Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  arborització, n f

Anatomia > Citologia, Neurologia

Definició
Ramificació terminal en els axons de certes neurones.
  • ca  arbovíric -a, adj

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Pertanyent o causat per arbovirus.
  • ca  arbovirus, n m

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definició
Grup de virus de vertebrats el vector dels quals és un artròpode. Llur denominació procedeix de les primeres síl·labes de l'expressió anglesa arthropod-borne (transmès per artròpode). Són causants de moltes malalties, com ara la febre groga i certes formes d'encefalitis.
  • ca  arbre de la càscara sagrada, n m
  • ca  fràngula, n f sin. compl.
  • ca  vern, n m sin. compl.
  • ca  vern bord, n m sin. compl.
  • ca  vern menut, n m sin. compl.
  • ca  vern negre, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbre caducifoli (Rhamnus purshiana), de la família de les ramnàcies, que es fa, espontani o conreat, a la regió occidental d'Amèrica del Nord, l'escorça del qual (càscara sagrada) en decuit és purgant.
  • ca  eucaliptus, n m
  • ca  arbre de la febre, n m sin. compl.
  • ca  arbre de la salut, n m sin. compl.
  • ca  febrer, n m sin. compl.
  • es  eucalipto
  • fr  eucalyptus
  • en  eucalyptus
  • nc  Eucalyptus

.FITXA MODIFICADA, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Gènere d'arbres de la família de les mirtàcies que comprèn unes 600 espècies d'arbres, generalment de gran alçària, oriünds d'Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.

Nota

  • Als Països Catalans, l'espècie més comuna d'eucaliptus és E. globulus, cultivada com a ornamental i com arbre forestal a les contrades mediterrànies marítimes d'hivern temperat. Les fulles i les flors són encara emprades en forma d'infusió i d'inhalacions (bafs d'eucaliptus) contra afeccions de les vies respiratòries. Les fulles també han estat utilitzades, tòpicament, per a guarir ferides i nafres. També li han estat atribuïdes accions diaforètiques i febrífugues.
  • ca  eucaliptus, n m
  • ca  arbre de la febre, n m sin. compl.
  • ca  arbre de la salut, n m sin. compl.
  • ca  febrer, n m sin. compl.
  • es  eucalipto
  • fr  eucalyptus
  • en  eucalyptus
  • nc  Eucalyptus

.FITXA MODIFICADA, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Gènere d'arbres de la família de les mirtàcies que comprèn unes 600 espècies d'arbres, generalment de gran alçària, oriünds d'Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.

Nota

  • Als Països Catalans, l'espècie més comuna d'eucaliptus és E. globulus, cultivada com a ornamental i com arbre forestal a les contrades mediterrànies marítimes d'hivern temperat. Les fulles i les flors són encara emprades en forma d'infusió i d'inhalacions (bafs d'eucaliptus) contra afeccions de les vies respiratòries. Les fulles també han estat utilitzades, tòpicament, per a guarir ferides i nafres. També li han estat atribuïdes accions diaforètiques i febrífugues.
  • ca  arbre de Sant Ignasi, n m
  • nc  Strychnos ignati

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta arbòria, de la família de les loganiàcies, pròpia de països tropicals, especialment Filipines, que conté diversos alcaloides (estricnina, brucina). La seva llavor és la fava de Sant Ignasi o dels jesuïtes.
  • ca  aloc, n m
  • ca  agnocast, n m sin. compl.
  • ca  arbre de Sant Josep, n m sin. compl.
  • ca  herba de la castedat, n f sin. compl.
  • ca  herba de les xinxes, n f sin. compl.
  • ca  pebre bord, n m sin. compl.
  • ca  pebre de frare, n m sin. compl.
  • ca  pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  pebroner, n m sin. compl.
  • ca  pebrononer, n m sin. compl.
  • ca  salze ver, n m sin. compl.
  • ca  ximbla, n f sin. compl.
  • es  agnocasto, n m
  • fr  gattilier, n m
  • en  chastetree, n

.FITXA MODIFICADA, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbret caducifoli (Vitex agnus-castus), de la família de les verbenàcies, que es fa en vores de rius, rierols, rius secs de tot el litoral mediterrani i a les Illes Balears.

Nota

  • Les fulles i els fruits de l'aloc, en infusió, han estat emprats com a sedants, espasmolítics i anafrodisíacs, i típicament com a guaridors de ferides.
  • ca  vern, n m
  • ca  arbre negre, n m sin. compl.
  • ca  mosquiter, n m sin. compl.
  • ca  verna, n f sin. compl.
  • es  aliso
  • fr  aulne
  • en  alder

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbre caducifoli (Alnus glutinosa), de fins a 20 m d'alt, que es fa a l'estatge montà i contrades mediterrànies, als Pirineus i comarques humides del nord-est del Principat. Les fulles i l'escorça han estat emprades contra la diarrea i com a colagogues. Tòpicament també ha estat utilitzades contra el dolor i com a guaridores de les ferides. L'escorça, en decocció, ha estat usada en gargarismes.
  • ca  pollancre, n m
  • ca  arbre poll, n m sin. compl.
  • ca  poll, n m sin. compl.
  • ca  poll bordissot, n m sin. compl.
  • ca  poll negre, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla borda, n f sin. compl.
  • ca  xop, n f sin. compl.
  • es  chopo
  • fr  peuplier
  • en  poplar

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbre caducifoli (Populus nigra), de la família de les salicàcies, de fins a 30 m d'alt, que es fa en riberes i zones ombrívoles dels Pirineus i, més rarament a les vores dels rius de la resta del Principat. Les substàncies resinoses de les seves gemmes, en infusió, han estat emprades com a diürètics i en algunes afeccions de les vies urinàries i respiratòries. Com a ús extern, en forma de tintures en compreses o en rentades, i àdhuc en forma de pomada, han estat utilitzades també per guarir hemorroides i ferides.