Noms de les capes de la Terra: Grafia i significat - Diccionari de criteris terminològics

En l'àmbit de les ciències de la Terra hi ha més d'una vintena de noms constituïts per una forma prefixada i la forma sufixada -sfera (del grec sphaira), que serveixen per a designar capes gasoses que envolten la Terra, capes internes de la Terra o, fins i tot, parts discontínues de la Terra assimilables a una capa.

Totes aquestes formes comparteixen característiques pel que fa a la grafia i pel que fa al significat.

A. Grafia

En català aquestes formes no afegeixen una vocal epentètica a -sfera, perquè aquest formant no coincideix amb la paraula catalana esfera (es tracta de capes de forma arrodonida però no cossos esfèrics reals) i perquè es poden considerar formes de nomenclatura internacionals adoptades pel català.

A més, com que -sfera és un formant tònic, l'accent de pronúncia sempre hi recau i, per tant, són paraules planes i sense accent gràfic.

Exemples: biosfera, mesosfera, geosfera, atmosfera (i no *bioesfera, *mesoesfera, *geoesfera o *atmòsfera)

B. Significat

Tots els noms de capes construïts sobre -sfera es poden classificar atenent a la seva naturalesa de capes gasoses, capes internes o capes discontínues.

B1. Capes gasoses

El terme precursor és atmosfera (construït sobre els formants d'origen grec atmós', 'vapor', i -sfera i documentat en català ja el 1803). A partir d'aquest terme s'han creat les denominacions de diverses capes gasoses que constitueixen l'atmosfera, sempre utilitzant formants grecs o llatins amb valor descriptiu.

Pel que fa a la seva situació, s'hi poden distingir les capes següents:
- La troposfera (tropo- 'gir, moviment' + -sfera), que és la capa inferior de l'atmosfera, sempre canviant perquè hi tenen lloc processos convectius i s'hi formen els núvols.
- L'estratosfera (estrato- 'estrat' + -sfera), que és la segona capa de l'atmosfera, caracteritzada per una relativa quietud que l'acosta a un estrat gasós.
- La mesosfera (meso- 'al mig' + -sfera), que és la capa intermèdia de l'atmosfera, situada entre l'estratofera i la termosfera.
- La termosfera (termo- 'calent' + -sfera), que és la penúltima capa de l'atmosfera, en què la temperatura creix regularment amb l'altura a causa de l'energia radiant absorbida i de reaccions fotoquímiques.
- L'exosfera (exo- 'de fora' + -sfera), que és la capa superior de l'atmosfera i, per tant, la més externa.

Igualment, aquest mateix patró també s'ha utilitzat per a indicar la composició de determinades capes. Per exemple:
- L'ozonosfera (o capa d'ozó), que és la part de l'estratosfera amb una concentració més alta d'ozó.
- La ionosfera, que és el conjunt de zones de l'atmosfera on és més forta la presència d'electrons lliures i ions.

B2. Capes internes

El terme principal és geosfera (creat sobre els formants d'origen grec geo-, 'terra, i -sfera). Amb relació a aquest terme s'han creat les denominacions de diverses capes que constitueixen la geosfera, sempre utilitzant formants grecs o llatins amb valor descriptiu.

Pel que fa a la seva situació, s'hi poden distingir:
- La litosfera (lito- 'pedra' + -sfera), que és la capa superior de la geosfera, amb una consistència rígida; és la part més elevada del mantell superior.
- L'astenosfera (asteno- 'feblesa' + -sfera), que és la segona capa de la geosfera, amb una consistència viscosa; és la part menys elevada del mantell superior.
- La mesosfera (meso- 'al mig' + -sfera) [o mantell inferior], que és la capa intermèdia de la geosfera si es prenen conjuntament la litosfera i l'astenosfera, ja que està situada entre el mantell superior i el nucli.

B3. Capes discontínues

Seguint l'estructura de atmosfera i geosfera, també s'han creat noms per a designar conjunts de zones de la Terra que comparteixen unes mateixes característiques. Així:
- La hidrosfera (hidro- 'aigua' + -sfera) és el conjunt de totes les aigües superficials de la Terra.
- La biosfera (bio- 'vida' + -sfera) és el conjunt de parts de la Terra on es desenvolupa la vida, de manera que inclou les parts de la litosfera, la hidrosfera i l'atmosfera poblades per éssers vius.

Igualment, de vegades es parla de la criosfera, com la part de la Terra formada pel conjunt d'àrees cobertes de gel i de neu i per la totalitat del permagel.