Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de fisioteràpia

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  pseudoparaplegia, n f
  • es  seudoparaplejia, n f
  • en  pseudoparaplegia

Patologia

Definició
Feblesa de la musculatura d'ambdues extremitats inferiors, amb reflexos tendinosos i cutanis normals, molt sovint de causa histèrica.

Nota

  • 1. Sovint, la pseudoparaplegia es produeix sobtadament i intermitentment fins al punt de produir la caiguda.
  • 2. La pseudoparaplegia que apareix en malalts de Basedow s'anomena pseudoparaplegia tirotòxica.
  • ca  pseudoparèsia, n f
  • es  pseudoparesia, n f
  • es  seudoparesia, n f
  • en  pseudoparesis

Patologia

Definició
Feblesa de la musculatura sense cap alteració orgànica, gairebé sempre de causa histèrica.
  • ca  pseudoparàlisi, n f
  • ca  pseudoplegia, n f sin. compl.
  • es  seudoparálisis, n f
  • en  pseudoparalysis

Patologia

Definició
Pèrdua aparent de la força muscular, sense paràlisi veritable, produïda per una inhibició voluntària de la motilitat davant el dolor, una incoordinació motora o qualsevol altra causa.
  • ca  síndrome de Bonnevie-Ullrich, n f
  • ca  pseudosíndrome de Turner, n f sin. compl.
  • es  síndrome de Bonnevie-Ullrich, n m
  • en  Bonnevie-Ullrich syndrome
  • en  pseudo-Turner syndrome

Patologia

Definició
Síndrome de disginèsia gonadal caracteritzada pels signes fenotípics de la síndrome de Turner associats amb limfoedema de les parts distals i ascites i rarament amb embassament pericardíac, en relació amb defectes estructurals del sistema limfàtic.

Nota

  • Els signes fenotípics de la síndrome de Turner presents en la síndrome de Bonnevie-Ullrich son el nanisme, l'infantilisme sexual, el pterigi del coll i el cúbit valg.
  • ca  psicàlgia, n f
  • es  psicalgia, n f
  • en  psychalgia

Patologia

Definició
Dolor purament psicogènic.

Nota

  • És un exemple de psicàlgia la cefalàlgia histèrica.
  • ca  psicofisiologia, n f
  • es  psicofisiología, n f
  • en  psychophysiology

Fisiologia

Definició
Branca de la psicologia experimental que se serveix dels mètodes de la fisiologia per a estudiar els fenòmens psíquics i descobrir les lleis que els regeixen.
  • ca  psicogen -ògena, adj
  • es  psicogénico -ca, adj
  • es  psicógeno -na, adj
  • en  psychogenic

.Conceptes generals

Definició
Dit de l'element, el factor o la situació que determinen la psicogènesi.
  • ca  psicogènesi, n f
  • es  psicogénesis, n f
  • en  psychogenesis

.Conceptes generals

Definició
Gènesi i formació de la ment, a partir dels esdeveniments psíquics, la influència dels quals determina les formes i les manifestacions psíquiques normals o patològiques de l'individu.
  • ca  psicologia, n f
  • es  psicología, n f
  • en  psychology

.Conceptes generals

Definició
Ciència que estudia el comportament objectiu i els processos mentals subjectius dels éssers humans, considerats individualment i com a membres d'un grup social.
  • ca  psicomotor -a, adj
  • es  psicomotor -ra, adj
  • en  psychomotor

.Conceptes generals

Definició
Relatiu o pertanyent a les funcions psíquiques i motores alhora.