Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  arqueo-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definició
Forma prefixada del mot grec archaîos, que vol dir original, primitiu.
  • ca  arqueobacteri, n m
  • es  arqueobacteria
  • en  Archaeobacterium

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Bacteri del grup dels arqueobacteris.
  • ca  arqueobacteris, n m pl
  • es  arqueobacterias
  • en  Archaeobacteria

Bioquímica i biologia molecular, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Conjunt de bacteris que, per les seves característiques bioquímiques, cal considerar com un grup a part dels altres bacteris o eubacteris. Les seqüències del seu RNA ribosòmic són molt diferents de les seqüències dels altres procariotes (els eubacteris) o de les dels eucariotes. Malgrat la gran diversitat metabòlica que presenten, un tret freqüent en els arqueobacteris és la seva adaptació a ambients extrems (anaerobiosi estricta, termoresistència, acidofília, halofília). Els arqueobacteris comprenen, principalment, tres grups importants: els halòfils extrems, bacteris que creixen en les salines i els llacs molt salats; els metanògens, anaerobis estrictes, que viuen en els fongs fangosos, en l'estómac dels remugants o en l'intestí dels tèrmits; i els termoacidòfils, que es desenvolupen en l'aigua termal o en la de les mines. Encara que el seu nom suggereix un origen més antic, no ha estat provat que els arqueobacteris s'hagin originat abans que els eubacteris. Són anomenats arqueus en la classificació de Carl Woese dels tres dominis.
  • ca  arqueus, n m pl
  • ca  arqueobacteris, n m pl sin. compl.
  • es  arqueas, n f pl
  • fr  archées, n m pl
  • fr  archéobactéries, n f pl
  • en  archaea, n pl
  • en  archaebacteria, n pl
  • en  archaeon, n

.FITXA REVISADA, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Domini filogenètic que comprèn els arqueobacteris.

Nota

  • No tota la comunitat científica accepta el domini dels arqueus. Alguns autors continuen agrupant aquests organismes amb la resta de procariotes dins el regne de les moneres.
  • ca  arqueocinètic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Dit del tipus més primitiu del mecanisme nerviós motor, com ara el del sistema nerviós ganglionar i perifèric.
  • ca  arqueòcit, n m

Anatomia > Citologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Cèl·lula lliure o ameboide errant.
  • ca  arqueogenètica, n f
  • ca  paleogenètica, n f sin. compl.
  • es  arqueogenética, n f
  • es  paleogenética, n f
  • fr  archéogénétique, n f
  • fr  paléogénétique, n f
  • en  archaeogenetics, n
  • en  paleogenetics, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Disciplina que estudia el passat dels éssers humans utilitzant tecnologies i metodologies de la genètica.

Nota

  • L'arqueogenètica es dedica tant a la recuperació i l'estudi de DNA a partir de restes arqueològiques (amb el DNA antic) com a l'estudi del DNA de poblacions actuals amb la finalitat d'inferir processos demogràfics antics i el passat de la humanitat.
  • ca  prototip, n m
  • ca  arquetip, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Exemplar més perfecte d'una cosa.
  • ca  arquetip, n m
  • ca  arquetipus, n m sin. compl.

Salut mental > Psicologia

Definició
En la psicologia de Jung, terme que significa les imatges primitives, el conjunt de les quals constitueix un fons comú a tota la humanitat i que dona origen a contes, llegendes, mites o deliris (inconscient col·lectiu).
  • ca  arquetip, n m
  • ca  arquetipus, n m sin. compl.

Salut mental > Psicologia

Definició
En la psicologia de Jung, terme que significa les imatges primitives, el conjunt de les quals constitueix un fons comú a tota la humanitat i que dona origen a contes, llegendes, mites o deliris (inconscient col·lectiu).