Back to top
  • ca  constant dielèctrica, n f
  • ca  permitivitat relativa, n f sin. compl.
  • es  constante dieléctrica
  • es  permitividad relativa sin. compl.
  • en  dielectric constant
  • en  relative permittivity sin. compl.
  • sbl  εr

Teledetecció

Definició
(Vegeu la informació d'aquest concepte a permitivitat n f.)

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  constant estadimètrica, n f
  • es  constante estadimétrica
  • fr  constante stadimétrique
  • it  costante stadimetrica
  • en  stadimetric constant
  • de  stadimetrische Konstante

Cartografia > Topografia i fotogrametria

Definició
Relació entre la distància focal d'una alidada estadimètrica i la distància que separa els dos fils estadimètrics.

Nota

  • A les alidades molt primitives, sense ullera, la constant estadimètrica solia ser 10; a les d'ullera sol ser 100.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  constant solar, n f
  • es  constante solar
  • en  solar constant

Teledetecció > Radiometria

Definició
Irradiància total que arriba a la Terra des del Sol, expressada com una constant que equival aproximadament a 1366 W·m-2 segons l'acord recollit a ISO 21348:2007.

El valor de la constant solar varia segons el moment històric en què s'ha calculat, i en els darrers decennis de forma notablement marcada en un cicle d'11 anys que presenta una oscil·lació total d'uns 1.3 W·m-2 (tot i que algun any, com el 2008, hom ha enregistrat valors sensiblement baixos: 1360.8 ± 0.5 W·m-2). Tanmateix, la distància Terra-Sol al llarg de l'any modula l'energia rebuda de forma molt més important (aproximadament en un ±3.4%) que aquests cicles recents.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  constant solar, n f
  • es  constante solar
  • en  solar constant
  • sbl  S0

Fotogrametria

Definició
Valor de la radiació electromagnètica solar en totes les longituds d'ona que incideix sobre una àrea perpendicular al feix solar, que varia en funció de l'activitat solar i de la densitat de l'atmosfera.

Nota

  • Quan es mesura a l'atmosfera exterior terrestre, la constant solar té un valor mitjà de 1.366 W/m2, que oscil·la anualment, com a resultat del moviment de rotació, entre 1.412 i 1.321 W/m2. En la superfície de la Terra a l'equador, en un dia clar i en un equinocci, té un valor de 1.000 W/m2.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  constel·lació, n f
  • es  constelación
  • en  constellation

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

Definició
Conjunt de satèl·lits coetanis, o gairebé coetanis, que actuen amb finalitats comunes, ja siguin teledetectores (com la constel·lació DMC1), de posicionament i navegació (com la constel·lació GLONASS), etc.

Les constel·lacions poden ser dissenyades com a tals a priori (com, per exemple, RapidEye o Cosmo-SkyMed), o bé aprofitar sinèrgicament diferents satèl·lits originalment llançats amb objectius diversos però que, en coincidir en l'òrbita (com, per exemple, A-Train o la constel·lació del matí) o en altres característiques (com, per exemple, la constel·lació DigitalGlobe, d'alta resolució espacial), es consideren una unitat funcional.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  A-Train, n m
  • ca  constel·lació de la tarda, n f sin. compl.
  • ca  tren de la tarda, n m sin. compl.
  • es  A-Train
  • es  constelación de la tarde sin. compl.
  • es  tren de la tarde sin. compl.
  • en  A-Train
  • en  Afternoon constellation sin. compl.
  • en  Afternoon Train sin. compl.

Teledetecció > Sèries i constel·lacions

Definició
Constel·lació formada pels satèl·lits Aqua, CloudSat, CALIPSO, Aura, GCOM-W1 i OCO-2, que orbiten molt pròxims els uns als altres, destinada a proveir dades de les propietats dels aerosols i dels fluxos radiatius dels núvols i l'estat atmosfèric general per a quantificar, de manera acurada, aquestes propietats.

Fins al 2 de desembre de 2009 el satèl·lit PARASOL també formava part de la constel·lació, si bé en aquesta data es va iniciar la modificació de la seva òrbita perquè l'any 2012 orbités 4 km per sota de l'òrbita d'A-Train. Estava previst que el satèl·lit Glory formés part d'A-Train, si bé va fallar durant el llançament.

Aquesta constel·lació també s'anomena constel·lació de la tarda per tal com els satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, travessen l'equador entre les 13:30 i les 13:38 h. La línia A del metro de Nova York està en el fons de la denominació A-Train, ja que l'Aqua i l'Aura encapçalen i tanquen, respectivament, aquest "tren constel·lació", batejat així en honor a l'estàndard de jazz "Take the A-Train", de Billy Strayhorn, extraordinàriament famós per ser la peça insígnia de l'orquestra de Duke Ellington.

El satèl·lit OCO, que havia d'haver precedit l'Aqua en 15', va fallar durant el llançament, el 24 de febrer de 2009.

Vegeu EOS, CloudSat, CALIPSO, PARASOL, Glory, GCOM-W1, OCO-2 i constel·lació del matí.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  constel·lació de satèl·lits, n f
  • es  constelación de satélites
  • en  satellite constellation

Fotogrametria

Definició
Conjunt de satèl·lits que operen conjuntament sota un mateix control i que cobreixen àrees complementàries de l'espai durant el seu moviment orbital per a facilitar la presència contínua d'algun d'ells sobre qualsevol localització en la superfície terrestre.

Nota

  • Els sistemes de posicionament global tenen la constel·lació de satèl·lits com a component fonamental.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  constel·lació de satèl·lits, n f
  • es  constelación de satélites
  • en  satellite constellation

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació

Definició
Conjunt de satèl·lits, i disposició de les òrbites respectives en l'espai, que formen part d'un sistema de navegació global per satèl·lit.

Nota

  • Per exemple, la constel·lació de satèl·lits del sistema NAVSTAR-GPS o la del sistema GLONASS.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  constel·lació del matí, n f
  • ca  tren del matí, n m sin. compl.
  • es  constelación de la mañana
  • es  tren de la mañana sin. compl.
  • en  morning constellation
  • en  Morning Train sin. compl.

Teledetecció > Sèries i constel·lacions

Definició
Constel·lació formada pels satèl·lits Landsat-7, EO-1, SAC-C i Terra, que orbiten molt pròxims entre si, destinada a proveir dades de les cobertes del sòl de forma sinèrgica entre sensors de característiques ben diferents però amb observacions molt properes en el temps.

Els satèl·lits d'aquesta constel·lació són d'òrbita heliosíncrona i comencen a travessar l'equador aproximadament entre les 10:00 i les 10:15 (Landsat-7) i acaben al cap d'uns 17'.

Vegeu Landsat, EO-1, SAC, EOS (amb informació del Terra) i A-Train.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  constel·lació DigitalGlobe, n f
  • es  constelación DigitalGlobe
  • en  DigitalGlobe constellation

Teledetecció > Sèries i constel·lacions

Definició
Constel·lació que serà formada per cinc satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona, polar i circular, gestionada per DigitalGlobe, Inc i destinada a la cartografia d'alta resolució espacial.
- El satèl·lit QuickBird-2, a una altitud nominal de 482 km des de l'abril de 2011 (prèviament de 450 km), va ser llançat el 18 d'octubre de 2001. Travessa l'equador a les 10:30 (node ascendent).
- El satèl·lit WorldView-1, a una altitud nominal de 496 km, va ser llançat el 18 de setembre de 2007.
- El satèl·lit WorldView-2, a una altitud nominal de 770 km, va ser llançat el 8 d'octubre de 2009.
- El satèl·lit WorldView-3, a una altitud nominal de 617 km, va ser llançat el 13 d'agost de 2014.
- El satèl·lit WorldView-4 (prèviament denominat GeoEye-2) va ser llançat l'11 de novembre de 2016.

Els satèl·lits WorldView travessen l'equador a les 10:30 (node descendent). Presenten capacitat d'apuntament transversal a la traça (±30° per al QuickBird-2 i ±40° per als WorldView), fet que permet un temps de revisita entre 2.4 i 5.9 dies al QuickBird-2, entre 1.7 i 5.6 dies al WorldView-1 i entre 1.1 i 3.7 dies al WorldView-2 i inferior a 1 dia als WorldView-3 i 4.

Els satèl·lits WorldView-1, WorldView-2 i GeoEye-1 seran reemplaçats a partir del 2020 per nous satèl·lits que formaran la constel·lació denominada WorldView Legion satellites.

Pel que fa a altres satèl·lits de la sèrie QuickBird, vegeu QuickBird.

Principals sensors: BHRC 60 (QuickBird-2); WV60 (WorldView-1); WV110 (WorldView-2 i WorldView-3), GIS-2 (WorldView-4).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6