Back to top
  • ca  moravià | moraviana, n m, f

Protestantisme

Definició
Membre de la branca pietista dels germans bohemis.
  • ca  mormó | mormona, n m, f

Esglésies lliures, Noves religions

Definició
Membre de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies.
  • ca  mossèn, n m

Catolicisme

Definició
Tractament que es dona als sacerdots, especialment als seculars.
  • ca  moviment carismàtic, n m

Esglésies lliures, Protestantisme

Definició
Corrent espiritual nascut a Amèrica en el si de les esglésies protestants a principis del segle XX.

Nota

  • El moviment carismàtic insisteix en la recerca dels carismes o dons de l'Esperit Sant, com en les comunitats cristianes primitives, i cap al 1966 sorgeix també en l'Església catòlica. A partir d'aquest moment, el moviment carismàtic suscita nombroses agrupacions, algunes d'interconfessionals i internacionals. La renovació carismàtica es caracteritza per l'oració profunda, personal i comunitària; la contemplació i l'èmfasi de la lloança a Déu; el desig de lliurar-se a Crist; una disponibilitat per a rebre la crida de l'Esperit Sant; lectures bíbliques; comunicació fraternal; emocionalisme comunitari, i creença en les curacions miraculoses i en la glossolàlia.
  • ca  Moviment dels Focolars

Catolicisme

Definició
Moviment ecumènic fundat el 1943 per Chiara Lubich i estès arreu d'Europa, que té com a objectius la renovació espiritual, la pau i la unitat de societats i confessions.

Nota

  • El Moviment dels Focolars és un moviment d'origen catòlic obert a homes i dones, tant religiosos com laics. Ha estat reconegut per diverses esglésies i mostra un compromís seriós en favor del diàleg interreligiós.
  • ca  mudrà, n f

Budisme, Hinduisme

Definició
Gest simbòlic realitzat amb les mans, que es fa servir en diverses formes d'adoració, en els rituals i en la meditació del tantra.

Nota

  • Les mudràs són mitjans auxiliars per a la concentració de la ment en el món diví, comparables a l'acció d'agenollar-se i unir les mans per a l'oració cristiana. En les imatges dels budes, les mudràs representen actituds (com ara ensenyar o protegir), atributs o aspectes de la doctrina budista.
  • ca  muetzí, n m

Islam

Definició
Musulmà que fa la crida a l'oració.

Nota

  • El muetzí s'encarrega de fer la crida a les cinc pregàries quotidianes o a la pregària del divendres. Actualment, és a vegades substituït per altaveus, o per la ràdio o la televisió. Però la fórmula de la crida a la pregària, que es fa en àrab, sempre és la mateixa i consta de set fórmules. En les grans mesquites dels països islàmics, el muetzí proclama la seva crida des de dalt del minaret; en les mesquites petites, el muetzí es posa al costat de l'edifici; a Indonèsia, les crides a la pregària són anunciades per cops de gong, una pràctica d'origen budista; a Europa, si no hi ha un minaret, es fa dins de l'oratori, per no molestar els veïns.
  • El muetzí s'anomena en àrab muadhin, que significa 'el que recita l'adhan'.
  • ca  muftí, n m

Islam

Definició
Jurisconsult que s'ocupa de donar assessorament jurídic a petició d'un jutge o d'un particular, d'acord amb les creences musulmanes.

Nota

  • La funció del muftí és resoldre els problemes de dret civil en temes de casament, naixement, enterrament, dejuni, etc. El musulmà té l'obligació de passar pel muftí per trobar la via i perquè els seus actes corresponguin a l'Alcorà i a la tradició. El muftí interpreta les lleis alcoràniques però no jutja.
  • ca  Muhàmmad
  • ca  Mahoma sin. compl.

Islam

Definició
Fundador i últim profeta de l'islam.

Nota

  • Muhàmmad va néixer a la Meca cap al 570 i formava part de la tribu dels quraixites, la més influent de la ciutat. Era orfe i va ser educat per un oncle. Provinent d'una família de comerciants, acompanyava les caravanes que anaven cap a Síria, fet que li va permetre conèixer tribus àrabs convertides al judaisme i al cristianisme. A l'edat de quaranta anys, es va retirar en una cova a prop de la Meca, on se li va aparèixer l'arcàngel Gabriel i li va demanar de recitar la paraula de Déu. Muhàmmad (nom preferit al de Mahoma per la comunitat musulmana) va entendre que havia estat designat per ser el profeta d'una veritat: només hi ha un Déu, la vida futura és una certesa i el creient està salvat. Aquestes revelacions, que van ser posades per escrit sota el tercer califa, Utman, constitueixen l'Alcorà. A causa de l'hostilitat dels seus conciutadans, Muhàmmad va ser obligat a deixar la Meca el 622 i emigrar a Medina, on va establir les bases teològiques de l'islam: la creença en un Déu únic, els àngels, els profetes, la resurrecció dels morts i els cinc pilars de l'islam. A Medina, va crear una teocràcia on tothom havia de viure segons les regles de l'islam. Muhàmmad, que era alhora fundador d'una religió, legislador, cap d'Estat i cap militar, va caminar cap a la Meca el 630 amb els seus seguidors armats, va fer destruir tots els ídols de la Ka'ba i va obligar els habitants a convertir-se a l'islam. El 632, Muhàmmad va fer un últim pelegrinatge a la Meca, ciutat que a partir d'aquell moment va passar a ser el centre de l'islam, i va morir uns mesos després.
  • La forma Mahoma és una deformació de la pronúncia original de Muhàmmad, i és la forma amb què és conegut en diverses llengües europees des de l'edat mitjana. Encara que en algun moment històric aquesta denominació ha tingut una connotació negativa, actualment no la té i es pot utilitzar amb normalitat.
  • ca  Mul Mantra, n m

Sikhisme

Definició
Poema teològic sikh compost pel primer guru, Nanak.

Nota

  • Juntament amb el Japji, es considera que el Mul Mantra és la composició més antiga de Nanak, i tots dos van plegats al començament del text sagrat sikh, el Sri Guru Granth Sahib o Adi-granth. El Mul Mantra conté el nucli de la teologia sikh: afirma que Déu és un vertader, és creador i sostenidor de totes les coses i és a l'interior de tot; Déu està més enllà del temps però es manifesta a través de la gràcia del guru. A diferència dels mantres hindús, el Mul Mantra no és secret sinó que és obert a tothom i s'ensenya i s'interpreta formalment en la iniciació sikh. La seva importància queda subratllada pel fet que apareix, de forma abreujada, al començament de cada secció del llibre sagrat Adi-granth.