abscés pulmonar - Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Abscés del parènquima del pulmó, consecutiu a una necrosi, amb formació d'una cavitat de diàmetres superiors als 2 cm, en comunicació amb un bronqui, la qual cosa permet l'evacuació del material purulent. La cavitat té parets pròpies i un nivell hidroaeri. En la pneumònia necrosant, en canvi, hi ha diverses cavitats de diàmetres inferiors als 2 cm. Les causes més freqüents són l'aspiració massiva de contingut orofaringi o gastroesofàgic, microaspiracions fisiològiques nocturnes en malalts amb periodontitis, i microaspiracions fisiològiques en persones amb malaltia pulmonar obstructiva. Els microorganismes implicats són gairebé sempre anaerobis, com és ara bacteroides, fusobacteris, cocs i estreptococs microaeròfils, o bé gèrmens no anaerobis o anaerobis facultatius, especialment cocs grampositius, per exemple Streptococcus pneumoniae i estafilococ daurat. En infeccions hospitalàries predominen els gramnegatius no anaerobis, per exemple Klebsiella pneumoniae, Enterobacter sp., Serratia sp., Pseudomonas aeruginosa, Escherichia coli, i menys sovint pròteus. Altres agents etiològics són Nocardia sp., Legionella sp. i Pseudomonas pseudomallei.