burxa
burxa
- ca furga, n f
- ca burxa, n f sin. compl.
- ca burxó, n m sin. compl.
- es espetón
- es hurgador
- fr attisoir
- fr fourgon
Definició
Estri fet d'una tija metàl·lica utilitzat per a atiar el foc i les brases d'una xemeneia i també per a enastar les carns o els avirams destinats a ser rostits a l'ast.
Nota
- Vegeu: ast.
burxar
burxar
- ca furgar, v tr
- ca burxar, v tr sin. compl.
- es hurgar
- es remover
- fr fourgonner
- fr remuer
Definició
Remenar una cosa, una preparació, interiorment, ficant-hi la mà, un estri, una furga, etc.
Nota
- Per exemple, furgar el foc amb la furga, furgar l'amanida, una preparació, un plat en curs de cocció, etc.
burxó
burxó
- ca furga, n f
- ca burxa, n f sin. compl.
- ca burxó, n m sin. compl.
- es espetón
- es hurgador
- fr attisoir
- fr fourgon
Definició
Estri fet d'una tija metàl·lica utilitzat per a atiar el foc i les brases d'una xemeneia i també per a enastar les carns o els avirams destinats a ser rostits a l'ast.
Nota
- Vegeu: ast.
butza
butza
- ca butza, n f
Definició
Conjunt dels budells i de les altres vísceres abdominals.
