cincona - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

• ca  cincona, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
  ISBN 84-85135-25-3
• ca  arbre de la quina, n m sin. compl. ( DIEC2-E; REC2000 )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  RECASENS i GUINJUAN, Jordi. Botànica agrícola: Plantes útils i males herbes. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, DL 2000.
  ISBN 84-8409-061-2
• ca  quina (escorça), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
• ca  quina, n f alt. sin. ( HNPC-6; PARAD2007 )
  FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
  ISBN 84-7739-015-0
  PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
• ca  quinquina, n f alt. sin. ( SALLENT )
  SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
• nc  Cinchona sp. pl. ( 12877 )
  JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
  ISBN 3-87429-117-0

rubiàcies