avena borda
avena borda
-
ca
avena borda,
n f
( GCEDN )
GRUP CÀDEC D'ESTUDI I DIDÀCTICA DE LA NATURA; ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ. Plantes de les comarques del Sud del País Valencià. València: Acció Cultural del País Valencià, 1984.
-
ca
balloca,
n f alt. sin.
( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
civada borda,
n f alt. sin.
( BOUCH1971 )
BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
-
ca
civada de capellà,
n f alt. sin.
( GENEST )
GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
ISBN 84-7535-069-0 -
ca
civada falsa,
n f alt. sin.
( BOUCH1971 )
BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
-
ca
cugula,
n f alt. sin.
( BIOSF-5; DIEC1-E; MASCLANS )
Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
ISBN 84-7739-560-8
Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2007].
<http://diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp> [Consulta: 29 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
cugula borda,
n f alt. sin.
( CEBALL )
CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
ISBN 84-7479-495-1 -
ca
cugula fàtua,
n f alt. sin.
( FPC-4 )
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 4, Monocotiledònies. Barcelona: Barcino, 2001.
ISBN 84-7226-698-2 -
ca
gall i gallina,
n m alt. sin.
( CARD1988 )
CARDONA i FLORIT, Maria Àngels. "Botànica de Menorca". A: Enciclopèdia de Menorca. Vol. 2, El món vegetal. Maó: Obra Cultural de Menorca, 1988.
-
ca
biada borda,
n f var. ling.
( CARIA )
CARIA, Rafael. Le piante spontanee ad Alghero: Nomi propietà usi etimologia. Sassari: Editrice Democratica Sarda, 2001.
-
ca
caula,
n f var. ling.
( MUL1997 )
MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
ISBN 84-86895-88-X -
ca
caüla,
n f var. ling.
( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 - ca cogul, n m var. ling.
-
ca
cogula,
n f var. ling.
( NPCOST; PARDO1931 )
COSTA, Josep. Algunes herbes existents al terme municipal d'Albesa (Lleida). [Llista inèdita de noms de plantes].
PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40. -
ca
fenarja,
n f var. ling.
( CARIA )
CARIA, Rafael. Le piante spontanee ad Alghero: Nomi propietà usi etimologia. Sassari: Editrice Democratica Sarda, 2001.
-
nc
Avena fatua L.
( BIOSF-5; FMPC1 )
Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
ISBN 84-7739-560-8
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3
gramínies / poàcies
Nota
-
1. En relació amb la denominació biada borda, biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
2. Fenarja és un nom alguerès provinent del sard (campidanès) enárgiu.