biblioteca
biblioteca
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca biblioteca d'objectes, n f
- ca biblioteca, n f sin. compl.
- ca OLB, n f sigla
- es biblioteca
- es biblioteca de objetos
- es OLB sigla
- en library
- en object library
- en OLB sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definició
Fitxer binari que emmagatzema la informació d'una col·lecció d'objectes de manera accessible per a les aplicacions en temps d'execució.
Nota
- La sigla OLB correspon a l'equivalent anglès object library.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
biblioteca d'enllaços dinàmics
biblioteca d'enllaços dinàmics
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca biblioteca d'enllaços dinàmics, n f
- ca DLL, n f sigla
- es biblioteca de enlaces dinámicos
- es DLL sigla
- en dynamic-link library
- en DLL sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definició
Fitxer que conté parts de programa compartits entre diversos programes.
Nota
-
1. Els programes accedeixen al codi compartit establint un enllaç amb el fitxer DLL durant l'execució, procés que s'anomena enllaç dinàmic.
2. El fitxer DLL ha d'estar registrat prèviament en el sistema perquè els altres programes puguin trobar-lo i utilitzar-lo.
3. La sigla DLL correspon a l'equivalent anglès dynamic-link library. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
biblioteca d'objectes
biblioteca d'objectes
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca biblioteca d'objectes, n f
- ca biblioteca, n f sin. compl.
- ca OLB, n f sigla
- es biblioteca
- es biblioteca de objetos
- es OLB sigla
- en library
- en object library
- en OLB sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definició
Fitxer binari que emmagatzema la informació d'una col·lecció d'objectes de manera accessible per a les aplicacions en temps d'execució.
Nota
- La sigla OLB correspon a l'equivalent anglès object library.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
biblioteca de mapes
biblioteca de mapes
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
- ca biblioteca de mapes, n f
- es biblioteca de mapas
- en map library
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
Definició
Col·lecció de cobertures contigües que recobreixen una extensió geogràfica igual al conjunt de cobertures, en l'emmagatzematge de dades d'ArcInfo Workstation.
Nota
- Una biblioteca de mapes constitueix un recurs per a mantenir la unicitat lògica i la continuïtat geogràfica de les dades cartogràfiques en el cas d'abastar àmbits geogràfics extensos que fan inviable l'emmagatzematge en una sola cobertura, a causa de les limitacions de mida de l'emmagatzematge en fitxers. Les dades cartogràfiques d'una biblioteca s'emmagatzemen fraccionades espacialment en peces d'un mosaic, però responen com un únic conjunt de dades continu.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
biblioteca de símbols
biblioteca de símbols
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica
- ca biblioteca de símbols, n f
- es biblioteca de símbolos
- en symbol library
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica
Definició
Col·lecció de símbols, que poden ser personalitzats, emmagatzemada per a ser utilitzada en programes d'edició cartogràfica.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
biblioteca de tipus
biblioteca de tipus
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca biblioteca de tipus, n f
- es biblioteca de tipos
- en type library
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definició
Col·lecció de classes, interfícies i enumeracions reutilitzables que es poden incloure en programes.
Nota
- Les biblioteques de tipus solen tenir l'extensió .olb.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
biblioteca espectral
biblioteca espectral
Teledetecció > Classificació
- ca biblioteca espectral, n f
- es biblioteca espectral
- en spectral library
Teledetecció > Classificació
Definició
Col·lecció de signatures espectrals d'objectes d'interès, destinada a identificar-los en una anàlisi digital d'imatges.
Atès que molts processos d'anàlisi digital d'imatges (classificacions de diferents tipus, anàlisi lineal de mescles espectrals, etc.) necessiten patrons de signatures espectrals, la disponibilitat de biblioteques espectrals permet evitar crear les signatures espectrals cada cop que hom aplica aquests processos, la qual cosa representa no només un estalvi de temps i esforç, sinó que teòricament també contribueix a homogeneïtzar-ne els resultats.
Les signatures espectrals més fàcilment disponibles són en la regió espectral de l'espectre solar i poden ser recollides al laboratori, al camp o a partir d'imatges ben corregides radiomètricament. Aquestes diferents fonts afecten no només el nivell de control de les condicions de recollida de les signatures espectrals, sinó que també tenen implicacions en la seva aplicabilitat. En efecte, si, per exemple, s'estan analitzant imatges de resolució espacial de 30 m, una signatura de fulles d'alzina obtinguda al laboratori en condicions molt controlades pot ser de menys utilitat que l'obtinguda a distància sobre un alzinar, pel fet que en la resposta espectral captada per un sensor de teledetecció també intervenen les ombres, les branques, el sotabosc, etc. Alhora, en certes cobertes del sòl, i molt en particular en les cobertes vegetals, l'època de recollida de la signatura espectral és molt important perquè sigui útil en el moment d'aplicar-la com a patró de reconeixement sobre una imatge. Altres condicions que cal tenir en compte en la recollida de les signatures espectrals són la densitat de peus i l'edat dels peus en cobertes vegetals, etc., o, en cobertes com l'aigua, la seva gran variabilitat segons els materials en suspensió, entre d'altres. També cal tenir present la dificultat d'expressar la signatura espectral en cobertes amb forta anisotropia de la reflectància (vegeu BRDF). En conseqüència, les biblioteques espectrals han de ser aplicades amb prudència i amb un coneixement profund de les característiques de cada signatura espectral emprada i de la imatge que es vol tractar.
Les biblioteques espectrals de minerals i roques són relativament abundants i estables, mentre que les de cobertes vegetals són molt més problemàtiques pels motius anteriorment exposats i per l'extraordinària diversitat d'espècies i dels seus patrons de distribució sobre el globus terrestre.
Existeixen iniciatives notables de creació de biblioteques espectrals, com per exemple la d'ASTER de la NASA, amb més de 2000 signatures espectrals de minerals, vegetació, materials de construcció, etc., o la del projecte SPECTRA del Departament de Geografia de la Universitat d'Alcalá de Henares, especialitzada en vegetació mediterrània.
Atès que molts processos d'anàlisi digital d'imatges (classificacions de diferents tipus, anàlisi lineal de mescles espectrals, etc.) necessiten patrons de signatures espectrals, la disponibilitat de biblioteques espectrals permet evitar crear les signatures espectrals cada cop que hom aplica aquests processos, la qual cosa representa no només un estalvi de temps i esforç, sinó que teòricament també contribueix a homogeneïtzar-ne els resultats.
Les signatures espectrals més fàcilment disponibles són en la regió espectral de l'espectre solar i poden ser recollides al laboratori, al camp o a partir d'imatges ben corregides radiomètricament. Aquestes diferents fonts afecten no només el nivell de control de les condicions de recollida de les signatures espectrals, sinó que també tenen implicacions en la seva aplicabilitat. En efecte, si, per exemple, s'estan analitzant imatges de resolució espacial de 30 m, una signatura de fulles d'alzina obtinguda al laboratori en condicions molt controlades pot ser de menys utilitat que l'obtinguda a distància sobre un alzinar, pel fet que en la resposta espectral captada per un sensor de teledetecció també intervenen les ombres, les branques, el sotabosc, etc. Alhora, en certes cobertes del sòl, i molt en particular en les cobertes vegetals, l'època de recollida de la signatura espectral és molt important perquè sigui útil en el moment d'aplicar-la com a patró de reconeixement sobre una imatge. Altres condicions que cal tenir en compte en la recollida de les signatures espectrals són la densitat de peus i l'edat dels peus en cobertes vegetals, etc., o, en cobertes com l'aigua, la seva gran variabilitat segons els materials en suspensió, entre d'altres. També cal tenir present la dificultat d'expressar la signatura espectral en cobertes amb forta anisotropia de la reflectància (vegeu BRDF). En conseqüència, les biblioteques espectrals han de ser aplicades amb prudència i amb un coneixement profund de les característiques de cada signatura espectral emprada i de la imatge que es vol tractar.
Les biblioteques espectrals de minerals i roques són relativament abundants i estables, mentre que les de cobertes vegetals són molt més problemàtiques pels motius anteriorment exposats i per l'extraordinària diversitat d'espècies i dels seus patrons de distribució sobre el globus terrestre.
Existeixen iniciatives notables de creació de biblioteques espectrals, com per exemple la d'ASTER de la NASA, amb més de 2000 signatures espectrals de minerals, vegetació, materials de construcció, etc., o la del projecte SPECTRA del Departament de Geografia de la Universitat d'Alcalá de Henares, especialitzada en vegetació mediterrània.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
bicàmera
bicàmera
Fotogrametria
- ca càmera estereomètrica, n f
- ca bicàmera, n f sin. compl.
- es bicámara
- es cámara estereométrica
- en stereometric camera
Fotogrametria
Definició
Multicàmera terrestre constituïda per dues càmeres mètriques bessones muntades en un suport a una distància fixa o variable, que realitzen una presa simultània amb cavalcament, amb eixos òptics paral·lels i perpendiculars a la base estereoscòpica, utilitzada en fotogrametria terrestre per a obtenir un parell estereoscòpic.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
bidimensional
bidimensional
Cartografia > Geometria, mètrica i topologia
- ca bidimensional, adj
- ca en 2D, adj abrev.
- es bidimensional
- es 2D abrev.
- es en 2D abrev.
- fr bidimensionnel -elle
- fr 2D abrev.
- fr en 2D abrev.
- it bidimensionale
- it 2D abrev.
- en two-dimensional
- en 2D abrev.
- de zweidimensional
- de 2D abrev.
Cartografia > Geometria, mètrica i topologia
Definició
Que té dues dimensions.
Nota
- En el llenguatge general s'aplica al pla, i en matemàtica fa referència a qualsevol espai vectorial de dimensió 2. En sistemes d'informació geogràfica, la cartografia d'anàlisi és essencialment de dues dimensions (x i y), i llavors l'altitud (z) és considerada un atribut més del mapa, que pot ser utilitzat per a representacions cartogràfiques diverses, com ara densitats o pendents, i, fins i tot, per a produir ombres del relleu. Malgrat això, l'edició final de molts mapes és representada, cada cop més, de forma tridimensional.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
biestàtic -a
biestàtic -a
Teledetecció
- ca biestàtic -a, adj
- es biestático -ca
- en bistatic
Teledetecció
Definició
Dit de la configuració d'un radar en la qual el transmissor i el receptor estan separats l'un de l'altre, generalment en plataformes diferents.
Típicament la distància que els separa és diversos ordres de magnitud més gran que la longitud d'ona del radar. Un exemple de sistema biestàtic és el format pels satèl·lits TerraSAR-X i TanDEM-X.
Típicament la distància que els separa és diversos ordres de magnitud més gran que la longitud d'ona del radar. Un exemple de sistema biestàtic és el format pels satèl·lits TerraSAR-X i TanDEM-X.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
