Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

figuera - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
figuera

  • ca  figuera, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  figa (infructescència), n f sin. compl. ( ALPERA; ALVARN; BONETG2006; DIEC2-E; GOMIS; HNPC-6; PARAD2007; SOLES )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
    SOLÉ i SUGRANYES, Caterina. Els fruits silvestres. Barcelona: Laia, 1988. (La Cullera de Fusta; 7)
    ISBN 84-7668-149-6
  • ca  figuer, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  bacora (infructescència), n f alt. sin. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  figa, n f alt. sin. ( NIELL )
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
  • ca  figaflor (infructescència), n f alt. sin. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  figó (infructescència verda o immadura), n m alt. sin. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  figuera comuna, n f alt. sin. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  figuera de cristià, n f alt. sin. ( FI-3; FRAGA; MOLL2004a; MONT1986; NPMASCAR; ROSSI )
    CASTROVIEJO, S. [et al.] (ed.). Flora iberica: Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. 3, Plumbaginaceae (partim)-Capparaceae. Madrid: Real Jardín Botánico, 1993.
    ISBN 84-00-07375-4
    FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
    ISBN 84-95718-29-4
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (1). Agricultura, fruticultura i farratges". Quaderns de Folklore (2004), núm. 76.
    MONTLLEÓ i ESPASA, M. "Paisatge vegetal amb nomenclatura popular cristiana". Muntanya. Vol. 91 (1986), núm. 744, p. 78-81.
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
    ROSSI CALLIZO, Gloria. Herbes i plantes medicinals de Catalunya. Barcelona: De Vecchi: Cap Roig, DL 1986.
    ISBN 84-315-0183-9
  • ca  figues (fruit), n f pl alt. sin. ( BONETG2006; PARAD2007; RIGAT )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
  • ca  figues de cristià (infructescència), n f pl alt. sin. ( MOLL2004a )
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (1). Agricultura, fruticultura i farratges". Quaderns de Folklore (2004), núm. 76.
  • ca  figonera, n f var. ling. ( MORAL )
    MORALES VALVERDE, Ramón. Archivos de flora ibérica. Vol. 4, Nombres vulgares I. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Real Jardín Botánico, 1992.
  • nc  Ficus carica L. ( BIOSF-4; BIOSF-5; DIEC2-E )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 4, Deserts. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996. 500 p.
    ISBN 84-7739-559-4
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]

moràcies

Nota

  • DIEC2-E recull els noms següents per a races de fi ga: afartapobres, bordissot (figa de bordissot), cucarella, figa d'acre, figa de bacó, figa de la carabasseta, figa de tres fan càrrega, paratjal i saiola. MASCLANS remet el lector a l'entrada figa de DCVB-E («vegeu al Dicc. Moll una extensa llista de cultivars d'aquesta espècie»), on es recullen els noms següents: figa Acre (d'Acre), figa agostenca (bostenca, d'agost o ostenca), figa alacantina (alagantina o galantina), figa albacor, figa alenyana, figa alfarenca, figa algerina (angelina o d'Alger), figa bacora, figa bergunya, figa blanca, figa blanca-poma, figa blancassa, figa blanquella (blanqueta), figa bordissot blanca (de Fraga), figa botanda, figa calderona, figa capoll-curt, figa capoll-llarg, figa carabasseta, figa carlina, figa catalana, figa cendrosa, figa cocorella (cucarella), figa coll de beata (coll de frare), figa concorrella (cucurrella), figa corquellera, figa cul de ruc, figa d'En Sala, figa d'hortella (de la tira), figa d'ull de perdiu, figa de bacó, figa de bec de perdiu, figa de bell cuiro, figa de Burjassot (bordissot), figa de cameta, figa de coll de dama (coll de senyora), figa de geniva de mort, figa de la filera, figa de la goteta de la mel, figa de la llei, figa de la Mare de Déu de Lluc, figa de la pell verda, figa de la pera, figa de la roca, figa de la senyora, figa de l'Empordà, figa de molla vermella, figa de mort, figa de Pamis, figa de pit de reina, figa de pom, figa de porc (porquenya), figa de rei, figa de sa Font de Balafi, figa de sarró de pastor, figa de set cotnes, figa de tres-fan-càrrega (de sis-fan-carga), figa deiana, figa del peçonet, figa del sen Jaume gran, figa dolça, figa fartabelitre (afartapobles), figa flor (de flor o de Sant Joan), figa frare-llec, figa gargeliga, figa garrofala, figa gavatxona, figa geganta, figa hivernenca (hivernesca o vernesca), figa julienca, figa llimonenca, figa maellana, figa martinenca, figa masclenya, figa modronya, figa morcienca, figa morisca, figa napolitana (napoletana o poletana), figa naueta, figa negra, figa negrella, figa parejal (paletjal o paratjal), figa pecadora, figa pèl de bou, figa perdigona, figa reneca, figa rogeta, figa roja, figa rotgisca, figa sang de rossí, figa sarrona (sarronenca), figa segarrera (segarrenca), figa sejola, figa sitcel (de set cels, sitcelis o xitxelis), figa tendral, figa vacal (bocal), figa verdal i figa xereca.