Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  vitalitat, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Capacitat d'un organisme, natural o social, per a viure o desenvolupar-se.
  • ca  vitalitat, n f

Ciències de la salut > Semiologia

Definició
Grau de vigor i prosperitat assolit per una determinada espècie.
  • ca  vitalitzador -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que vitalitza.
  • ca  vitalitzador -a, adj

Ciències de la salut > Semiologia, Farmacologia > Conceptes generals

Definició
Dit del preparat farmacèutic vigoritzador.
  • ca  vitalitzar, v tr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Donar vida, vitalitat.
  • ca  provitamina, n f
  • ca  vitàmer, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definició
Substància precursora que es converteix en vitamina. Les més conegudes són el carotè, que per oxidació enzímica es transforma en vitamina A, i l'ergosterina, que es transforma en vitamina D per irradiació ultraviolada.
  • ca  vitàmer, n m

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Cadascun dels composts de fórmula química no del tot igual, que posseeixen una mateixa activitat vitamínica, com és ara la piridoxina, el piridoxal i la piridoxamina, pel que fa a la vitamina B6.
  • ca  vitamina, n f
  • ca  factor accessori, n m sin. compl.
  • ca  nutramina, n f sin. compl.
  • ca  substància accessòria dels aliments, n f sin. compl.
  • es  vitamina, n f
  • fr  vitamine, n f
  • en  vitamin, n

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Cadascuna de les substàncies orgàniques que, en petites quantitats, són essencials per al desenvolupament del metabolisme cel·lular. Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines i les han d'obtenir de la dieta, i si hi són en quantitat insuficient poden aparèixer malalties per carència, les avitaminosis. Inicialment foren designades amb les lletres de l'alfabet (A, B, C, D, etc.), denominacions que han anat essent substituïdes pels noms químics a mesura que ha estat precisada la corresponent composició.

Nota

  • La denominació nutramina es considera obsoleta.
  • ca  vitamina A, n f
  • ca  factor antixeroftàlmic, n m sin. compl.
  • ca  factor antixeròtic, n m sin. compl.
  • ca  vitamina antiinfecciosa, n f sin. compl.
  • ca  vitamina antixeroftàlmica, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Vitamina liposoluble que ocorre en la natura en dues formes, retinol i deshidroretinol, especialment al fetge, l'oli de fetge de bacallà, el llard, el formatge, la llet completa, el rovell d'ou i diverses fruites i verdures. En aquests productes vegetals hi és en forma de carotens α, ß i γ, provitamines A. El dèficit de vitamina A provoca unes inadequades producció i regeneració de la rodopsina (ceguetat nocturna) i alteracions del teixit epitelial (xeroftàlmia, xerosi, queratomalàcia, etc.). Actualment, el nom de vitamina A és donat, de manera genèrica, als composts amb les propietats biològiques del retinol.
  • ca  retinal, n m
  • ca  axeroftol, n m sin. compl.
  • ca  pigment visual, n m sin. compl.
  • ca  retinaldehid, n m sin. compl.
  • ca  retinè, n m sin. compl.
  • ca  vitamina A1 aldehid, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Aldehid de la vitamina A, de fórmula C20H28O. És el precursor biològic de la vitamina A o retinol, de la qual té, essencialment, la mateixa bioactivitat; constitueix un dels components de la rodopsina i prové, en els mamífers, de l'oxidació del ß-carotè. N'hi ha quatre estereoisòmers.

Nota

  • Les denominacions retinè, axeroftol es consideren obsoletes.