Argot culinari i gastronòmic

Mescla de farina i aigua, amb una mica de sal, de la qual s'obté el pa àzim i les pastes alimentàries italianes. La farina, base de tota pasta, conté gluten, carregat de midó, el qual garanteix la cohesió del producte final. La incorporació de llevat permet obtenir la pasta de pa i les seves variants. Es pot pastar a mà o mecànicament, depèn de la quantitat i dels mitjans per a fer-ho. És el fonament de la fleca, de la pastisseria i de la panificació. Totes les pastes porten sal fina, fins i tot les pastes dolces de pastisseria; però se suprimeix el sucre en les preparacions salades.

Producte obtingut per dessecació d'una massa no fermentada feta amb farina, sèmoles de blat dur o candial, i aigua, algunes vegades amb ou, i emmotllat mecànicament en formes molt diverses. En algunes ocasions s'aromatitzen. La pasta pot ser seca o fresca, aquesta última amb un contingut d'aigua més elevat. La fabricació de les pastes alimentàries consisteix a pastar la farina amb aigua (2 a 2,5 litres d'aigua per 10 kg de farina) incorporant-hi en ocasions diversos ingredients (ous, hortalisses, aromes, gluten, etc.), i llavors donar-li forma. La dessecació és una fase important que ha de garantir l'afinament i la bona conservació de les pastes envasades en caixes de cartró o bosses de paper. Contràriament, les pastes anomenades fresques s'han de consumir immediatament a causa del seu contingut elevat d'aigua. L'assortit de pastes és llarg, al mercat es troben més de quaranta noms amb formes i colors diferents. Les pastes clàssiques es classifiquen en tres classes: la pasta per a sopa, la pasta llarga i la pasta curta. Hi ha la pasta d'hortalisses, la pasta amb ou, la pasta de gluten i la pasta amb llet. Es poden classificar en quatre grans famílies: les pastes per a sopes, les pastes per a coure, les pastes per a gratinar i les pastes per a farcir (com els canelons). EI temps de cocció depèn del format de cada pasta, però també de la duresa de l'aigua. Una quantitat de 100 g de pasta aporta 380 calories, l'equivalent a 100 g de pa, però en pròtids, igual que la carn de vedell.

Producte obtingut per dessecació d'una massa no fermentada feta amb farina, sèmoles de blat dur o candial, i aigua, algunes vegades amb ou, i emmotllat mecànicament en formes molt diverses. En algunes ocasions s'aromatitzen. La pasta pot ser seca o fresca, aquesta última amb un contingut d'aigua més elevat. La fabricació de les pastes alimentàries consisteix a pastar la farina amb aigua (2 a 2,5 litres d'aigua per 10 kg de farina) incorporant-hi en ocasions diversos ingredients (ous, hortalisses, aromes, gluten, etc.), i llavors donar-li forma. La dessecació és una fase important que ha de garantir l'afinament i la bona conservació de les pastes envasades en caixes de cartró o bosses de paper. Contràriament, les pastes anomenades fresques s'han de consumir immediatament a causa del seu contingut elevat d'aigua. L'assortit de pastes és llarg, al mercat es troben més de quaranta noms amb formes i colors diferents. Les pastes clàssiques es classifiquen en tres classes: la pasta per a sopa, la pasta llarga i la pasta curta. Hi ha la pasta d'hortalisses, la pasta amb ou, la pasta de gluten i la pasta amb llet. Es poden classificar en quatre grans famílies: les pastes per a sopes, les pastes per a coure, les pastes per a gratinar i les pastes per a farcir (com els canelons). EI temps de cocció depèn del format de cada pasta, però també de la duresa de l'aigua. Una quantitat de 100 g de pasta aporta 380 calories, l'equivalent a 100 g de pa, però en pròtids, igual que la carn de vedell.

Mescla de farina i aigua, amb una mica de sal, de la qual s'obté el pa àzim i les pastes alimentàries italianes. La farina, base de tota pasta, conté gluten, carregat de midó, el qual garanteix la cohesió del producte final. La incorporació de llevat permet obtenir la pasta de pa i les seves variants. Es pot pastar a mà o mecànicament, depèn de la quantitat i dels mitjans per a fer-ho. És el fonament de la fleca, de la pastisseria i de la panificació. Totes les pastes porten sal fina, fins i tot les pastes dolces de pastisseria; però se suprimeix el sucre en les preparacions salades.

Pasta que es fa servir per a tota mena de fritures a la romana i per a bunyols.

Melmelada de consistència sòlida obtinguda per la cocció de la polpa de fruites amb xarop i després refredada.

Pasta de farina primíssima, estirada en fulls superposats diverses vegades. Com més augmenti el nombre de voltes o de plecs més esponjosa serà la pasta. Segons alguns historiadors, aquesta pasta ja era coneguda pels grecs i pels àrabs, que la preparaven amb oli d'oliva.

Pastís petit, fet amb pasta de farina, sucre, greix, ou, fruita seca i aromes, cuita al forn. A vegades es cobreix amb melmelada, mantega, xocolata, etc., i és un dels acompanyants clàssics de les infusions, sobretot del te.

Pasta de farina primíssima, estirada en fulls superposats diverses vegades. Com més augmenti el nombre de voltes o de plecs més esponjosa serà la pasta. Segons alguns historiadors, aquesta pasta ja era coneguda pels grecs i pels àrabs, que la preparaven amb oli d'oliva.

Pastís petit, fet amb pasta de farina, sucre, greix, ou, fruita seca i aromes, cuita al forn. A vegades es cobreix amb melmelada, mantega, xocolata, etc., i és un dels acompanyants clàssics de les infusions, sobretot del te.