arc ogival agut
arc ogival agut
Construccions > Arcs
- ca arc de punta de llança, n m
- ca arc ogival agut, n m sin. compl.
- es arco alancetado
- fr arc ogival aigu
- en lancet arch
Construccions > Arcs
Definició
Arc ogival que té els centres de compàs a la prolongació de la línia d'arrencada, traçat amb una obertura de compàs superior a la seva llum.
arc ogival perfecte
arc ogival perfecte
Construccions > Arcs
- ca arc de tot punt, n m
- ca arc ogival perfecte, n m sin. compl.
- es arco de punto entero
- es arco de todo punto
- fr arc en ogive
Construccions > Arcs
Definició
Arc ogival que té els centres de compàs en els mateixos punts de la línia d'arrencada.
arc ogival rebaixat
arc ogival rebaixat
Construccions > Arcs
- ca arc ogival rebaixat, n m
- es arco ojival rebajado
- fr arc ogival surbaissé
- en drop arch
Construccions > Arcs
Definició
Arc ogival que té els punts de compàs a la línia d'arrencada, traçat amb una obertura de compàs inferior a la seva llum.
arc ogival trencat
arc ogival trencat
Construccions > Arcs
- ca arc ogival trencat, n m
- es arco ojival quebrado
- fr arc brisé
- en triangular arch
Construccions > Arcs
Definició
Arc ogival, els dos arcs del qual no són tangents a les línies verticals dels muntants, i que té els punts de compàs per dessota de la línia d'arrencada, a una distància igual a la meitat de la seva llum.
arc rodó
arc rodó
Construccions > Arcs
- ca arc de mig punt, n m
- ca arc de punt rodó, n m sin. compl.
- ca arc rodó, n m sin. compl.
- es arco de medio punto
- es arco redondo
- fr arc en demi-cercle
- fr arc en plein cintre
- fr arc semi-circulaire
- it arco a tutto sesto
- en Roman arch
- en semicircular arch
Construccions > Arcs
Definició
Arc semicircular que té el centre a la línia d'arrencada.
arc Tudor
arc Tudor
Construccions > Arcs
- ca arc Tudor, n m
- es arco Tudor
- fr arc Tudor
- en Tudor arch
Construccions > Arcs
Definició
Arc semblant a un arc agut però amb l'angle agut del vèrtex format per dues rectes i no per dos segments d'arc de circumferència.
arca
arca
Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge
- ca caixa, n f
- ca arca, n f sin. compl.
- es arca
- es arcón
- fr arque
- fr coffre
- en chest
Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge
Definició
Moble contenidor en forma de paral·lelepípede la cara superior del qual sol ser-ne la tapa, generalment plana i un xic volada.
Nota
- 1. Sovint s'utilitza caixa quan conté objectes de tipus utilitari i arca quan són objectes de valor. 2. Les caixes reben noms diversos segons els seus usos: caixa de camí -la que servia per a transportar la roba i altres objectes de viatge-, caixa de núvia -la que portava la núvia en maridar-se-, caixa de mariner -amb la tapadora voltada, semblant a la del bagul- o caixa de monja.
aresta
aresta
Materials > Fusta > Elements d'una peça de fusta
- ca aresta, n f
- ca caire, n m sin. compl.
- es arista
- fr arête
- en arris
Materials > Fusta > Elements d'una peça de fusta
Definició
Vèrtex de l'angle que formen els costats d'una peça de fusta.
armar
armar
Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat
- ca armar, v tr
- es armar
- fr monter
- en frame, to
Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat
Definició
Ajuntar, durant el procés constructiu, les diferents peces de què es compon un moble o una construcció de fusta.
armari
armari
Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge
- ca armari, n m
- es armario
- fr armoire
- en armoire
- en cabinet
- en cupboard
- en wardrobe
Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge
Definició
Moble generalment alt amb petges i, a dins, prestatges, penjadors, calaixos o escambells, destinat a guardar-hi objectes.
Nota
- Hi ha diversos tipus d'armari: amb sobrecòs, de portes corredisses, de portes de persiana, de claus -o clauers-, de cuina, de paret, giratoris, armaris mirall, raconers, cantoners, robers, etc.
