codificació per longitud de recorregut
codificació per longitud de recorregut
Teledetecció > Models de dades i formats
- ca RLE, n f
- ca codificació per longitud de recorregut, n f sin. compl.
- es RLE
- es codificación por longitud de recorrido sin. compl.
- en RLE
- en run-length encoding sin. compl.
Teledetecció > Models de dades i formats
Definició
Mètode de codificació i compressió sense pèrdua de ràsters que treballa per files, en les quals va explorant les successives cel·les (columnes) cercant seqüències consecutives amb el mateix valor.
Aquestes seqüències són emmagatzemades com el seu recompte (la longitud del recorregut) i el valor en si (per exemple, s'escriu l'equivalent a "a continuació vénen vint-i-tres cincs").
- Si la cel·la que es vol codificar conté valors byte (per exemple, són píxels d'una certa banda del Landsat TM) i el comptador usat ocupa 1 byte (és a dir, pot codificar fins a 255 cel·les consecutives amb el mateix valor), el mecanisme comença a ser útil a partir de 3 cel·les repetides.
- Si la cel·la que es vol codificar conté valors enters curts (2 bytes per valor, com en píxels d'una banda del NOAA AVHRR) i el comptador ocupa 1 byte, ja resulta útil amb 2 cel·les repetides.
El format RLE, doncs, és molt senzill i eficient per a ràsters categòrics amb alta repetició de valors al llarg d'una mateixa fila, on pot atènyer, amb comptadors d'1 byte, raons de compressió properes a 1:255, però funciona molt malament quan el ràster (o un tros del ràster) presenta zones sense repeticions (com una imatge de tipus fotogràfic o un MDE); en aquests casos és tan ineficient que pot arribar a doblar la grandària del ràster. Aquest inconvenient, però, pot ser fàcilment superat amb la variació anomenada RLE extracomprimida, adoptada per exemple pel format BMP de Microsoft o per l'IMG del MiraMon, que utilitza el valor especial 0 en el comptador per a indicar que el que segueix no és un valor de cel·la sinó el nombre de valors no comprimits, escrits explícitament. D'aquesta manera es poden combinar zones redundants (com un fons de sensedades en una imatge), que resulten altament comprimides, amb zones altament variants, que no resulten pràcticament penalitzades (si bé tampoc comprimides).
Un segon inconvenient de l'RLE és que no hi ha cap forma d'adreçar-se ràpidament a un cert píxel (cal descomprimir la imatge dinàmicament fins que s'arriba al píxel demanat), i això el fa lent d'accés per a lectures no consecutives. De nou, però, hi ha implementacions, com l'IMG del MiraMon, que incorporen una indexació al final del fitxer (RLE indexada), que, a costa d'una penalització en espai molt petita (2, 4 o 8 bytes per fila), permeten l'accés directe a qualsevol fila comprimida o extracomprimida (RLE extracomprimida i indexada).
Tot i que és possible comprimir entre files (quan la fila acaba amb el mateix valor que comença la següent), el guany és molt petit i la complicació de lectura és molt gran, per la qual cosa pràcticament totes les implementacions codifiquen per fila. Igualment, el comptador sol ocupar 1 byte per ser molt més eficient per a la majoria de ràsters, tot i que hi ha implementacions (format IMG de l'Idrisi) que usen el mateix tipus que les mateixes dades que es vol codificar.
RLE és l'acrònim de run-length encoding ('codificació per longitud de recorregut').
Aquestes seqüències són emmagatzemades com el seu recompte (la longitud del recorregut) i el valor en si (per exemple, s'escriu l'equivalent a "a continuació vénen vint-i-tres cincs").
- Si la cel·la que es vol codificar conté valors byte (per exemple, són píxels d'una certa banda del Landsat TM) i el comptador usat ocupa 1 byte (és a dir, pot codificar fins a 255 cel·les consecutives amb el mateix valor), el mecanisme comença a ser útil a partir de 3 cel·les repetides.
- Si la cel·la que es vol codificar conté valors enters curts (2 bytes per valor, com en píxels d'una banda del NOAA AVHRR) i el comptador ocupa 1 byte, ja resulta útil amb 2 cel·les repetides.
El format RLE, doncs, és molt senzill i eficient per a ràsters categòrics amb alta repetició de valors al llarg d'una mateixa fila, on pot atènyer, amb comptadors d'1 byte, raons de compressió properes a 1:255, però funciona molt malament quan el ràster (o un tros del ràster) presenta zones sense repeticions (com una imatge de tipus fotogràfic o un MDE); en aquests casos és tan ineficient que pot arribar a doblar la grandària del ràster. Aquest inconvenient, però, pot ser fàcilment superat amb la variació anomenada RLE extracomprimida, adoptada per exemple pel format BMP de Microsoft o per l'IMG del MiraMon, que utilitza el valor especial 0 en el comptador per a indicar que el que segueix no és un valor de cel·la sinó el nombre de valors no comprimits, escrits explícitament. D'aquesta manera es poden combinar zones redundants (com un fons de sensedades en una imatge), que resulten altament comprimides, amb zones altament variants, que no resulten pràcticament penalitzades (si bé tampoc comprimides).
Un segon inconvenient de l'RLE és que no hi ha cap forma d'adreçar-se ràpidament a un cert píxel (cal descomprimir la imatge dinàmicament fins que s'arriba al píxel demanat), i això el fa lent d'accés per a lectures no consecutives. De nou, però, hi ha implementacions, com l'IMG del MiraMon, que incorporen una indexació al final del fitxer (RLE indexada), que, a costa d'una penalització en espai molt petita (2, 4 o 8 bytes per fila), permeten l'accés directe a qualsevol fila comprimida o extracomprimida (RLE extracomprimida i indexada).
Tot i que és possible comprimir entre files (quan la fila acaba amb el mateix valor que comença la següent), el guany és molt petit i la complicació de lectura és molt gran, per la qual cosa pràcticament totes les implementacions codifiquen per fila. Igualment, el comptador sol ocupar 1 byte per ser molt més eficient per a la majoria de ràsters, tot i que hi ha implementacions (format IMG de l'Idrisi) que usen el mateix tipus que les mateixes dades que es vol codificar.
RLE és l'acrònim de run-length encoding ('codificació per longitud de recorregut').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
codificació per longitud de recorregut
codificació per longitud de recorregut
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
- ca codificació per longitud de recorregut, n f
- ca RLE, n f sigla
- es codificación por longitud de recorrido
- es RLE sigla
- en run-length codes
- en run-length encoding
- en RLE sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
Definició
Mètode de compressió de l'emmagatzematge de dades ràster que consisteix a descompondre cada fila de la quadrícula en grups de cel·les consecutives del mateix valor.
Nota
-
1. Per a cada grup de cel·les consecutives del mateix valor, o recorregut, s'emmagatzema només el nombre de cel·les (longitud del recorregut) i el valor. Com que la codificació és seqüencial (per files i dins de cada fila), no cal emmagatzemar l'origen de cada grup.
2. El mètode és efectiu a partir de 3 cel·les seguides del mateix valor, indiferent per a 2 i desfavorable per a 1 cel·la. Com més llarg és el recorregut, més eficient és la compressió.
3. La codificació per longitud de recorregut és un dels mètodes més simples i utilitzats per a la compressió d'emmagatzematge de dades ràster.
4. La sigla RLE correspon a l'equivalent anglès run-length encoding. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
codificador lineal
codificador lineal
Fotogrametria
- ca codificador lineal, n m
- es codificador lineal
- en linear encoder
Fotogrametria
Definició
Dispositiu de mesura que consisteix en una escala graduada lineal mòbil sobre una altra de fixa, el qual realitza la mesura a partir del recompte de les franges de difracció el senyal lluminós de les quals és captat per un fotosensor.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
codificador rotatori
codificador rotatori
Fotogrametria
- ca codificador rotatori, n m
- es codificador rotatorio
- en rotating encoder
Fotogrametria
Definició
Dispositiu de mesura que consisteix en una escala graduada circular mòbil sobre una altra de fixa, el qual realitza la mesura a partir del recompte de les franges de difracció el senyal lluminós de les quals és captat per un fotosensor
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
coeficient d'absorció
coeficient d'absorció
Fotogrametria
- ca coeficient d'absorció, n m
- es coeficiente de absorción
- en absorption coefficient
- sbl α
Fotogrametria
Definició
Relació entre l'energia incident i l'energia transmesa per unitat de longitud, que expressa la capacitat d'absorbir energia d'un medi homogeni.
Nota
- El coeficient d'absorció és invers de la profunditat de penetració.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
coeficient d'Ångström
coeficient d'Ångström
Teledetecció > Radiometria
- ca exponent d'Ångström, n m
- ca coeficient d'Ångström, n m sin. compl.
- es exponente de Ångström
- es coeficiente de Ångström sin. compl.
- en Ångström exponent
- en Ångström coeficient sin. compl.
Teledetecció > Radiometria
Definició
Valor α que expressa la dependència espectral de la profunditat òptica dels aerosols (τa) amb la longitud d'ona de la llum incident (λ) a partir de la fórmula aproximada següent, que relaciona el quocient de les profunditats òptiques dels aerosols en dues longituds d'ona, λ1 i λ0, amb el quocient entre les mateixes longituds d'ona elevat al valor α:
τaλ1/τaλ0=(λ1/λ0)-α.
Per exemple, coneguts els valors de profunditat òptica dels aerosols en dues longituds d'ona en una atmosfera, hom pot conèixer l'exponent d'Ångström a partir de l'expressió α=-log(τaλ1/τaλ0)/log(λ1/λ0). L'exponent d'Ångström així calculat pot ser emprat per conèixer la profunditat òptica τaλ a una altra longitud d'ona λ, típicament intermèdia o propera, a partir de la relació τaλ=τaλ(λ/λ0)-α, la qual cosa pot ser útil en correccions atmosfèriques quan només coneixem el valor de la profunditat òptica dels aerosols en algunes longituds d'ona i necessitem conèixer-lo en longituds d'ona properes.
L'exponent d'Ångström és inversament proporcional a la grandària mitjana de les partícules que formen un aerosol: com més grans són les partícules, menor valor de l'exponent, fet que implica que, en aquestes situacions, la profunditat òptica no canvia amb la longitud d'ona.
En teledetecció, sensors com el MISR i el MODIS a bord del satèl·lit Terra empren l'exponent d'Ångström per caracteritzar els tipus d'aerosols (fins i tot diferenciant si es tracta d'aerosols d'origen natural o antropogènic), avaluar la mida de les partícules dels aerosols atmosfèrics i dels núvols (gotes d'aigua, cristalls, etc.), determinar-ne les propietats òptiques, establir el balanç de la radiació de la Terra, etc.
τaλ1/τaλ0=(λ1/λ0)-α.
Per exemple, coneguts els valors de profunditat òptica dels aerosols en dues longituds d'ona en una atmosfera, hom pot conèixer l'exponent d'Ångström a partir de l'expressió α=-log(τaλ1/τaλ0)/log(λ1/λ0). L'exponent d'Ångström així calculat pot ser emprat per conèixer la profunditat òptica τaλ a una altra longitud d'ona λ, típicament intermèdia o propera, a partir de la relació τaλ=τaλ(λ/λ0)-α, la qual cosa pot ser útil en correccions atmosfèriques quan només coneixem el valor de la profunditat òptica dels aerosols en algunes longituds d'ona i necessitem conèixer-lo en longituds d'ona properes.
L'exponent d'Ångström és inversament proporcional a la grandària mitjana de les partícules que formen un aerosol: com més grans són les partícules, menor valor de l'exponent, fet que implica que, en aquestes situacions, la profunditat òptica no canvia amb la longitud d'ona.
En teledetecció, sensors com el MISR i el MODIS a bord del satèl·lit Terra empren l'exponent d'Ångström per caracteritzar els tipus d'aerosols (fins i tot diferenciant si es tracta d'aerosols d'origen natural o antropogènic), avaluar la mida de les partícules dels aerosols atmosfèrics i dels núvols (gotes d'aigua, cristalls, etc.), determinar-ne les propietats òptiques, establir el balanç de la radiació de la Terra, etc.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
coeficient d'aplatament
coeficient d'aplatament
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
- ca aplatament, n m
- ca coeficient d'aplatament, n m
- es aplanamiento
- es coeficiente de aplanamiento
- en flattening
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
Definició
Quocient de la diferència entre el semieix major (a) i el semieix menor (b) d'un el·lipsoide i el semieix major, expressat en forma de fracció ((a): f = (a-b)/a), que indica el grau d'aixafament respecte d'una esfera.
Nota
-
1. L'aplatament i el semieix major són els paràmetres bàsics de definició dels diferents el·lipsoides emprats en geodèsia i cartografia.
2. L'aplatament de la Terra és aproximadament 1/298, atès que la diferència entre el radi equatorial (semieix major) i el radi polar (semieix menor) de la Terra és d'aproximadament 20 km. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
coeficient d'atenuació
coeficient d'atenuació
Fotogrametria
- ca coeficient d'atenuació, n m
- ca coeficient d'extinció, n m sin. compl.
- es coeficiente de atenuación
- es coeficiente de extinción
- fr affaiblissement linéique
- en attenuation coefficient
- en extinction coefficient
- sbl γ
- sbl e
Fotogrametria
Definició
Suma del coeficient de difusió i el coeficient d'absorció, que correspon a la fracció d'energia interceptada per unitat de distància recorreguda en travessar un medi homogeni, a causa dels processos de difusió i absorció.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
coeficient d'extinció
coeficient d'extinció
Fotogrametria
- ca coeficient d'atenuació, n m
- ca coeficient d'extinció, n m sin. compl.
- es coeficiente de atenuación
- es coeficiente de extinción
- fr affaiblissement linéique
- en attenuation coefficient
- en extinction coefficient
- sbl γ
- sbl e
Fotogrametria
Definició
Suma del coeficient de difusió i el coeficient d'absorció, que correspon a la fracció d'energia interceptada per unitat de distància recorreguda en travessar un medi homogeni, a causa dels processos de difusió i absorció.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
coeficient de brillantor de radar
coeficient de brillantor de radar
Fotogrametria
- ca coeficient de brillantor de radar, n m
- es coeficiente de brillo radar
- en radar brightness coefficient
- sbl βo
Fotogrametria
Definició
Paràmetre que mesura la reflectivitat per unitat de superfície en l'orientació d'una antena.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
