar suport als sistemes de navegació global per satèl·lit.

Nota

  • Des del 1800, s'han mesurat diverses vegades els radis i aplataments de diversos el·lipsoides locals (Everest, Airy, Bessel, Clarke 1880, Clarke 1886, Internacional de Hayford) i globals (WGS 72, GRS 80, WGS 84, PZ90 etc.).
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  envoltant còncau, n m
  • ca  embolcall còncau, n m sin. compl.
  • ca  envolupant còncava, n f sin. compl.
  • es  envolvente cóncava, n f
  • en  concave hull, n

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial

Definició
Polígon possiblement còncau que inclou un conjunt de punts o d'elements geomètrics en el pla tendint a ocupar la menor àrea possible.

Nota

  • L'envoltant còncau s'utilitza per a obtenir l'àrea coberta o la forma definida per un conjunt de punts o d'elements geomètrics. La forma de l'envoltant còncau es pot imaginar com la que resultaria d'envoltar els punts o elements geomètrics originals amb un film de plàstic i aplicar-hi el buit de manera que el film s'ajustés al màxim als elements originals.
  • L'envoltant còncau aproxima millor que l'envoltant convex la forma o àrea coberta per un conjunt de punts o d'elements geomètrics, ja que la concavitat permet emmotllar millor la forma de l'envoltant a la disposició dels punts o elements originals, especialment quan hi ha buits o entrades. En cas que els punts o elements originals no presentin buits o entrades, l'envoltant còncau té una forma convexa i coincideix amb l'envoltant convex.
  • A diferència de l'envoltant convex, l'envoltant còncau no és únic per a un conjunt donat de punts o d'elements geomètrics, sinó que el grau d'ajust o de sinuositat de l'envoltant còncau es pot regular variant determinats paràmetres, com és ara el màxim angle còncau permès o la mínima distància que cal considerar entre punts veïns del conjunt original. Per aquest motiu, l'envoltant còncau té diferents definicions i mètodes de càlcul.
  • El concepte d'envoltant còncau es pot generalitzar a espais de tres o més dimensions.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

    Aquesta fitxa ha estat afegida per l'autor l'any 2021.
  • ca  envoltant convex, n m
  • ca  embolcall convex, n m sin. compl.
  • ca  envolupant convexa, n f sin. compl.
  • ca  polígon convex mínim, n m sin. compl.
  • es  envoltura convexa, n f
  • es  envolvente convexa, n f
  • es  polígono convexo mínimo, n m
  • en  convex envelope, n
  • en  convex hull, n

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial

Definició
Polígon convex més petit que inclou un conjunt de punts o d'elements geomètrics en el pla.

Nota

  • L'envoltant convex se sol utilitzar, entre d'altres aplicacions, per a aproximar l'àrea coberta per un conjunt de punts o d'elements geomètrics, o bé per a restringir les operacions d'interpolació a l'interior de l'àrea coberta per un conjunt de punts o per a excloure-la del procés d'interpolació.
  • L'envoltant convex és únic per a cada conjunt donat de punts o d'elements geomètrics. La forma de l'envoltant convex es pot imaginar com la que resultaria d'envoltar els punts o elements geomètrics originals amb una goma elàstica.
  • Un exemple d'envoltant convex és el contorn d'una xarxa irregular de triangles.
  • El concepte d'envoltant convex es pot generalitzar a espais de tres o més dimensions.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

    Aquesta fitxa ha estat actualitzada per l'autor l'any 2021.
  • ca  Enhanced Metafile
  • ca  EMF sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Gràfics per ordinador

Definició
Format millorat dels fitxers gràfics de Windows, que utilitza 32 bits per a la codificació dels gràfics, en lloc dels 16 del format WMF original.

Nota

  • Literalment, metafitxer millorat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  MBRSC, n m
  • ca  EIAST, n f sin. compl.
  • ca  Emirates Institution for Advanced Science and Technology, n f sin. compl.
  • ca  Mohammed Bin Rashid Space Center, n m sin. compl.

Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres

Definició
Acrònim de Mohammed Bin Rashid Space Center, 'Centre Espacial Mohammed Bin Rashid'.

Organització governamental de la Unió dels Emirats Àrabs, fundada l'any 2006, destinada a la innovació i la recerca científica en l'àmbit espacial, així com en els sectors energètic, econòmic, etc.

Entre altres funcions, gestiona els satèl·lits DubaiSat-1 i DubaiSat-2 en cooperació amb el Roskosmos. Prèviament al 18 d'abril de 2015 era denominada EIAST, Emirates Institution for Advanced Science and Technology, 'Institució dels Emirats per a la Ciència i la Tecnologia Avançades'.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6