Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  antigen cancerigen 125, n m
  • ca  antigen CA 125, n m sin. compl.
  • ca  CA 125, n m sigla
  • es  antígeno cancerígeno 125, n m
  • fr  antigène CA 125, n m
  • en  carcinogen antigen 125, n

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Immunologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Antigen associat al tumor que s'utilitza en el càncer epitelial dels ovaris per al seguiment durant el tractament o després.
  • ca  antigen capsular, n m
  • ca  antigen K, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Cadascun dels antígens de la superfície de determinats enterobacteris, constituïts per polisacàrids o per proteïnes. Els compostos per polisacàrids poden formar una veritable càpsula ben definida (Escherichia coli, Klebsiella), o una fina capa mucosa (antigen M o antigen Vi de les salmonel·les), que cobreixen l'antigen O. Els antígens capsulars de natura proteica són presents en soques amb pili o fímbries (Escherichia coli).
  • ca  antigen capsular meningocòccic, n m

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Cadascun dels polisacàrids de la càpsula de Neisseria meningitidis amb caràcter antigènic, que permeten, mitjançant reaccions de seroaglutinació, la classificació dels meningococs en tretze serogrups, dels quals els A, B, C, 29E, W-135 i Y produeixen la major part dels casos de malaltia meningocòccica.
  • ca  antigen carcinoembrionari, n m
  • ca  ACE, n m sigla
  • en  carcinoembrionyc antigen
  • en  CEA sigla

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia, Oncologia i radioteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Antigen oncofetal constituït per una proteïna de membrana molt glicosada que pertany a la superfamília de les immunoglobulines. En condicions normals, la seva expressió elevada roman restringida a l'intestí, pàncrees i fetge durant els dos primers mesos de gestació, i hom en descobreix una expressió reduïda en la mucosa del còlon normal de l'adult i en el teixit mamari durant l'alletament. L'expressió de l'antigen carcinoembrionari augmenta en molts casos de carcinoma del còlon, del pàncrees, de l'estómac i de la mama, la qual cosa provoca una elevació dels seus nivells sèrics en els pacients afectats. La seva determinació és emprada en el monitoratge de la persistència o la recidiva dels carcinomes metastàtics dels òrgans esmentats, després del tractament. No és eficaç com a marcador diagnòstic en el càncer, pel fet que la seva taxa sèrica pot estar també en determinades malalties no neoplàstiques (trastorns inflamatoris crònics intestinals o hepàtics).
  • ca  antigen carcinoembrionari, n m
  • ca  CEA, n m sigla
  • es  antígeno carcinoembrionario, n m
  • es  CEA, n m sigla
  • fr  antigène carcinoembryonnaire, n m
  • fr  CEA, n m sigla
  • en  carcinoembryonic antigen, n
  • en  CEA, n sigla

.FITXA REVISADA, Immunologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Antigen de caràcter glicoproteic present en els teixits gastrointestinals de l'embrió humà normal, que en adults es troba associat de forma específica amb adenocarcinomes d'origen endodèrmic.

Nota

  • L'antigen carcinoembrionari s'utilitza com a marcador tumoral en el seguiment del càncer de mama, concretament, el valor de la concentració plasmàtica en sang perifèrica.

    La sigla CEA prové de la denominació anglesa carcinoembryonic antigen.
  • ca  antigen CD, n m
  • ca  antigen de diferenciació cel·lular, n m sin. compl.
  • ca  antigen de diferenciació leucocítica, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Cadascuna de les molècules de superfície expressades en diversos tipus de cèl·lules del sistema immunitari que són reconegudes per un grup d'anticossos monoclonals. El desenvolupament de la tecnologia dels hibridomes ha permès l'obtenció d'anticossos monoclonals murins que identifiquen una gran quantitat de molècules que distingeixen els limfòcits B i les diverses classes de limfòcits T, altrament indiferenciables des del punt de vista morfològic. Hom ha establert una classificació i una nomenclatura internacionals d'aquestes molècules reconegudes per un veritable arsenal d'anticossos monoclonals murins, que es comporten com a excel·lents marcadors limfocítics. Segons aquest sistema terminològic, una molècula de superfície que identifica un estirp o una fase determinada de la diferenciació cel·lular, que té una estructura definida i és reconeguda per un grup d'anticossos monoclonals, és considerada membre d'un grup de diferenciació (cluster of differentiation). D'aquesta manera, tots els antígens limfocítics de superfície, les estructures dels quals estan definides, reben la designació CD (sigla de cluster of differentiation) amb un nombre ordinal, per exemple CD1, CD2, etc. En el cas dels limfòcits T les molècules de superfície més importants són CD3, CD4 i CD8 Tots el limfòcits T expressen CD3 en llur superfície, mentre que no pas tots expressen CD4 i CD8. Els limfòcits T col·laboradors expressen CD4, mentre que els citotòxics expressen CD8. El complex de molècules CD3 és el responsable de la transducció de senyals després de la interacció del receptor de limfòcits T amb l'antigen, i de l'activació ulterior de la cèl·lula T. En el cas dels limfòcits T que expressen CD4 (col·laboradors), l'antigen s'associa amb una molècula de la classe II del complex principal d'histocompatibilitat (MHC), mentre que en els limfòcits T que expressen CD8 (citotòxics) l'antigen es presentat per una molècula de classe I del MHC. El virus de la immunodeficiència tipus I infecta preferentment els limfòcits T CD4+, de manera que llur determinació, conjuntament amb la càrrega vírica, constitueix un excel·lent marcador pronòstic de l'evolució clínica de la sida. Hom ha descrit, de moment, 166 molècules CD ben tipificades pel que fa a família, pes molecular, distribució, lligand i funció. També són anomenades antígens de diferenciació cel·lular, de diferenciació leucocítica i de diferenciació de leucòcits humans.
  • ca  antigen CDE, n m

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

  • ca  antigen complet, n m

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definició
Antigen capaç d'estimular la resposta immunitària i reaccionar amb l'anticòs resultant, per oposició a l'antigen incomplet o haptè.
  • ca  antigen comú, n m

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definició
Grup de determinants antigènics, o epítop, present en diversos antígens i que pot donar lloc a reaccions encreuades entre aquests.
  • ca  antigen conjugat, n m

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Antigen resultant de la unió de substàncies simples, químicament ben definides, amb proteïnes. El conjunt provoca l'aparició d'anticossos específics dirigits tant contra la proteïna de suport com contra el grup químic emprat i que es comporta com un haptè. La reacció antigen-anticòs s'esdevé amb l'haptè o es inhibida per ell. L'ús dels antígens ha contribuït categòricament a l'esclariment de les característiques fonamentals de l'especificitat antigènica i a la determinació del concepte de determinant antigènic (epítop). Els mètodes emprats per a l'obtenció d'antígens conjugats són molt nombrosos, bé que els més usats són la diazoreacció o l'actuació en grups amina lliures de la lisina.