Forma prefixada pedo- o paido-? - Diccionari de criteris terminològics

Tant pedo- com paido- (del grec pais paidós, 'infant') són formants adequats en català per a crear paraules compostes, si bé es considera que generalment és preferible pedo-.

Exemples:
- pediatre | pediatra, 'metge dels infants'
- pedagogia, 'estudi de l'educació dels infants'
- pedòfil | pedòfila, 'persona que sent atracció sexual pels infants'
- pedologia (o bé paidologia), 'estudi del desenvolupament físic, intel·lectual i social dels infants'
- pedometria (o bé paidometria), 'mesurament de les capacitats físiques i mentals dels infants'

Els motius de la preferència de pedo- com a forma prefixada són els següents:
(1) Habitualment el català agafa els cultismes grecs a través de la forma llatina adaptada. Com que en grec hi havia més diftongs que en llatí, en aquesta evolució del grec al llatí els diftongs ai i ei se simplificaven en una sola vocal: ai > e, ei > i.
Exemple: grec eidyllion > llatí idyllium (català idil·li)
(2) En cas de paraules del català agafades directament del grec com a cultismes, se segueix la mateixa adaptació que feia el llatí.
Exemple 1: grec paidós > català pedo-
Exemple 2: grec daímonos > català demono- (demonolatria)

Tot i això, secundàriament també s'accepta paido- com a forma prefixada, per aquests motius:
(1) Evita la confusió amb dues formes prefixades més:
. pedo- procedent del llatí pes pedis, 'peu' (pediforme)
. pedo- procedent del grec pédon, 'sòl' (pedobiologia)
(2) En alguns casos, les formes amb paido- tenen força tradició en català.
Exemple: paidometria, paidologia
(3) Pot evitar la proximitat amb paraules molt connotades, com ara pedofília.

En altres llengües: En castellà es dona prioritat a pedo-, tot i que algunes paraules també accepten paido-; en francès, pédo- és forma sufixada única; en italià, com en català i castellà, es dona prioritat a pedo- i s'accepten algunes paraules amb paido-, i, en anglès, paedo- és forma sufixada única.